Reportatge
Bousoño, poeta i teòric de la poesia
Astúries dedica un homenatge a la figura de l'autor de Boal

Inauguració de l’exposició ‘Cien años de Carlos Bousoño (1923-2015)’ a la Biblioteca de Asturias, comissariada per Santiago Fortuño (dreta), el 19 d’octubre. / Mediterráneo
Santiago Fortuño
Fa cent anys va nàixer a Boal (Astúries) Carlos Bousoño, qui ha arribat a ser una de les figures més significatives en poesia, teoria i crítica literàries en l’Espanya del segle XX. Del 18 al 25 d’octubre, el Principat d’Astúries li ha dedicat un homenatge literari, acompanyat d’una exposició sobre la persona i bibliografia de Bousoño, a la Biblioteca de Asturias Ramón Pérez de Ayala, a Oviedo.
En línies generals, la Teoria de la Literatura analitza els trets que ha de reunir una obra per què la podam qualificar com a literària. Qüestió que ja va abordar Aristòtil, en el segle IV a.C., i que va ser objecte el passat segle, entre altres, de l’Estilística, l’Estructuralisme, el rus Roman Jakobson --qui la va centrar en la funció poètica del llenguatge--, i per la nouvelle critique française… En aquesta disciplina es situen els estudis de Carlos Bousoño des de Teoría de la expresión poética (1952) fins a Épocas literarias y evolución. Edad Media, Romanticismo, Época Contemporánea (1981), passant per El irracionalismo poético (El símbolo) (1977) i Superrealismo poético y simbolización (1978), indefugibles per a aproximar-se a la llengua poètica i arribar a entendre els recursos de la poesia des del simbolisme fins a la poesia contemporània, sense oblidar la seua tesi doctoral sobre Vicente Aleixandre. Durant dècades, els seus llibres han sigut lectura obligatòria a Espanya i Sudamèrica en les facultats de Lletres.
Premises
Bousoño ja exposa, en les seues primeres investigacions, les dues premises de la llengua poètica: la substitució o individualització de la paraula, és a dir, el poeta se l’apropia en una «expresión universalmente asentible, esto es, comunicable, porque nos obliga al asentimiento, igual que nos obliga a la emotiva comunicación». El poeta presta a la paraula comuna un nou significat, la justificació del qual es deu a la seua capacitat expressiva, a l’apropiació personal de la llengua. Si la poesia clàssica primerament és entesa per a, després, emocionar-nos, en la contemporània, després de l’emoció rebuda, procedim a la seua comprensió. Cada època de la Història de la Literatura posseeix els seus propis principis informants (tòpics, llocs comuns), rastrejables en les obres dels seus autors. Així, el Renaixement plasmava en les seus obres el tòpic Ars tamquam Natura, al temps que l’art de la dificultat era la proposta de l’artista barroc. A l’ensenyar divertint (aut prodesse aut delectare) del Segle de les Llums, el va succeir la genialitat romàntica i la profundització evolutiva del jo va marcar l’estètica del simbolisme, modernisme i moviments avantuardistes.
Premis
Nombrosos premis nacionals i internacionals --a destacar el premi Príncep d’Astúries-- avalen l’obra poètica i assajística de Bousoño, acadèmic de la REA. Bousoño es situa en la denominada primera generació poètica de posguerra, amb dos tendències principals: l’existencialisme i la poesia social. José Hierro, Blas de Otero i Vicente Gaos són alguns dels seus companys de promoció; joves que plasmaven en els seus versos l’angunia de viure, el crit a Déu per l’horror circunstant i l’obsessió pel tema de la mort, tractats amb un llenguatge neorromàntic, amb patetisme i actitud rebels. La preocupació social i el to conscienciador davant una realitat adversa van conformar l’altra vessant de l’època (Gabriel Celaya, Ángela Figuera, Leopoldo de Luis…).
Obra
L’obra poètica de Bousoño comprén una dotzena de llibres que van des de Subida al amor (1945) a El martillo en el yunque (1996). El protagonista principal de tota ella és la temporalitat. Les imatges «la nada siendo» de Heidegger i «primavera de la muerte», per a descriure líricament la vida, presideixen tota la seua poesia. Si, d’una banda, viure comporta optimisme, goig i alegria, d’altra, la mort és omnipresent en tota ella. D’ací, l’ambivalència temàtica en la poesia bousonyiana. Al costat de la vida i la seua celebració, la mort i la seua tragèdia. Oda en la ceniza (1967) és el títol d’un dels seus llibres més significatius juntament amb el següent, en l’empremta de Jorge Guillén, Invasión de la realidad (1962). El seu vers, classicista, assajarà posteriorment nous camins formals, simbolistes i propers al surrealisme, amb tècniques analitzades lúcidament en la seua teoria literària. Un acoblament entre la seua creació Las monedas contra la losa, (1973) fins al seu postrer poemari El martillo en el yunque (1996), i les seues indagacions analítiques El irracionalismo poético (El símbolo) i Superrealismo poético y simbolización.
Surrealisme
Informe sobre la muerte de un caballero, la composició més sorprenent del llibre últim, de tota la poesia del nostre autor i, m’atreviria a afirmar, de la poesia espanyola contemporània, proclama en la seua llinda: «El poeta cuenta cómo, después de morir clínicamente, el cuerpo sigue parcialmente vivo, y una conciencia de cierta clase, completamente extravagante, todavía le asiste». Una successió de superposicions situacionals i espacials i la mateixa confusió del mort davant el que ocorre, pictòrica, simultània, literària i històricament somiada (Picasso i el cubisme, la Revolució Francesa amb la Bastilla, en companyia d’un desajustat hexàmetre de la Eneida…) construeixen un quadre surrealista que desemboca «allí, en el reino del desprecio seco y sin lágrimas,/ en el rebajamiento, la desposesión,/ la humillación total» que conformen la mort. La seua creació poètica, tot i que situada en la primera posguerra, recorre els diversos camins de la poesia espanyola: existencialista, centrada en la reflexió del llenguatge, iniciadora de l’anomenat grup dels novísims i indagadora en l’anàlisi metapoètic de la llengua literària.
«He amado con gran intensidad no sólo a la familia, sino a la vida, a los amigos, al pasarlo bien. Me he sentido expresado más profundamente en la poesía y en la creación teórica [...] La vida sin la poesía no tendría sentido del todo», proclamarà Bousoño.
A això va dedicar la seua vida.
Suscríbete para seguir leyendo
- ¡Buenas noticias para los empleados públicos! Cambios clave en la nómina de enero
- Marcelino confirma la lesión de Gerard Moreno en el Villarreal
- Esta es la duración máxima de las bajas por incapacidad temporal en 2025
- Malas noticias para los pensionistas: el pago ya no se hará como hasta ahora a partir de febrero
- Vuelve la lluvia a Castellón
- La jueza de Catarroja da 'cinco días' a la Generalitat Valenciana para comunicar quién envió la alerta y datos de caudal a la CHJ
- Así es como una pequeña tienda de frutos secos de Castellón pasará a tener más de 60 tiendas en España
- Golpe al fraude de hidrocarburos: 11 detenidos en Castellón y otras seis provincias