L’univers literari té massa secrets encara per revelar. Un d’ells, ja es qüestionava Eduardo Halfon sobre aquest tema, té a veure amb la inspiració, amb aquest àngel literari que sembla posar-se sobre unes certes persones que, després de notar aquesta presència, reben el do i la missió de convertir-se en escriptors. Un altre podria ser el de la mirada atenta, l’ull que veu el que uns altres no veuen en un text, i decideix apostar, amb fe cega, per ell, perquè sap, d’un mode que no aconseguim comprendre (o no del tot) que en ell, en aquestes pàgines, en aquestes paraules, hi ha una cosa determinant, alguna cosa que pot transformar una vida.
Ningú dubte avui sobre el funcionament i mecanismes del que s’ha volgut dir «indústria editorial». Hi ha diversos models, tants com necessitats o objectius es marqui un segell o empresa. I existeix una distinció palpable entre segell o empresa, perquè hi ha, almenys jo ho veig així, segells editorials i empreses editorials (que moltes vegades volen disfressar-se del primer). En vista de tot quant ha envoltat a l’últim Premi Planeta, imagino que sabran discernir quin és quin, perquè els grans grups atenen unes raons que, les cases més modestes o independents no imaginen en mantenir-se fidels a una idea clara: publicar literatura de qualitat.
En aquest maremàgnum, un lector pot trobar un cert equilibri si acudeix als catàlegs d’editorials que no són ni una cosa ni l’altra, és a dir, ni grans ni petits, encara que sí que són grans per la rellevància dels seus propis catàlegs, en els quals es troben títols que han transcendit i que transcendeixen. És en aquesta «meitat» en la qual podríem situar a una de les editorials més exquisides (si no la més) del panorama narratiu i assatgístic del nostre país, com és Acantilado, el segell que va fundar Jaume Vallcorba després d’haver creat Quaderns Crema, referent quant a publicacions en català.
Una nova etapa
Després de la defunció de Vallcorba, fou Sandra Ollo qui va prendre les regnes d’ambdues mantenint el pols i, per què no, elevant el llistó amb publicacions com la recent edició de l’epistolari complet de Francesco Petrarca (una veritable joia i una petita gran fita en la història editorial espanyola).
Des de 1999, Acantilado, i abans Quaderns Crema, ha anat treballant incessantment, amb rigor, per a aconseguir convertir-se en una editorial excel·lent publicant a autors que són ja considerats de culte i sense perdre de vista als joves talents. Fer un llistat de noms els llibres dels quals han aparegut al llarg d’aquestes més de dues dècades seria, com menys, aclaparador per la seua excel·lència, però hi haurà oportunitat de preguntar-li a la mateixa Sandra Ollo aquest pròxim dimarts, 21 de novembre (a les 19.30 hores), quan protagonitze una nova sessió del cicle Intercanvis. Club de Cultura, que organitza l’Institut Valencià de Cultura (IVC).
Convidats d'excepció
Serà, com no, el Museu de Belles Arts de Castelló, l’escenari d’aquesta iniciativa que en poc més de dos anys ha aconseguit portar a Castelló a figures clau de la cultura actual. Des d’escriptors com Sara Mesa o Kiko Amat, a pensadors com Josep Maria Esquirol o Remedios Zafra, a més de cantants com a Niño de Elche o la soprano María Bayo, o artistes del calibre de Dora García o la castellonenca Mar Arza, entre molts altres. Durant aquest període, diversos premis nacionals han desfilat per aquí i compartit les seues experiències, enriquint amb el seu bagatge i el seu pensament un diàleg que és més necessari que mai per a continuar creixent com a éssers humans.
