Cécile McLorin Salvant: una artista total del jazz

Què fa d’una artista, una veritable artista? És la veu la principal distinció? La personalitat, potser? La veu, òbviament, confereix una sèrie de matisos que generen aquesta singularitat necessària. No obstant això, a vegades, pot fallar, i és aquí, quan la veu es ressent, el moment en el qual aflora l’actitud poderosa, a vegades desafiadora, que tot el pot i que se sobreposa a qualsevol adversitat. 

Veu i personalitat no van sempre de la mà, però quan ho fan, com és en el cas de Cécile McLorin Salvant, ens permeten gaudir d’una veritable artista, algú capaç de sorprendre amb la seua presència, la seua paraula, el seu ritme interior i energia. Ja ho vam poder comprovar molts fa ja uns anys, en 2016, quan es va presentar com una jove promesa del jazz en el Festival Internacional de Peníscola. Ara, set anys més tard, torna a la província de Castelló per a participar en el cicle Auditori Jazz Club que promou l’Institut Valencià de Cultura (IVC).

Per a Roger Roca, la cantant de Florida és «una de les artistes més audaces del segle XXI». Certament, McLorin Salvant no s’ha conformat amb ser una mera «diva del jazz» com tothom creia, sinó que ha volgut anar més enllà, ser una altra cosa més, alguna cosa que queda perfectament reflectit en el seu últim treball discogràfic, Mélusine. En aquest sisè àlbum, l’artista «travessa segles, continents i cultures com si fossin parts d’un tot», assegura Roca en la crítica del mateix que va publicar El Periódico i El Periódico de España, tots dos pertanyents a Prensa Ibérica, grup editorial del qual forma part també Mediterráneo. 

Si a les prestacions vocals i autoritat se suma la capacitat d’exploració i el risc —que ja va demostrar en Ghost Song, el seu anterior treball—, aquesta mescla dona com a resultat una espècie de «monstre» —en el bon sentit— de la música, algú gairebé sobrenatural que fa i desfà al seu antull aquests ritmes i cants d’uns altres temps, passats, presents i futurs, conjugant-los per a hipnotitzar a un públic que no pot fer més que rendir-se davant l’evident, això és, davant la poderosa essència d’una artista que continua creixent amb passes de gegant i que sempre es mostra com una promesa d’entusiasme.

Identitat, desig i poder són alguns dels elements que es troben en aquest Mélusine amb el qual ja ha conquistat a un bon nombre d’espectadors. En part, potser, perquè per primera vegada en la seua carrera McLorin Salvant canta gairebé íntegrament en francès, l’idioma de sa mare, la qual cosa és una novetat fins i tot per als qui ja coneixen i han gaudit del directe de la cantant nord-americana.

Música estranya, llegendes...

Mélusine, escriu Roger Roca, «arrenca en un idioma musical conegut. McLorin Salvant, dolça, enigmàtica, canta acompanyada de piano, contrabaix, bateria, percussions. Terreny segur. Però cap a la meitat del viatge la música es fa estranya, sense nom ni gènere». Què ens trobem a continuació? «Teclats fantasmals, veus que es tornen espesses i que després es dissipen per a tornar a semblar humanes, normals», continua Roca, qui matisa: «Com si no hagués ocorregut mai. Com si Mélusine fos Melusina. Una llegenda. Un conte que ens contem per a entendre qui som». 

La sala simfònica de l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló acollirà aquest concert, aquesta magnífica experiència sonora i vital a càrrec d’una de les artistes més excepcionals de l’escena actual. Per a no perdre-s’ho. 

Suscríbete para seguir leyendo