Una mirada personal a Wuhan

La ciutat xinesa de Wuhan s’ha convertit en una de les més nomenades arreu del món des que en desembre de 2019 es va detectar allí el primer brot de la covid-19 que en un temps rècord va donar lloc a una epidèmia que ens ha canviat a tots la vida. Però, com era Wuhan abans del coronavirus?

Qui millor pot respondre a eixa pregunta és Mike Jorquera, nascut a Pontevedra en 1972, membre fundador del col·lectiu Nophoto i un dels grans noms de la jove fotografia contemporània espanyola. El seu treball més ambiciós fins ara és justament Wuhan before Wuhan, llibre editat per La Fábrica que recull els nou anys que va viure a Wuhan abans de l’arribada de la covid-19. Una recopilació d’imatges que transmet alhora el ritme frenètic de la ciutat i l’evolució personal durant eixos anys del mateix Jorquera, que va presentar el llibre una setmana enrere al Menador de Castelló en una nova interessant iniciativa del Photobook Club Castelló. 

El fotògraf recorda que «vaig viatjar per primera vegada a Xina en 2002. Ja començava a sentir-me atret per la fotografia i pensava que eixe país podia donar per a molt». Cada any Jorquera anava a una ciutat, però «en 2006 em vaig enamorar de Wuhan, una ciutat amb 11 milions d’habitants, caòtica, molt intensa, i en 2007 vaig aconseguir una beca per a passar un any allí només dedicat a fer fotos per a un projecte personal».

Quasi una dècada

Aquell any es va convertir en nou, ja que «pensava que no havia acabat el projecte i a més allí era feliç. És una ciutat enorme, amb molta vida i gent acollidora. No la recomanaria a un turista, no és bonica, no té llocs per a visitar, però és molt atractiva per a un fotògraf, el lloc perfecte per a desenvolupar el meu treball».

Quan l’esclat de la pandèmia Jorquera ja no hi era a Wuhan, perquè va tornar a Madrid després de casar-se en 2016 amb una xica de Wuhan. Amb la covid-19 era el millor moment per a publicar el llibre, ja que com reconeix Jorquera, «quin fotògraf internacional havia viscut nou anys a Wuhan?». 

Per a ell, és un volum difícil d’encasellar, «no és només sobre una ciutat xinesa o sobre la meua història personal, és documentalisme però volia fer alguna cosa més». 

El retorn

Jorquera explica que «la relació de la gent de Wuhan amb la covid, com la de Xina, no té res a veure amb la nostra, han sigut tres anys durs de restriccions i fins aquests nadals nosaltres no coneixíem a ningú que s’haguera infectat, però des que s’ha acabat la política del covid-zero, l’han agafat tots».

Ara espera «poder tornar prompte ja que no hi hem estat des de l’estiu de 2019. Vull fer fotos, veure quin efecte ha tingut la pandèmia en la gent i les conseqüències d’aquests anys. Veurem on em porta aquest viatge».

Projecte a Madrid

Mentre arriba el retorn a Wuhan, Jorquera ha sigut un dels 33 fotògrafs que han participat en el projecte Región, un encàrrec de Patrimonio Cultural de la Comunidad de Madrid, on cadascun d’ells ha fet fotos de sis municipis. Jorquera explica que «he fet les fotos d’Alcalá de Henares i pobles veïns, i el que m’ha sorprés és que, tot i haver viscut a Alcalà de jove, gràcies a aquest projecte he descobert molts llocs que no coneixia. És el que té de bo la fotografia, que et porta a llocs que ni t’imagines». 

Suscríbete para seguir leyendo