Pere Cervantes: Una història per a no oblidar-se del cel

L’escriptor barceloní, però castellonenc d’adopció, Pere Cervantes, conegut per les seues novel·les negres, torna amb un nou títol que s’endinsa en la Barcelona de 1923. Me olvidé del cielo, publicada per la prestigiosa editorial Destino, és una novel·la en la qual convergeixen història, política i el retrat d’una ciutat vibrant, convulsa, en els inicis d’una dictadura. Així, l’autor ha construït un thriller que no només explora els racons més foscos del crim, sinó que també ofereix una visió nostàlgica del passat.

Cervantes comparteix que la idea d’ambientar la trama en aquella època va sorgir, en gran mesura, de la seua passió pel cinema. Ja en la seua novel·la El chico de las bobinas explorava el món del setè art, i en aquesta ocasió s’endinsa en l’època del cinema mut. «Em vaig preguntar com eren els cinematògrafs abans de l’arribada del cinema sonor a Europa», comenta. Això el va portar a investigar sobre els pianistes que acompanyaven les projeccions, un ofici poc reconegut avui en dia. Durant aquesta recerca, va ser inevitable topar-se amb la Barcelona de 1923, una ciutat en plena ebullició.

Pere Cervantes: «Les postguerres són totes iguals i no es conten»

El(s) protagonista(es)

La novel·la segueix els passos de Basilio Bosc, un inspector de policia atrapat enmig d’un conflicte social que el supera. Bosc és, en paraules de l’autor, «una víctima d’una paràlisi emocional, els orígens de la qual es revelen lentament al llarg de la trama». A mesura que investiga la desaparició d’una nena, filla d’un poderós empresari, Bosc es veu embolicat en una guerra subterrània entre anarquistes i les forces empresarials del Somatent. En aquest escenari, la lleialtat es converteix en la seua brúixola moral, tot i que l’atmosfera de tensió política i social l’arrossega contínuament cap al caos.

«És una novel·la amb capes, pensada perquè el lector s’aturi, reflexioni i gaudeixi del procés»

La Barcelona d’aquella època no és simplement l’escenari de la trama, sinó un protagonista més. La ciutat, marcada per l’agitació social i a pocs mesos de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, és retratada com un bullici d’idees i confrontacions. «El que més em va atreure va ser el Districte V, actual barri xinès, on convivien les llums i ombres més crues de la humanitat», diu Cervantes. Aquesta atmosfera caòtica i fascinant és clau per construir el to del thriller, que no només és una novel·la negra, sinó també un relat històric profundament arrelat en el seu context.

El rigor amb què aborda la investigació històrica és evident. La documentació va ser exhaustiva, i per a ell, investigar és una de les parts més gratificants del procés creatiu. «Em vaig submergir en llibres, assaigs, pel·lícules i arxius de l’època. L’hemeroteca de La Vanguardia va ser una mina d’or per donar autenticitat als detalls de la Barcelona de 1923», recorda.

Tot i que la novel·la s’enquadra dins del gènere del thriller, Cervantes subratlla que el seu enfocament no és el ritme trepidant ni l’acció immediata. Me olvidé del cielo no segueix la narrativa ràpida i superficial que caracteritza moltes novel·les contemporànies. En canvi, l’autor es pren el seu temps per explorar a fons les trames, però sobretot, els personatges i els universos en què habiten. «És una novel·la amb capes, pensada perquè el lector s’aturi, reflexioni i gaudeixi del procés», explica.

Context i ritme

El context polític també hi juga un paper fonamental. Les tensions socials que precedeixen la dictadura són el combustible que impulsa la història, i el lector pot percebre aquesta sensació de compte enrere cap al desastre. «És una novel·la que respira aquesta imminent dictadura. Tot està a punt de canviar de manera irreversible», afirma Cervantes.

Sent una novel·la negra, els antagonistes no poden faltar, i Cervantes assegura que el que habita a Me olvidé del cielo és inoblidable. Tot i que no vol revelar massa detalls, promet que els lectors es trobaran amb un adversari formidable.

D’altra banda, una de les característiques que diferencia aquest thriller d’altres novel·les més contemporànies és la cura en la recreació dels temps. «El ritme de vida d’aquella època era diferent, i això es reflecteix en la narrativa. Com diu Arturo Pérez Reverte, és un plaer escriure sense telèfons mòbils», bromeja l’autor, assenyalant com el temps i la tecnologia influeixen en el tipus d’història que es pot explicar.

Finalment, Cervantes espera que els lectors moderns, immersos en la voràgine de l’actualitat, es permetin una pausa en llegir la seua novel·la. «Vull que llegeixin Me olvidé del cielo amb calma, que s’allunyin del ritme frenètic del dia a dia. En acabar-la, desitjo que la història es quedi amb ells, que no s’oblidin del cel», conclou l’autor, convidant a la reflexió sobre els paral·lelismes entre les tensions de 1923 i els desafiaments socials i polítics de l’actualitat.

La literatura como evasión: Un club de lectura diferente en la cárcel de Castellón

A Me olvidé del cielo, Pere Cervantes ofereix una mirada profunda i nostàlgica a un temps convuls, una Barcelona que, tot i estar en el passat, continua ressonant en els nostres dies. 

'Me olvidé del cielo'

Autor: Pere Cervantes

Editorial: Destino

496 páginas. 22,90 euros