Josep Porcar i Marta Vilardaga (Salze Editorial): «Ens interessa una poesia que arrisca i remou»

En un panorama editorial on la poesia sovint queda relegada a un espai marginal, Salze Editorial neix amb una vocació clara: donar veu, en català, a poetes contemporanis de gran qualitat mai traduïts fins ara. Des de Castelló, Josep Porcar i Marta Vilardaga impulsen un projecte que transcendeix la simple edició de llibres per convertir cada volum en una peça de fons, concebuda amb rigor i passió.

En aquesta entrevista, parlem amb els editors i alma mater d’aquest projecte editorial sobre els criteris que guien la seva selecció d’autors (han publicat, fins ara, a Attilio Bertolucci, Eavan Boland, Louis Macneice, Dinos Khristianópulos i Julia Hartwig), el repte de traslladar l’essència de cada poeta a una nova llengua i la seva lluita per fer arribar la poesia a un públic sovint minoritari. També ens avancen els plans futurs de l’editorial, que inclouen una nova col·lecció dedicada a poètiques arriscades i marginals, amb la voluntat de sacsejar el panorama literari actual.

Un diàleg apassionant sobre poesia, traducció i resistència cultural.

Quina va ser la motivació principal per fundar Salze Editorial i especialitzar-vos exclusivament en poesia moderna, i fer-ho, a més, a Castelló, on no hi ha altres editorials amb aquesta orientació?

Com a poetes i traductors vam considerar que en el camp de la poesia hi havia molts autors i moltes autores amb gran reconeixement als seus països d’origen i, fins i tot, més enllà d’aquestes fronteres, que no havien estat mai traduïts al català i que mereixien ser coneguts a casa nostra per la qualitat i la singularitat de la seva obra. I ho volíem fer amb unes edicions de qualitat considerant el llibre no només com un objecte per ser venut sinó un llibre amb ànima per llegir i rellegir i per anar confeccionant, volum rere volum, una col·lecció de fons. D’altra banda, precisament pel fet que a Castelló i, no només a Castelló, sinó en l’àmbit lingüístic català no hi hagi una editorial amb una orientació semblant a la nostra, és sempre una bona motivació per continuar indagant en el nostre projecte editorial.

Ens podeu parlar més sobre el procés de selecció dels poetes i obres que publiqueu? Quins criteris considereu imprescindibles per decidir traduir un autor o autora?

Publiquem antologies panoràmiques, és a dir, la traducció d’una selecció de poemes -a cura del traductor- efectuada a partir de l’obra completa del o de la poeta que ha de ser contemporani (del XIX ençà), encara poc conegut o molt poc explorat als Països Catalans, però que té -o ha tingut- una llarga trajectòria i reconeixement de la crítica al seu país d’origen o al d’acollida i, en tot cas, a la resta del món. Ens interessen veus de fa anys afora celebrades, o considerades si més no, amb una poètica reveladora, autèntica i diferenciada que està deixant o ja ha deixat rastre en generacions posteriors, però que en tot cas encara no ens han arribat en llengua catalana.

Com enfoqueu el treball amb traductors per assegurar que les obres que publiqueu mantinguin l’essència i l’esperit de l’original?

Confiem en la professionalitat dels traductors, tots ells també poetes, i que estimen i valoren altament la poesia de l’autor o l’autora que han proposat i traduït. Evidentment no coneixem totes les llengües dels llibres que hem publicat, però fem un seguiment de la traducció i treballem conjuntament amb els traductors per suggerir, corregir o intercanviar les nostres visions de la traducció dels versos.

Quin ha estat el repte més gran que heu afrontat com a editorial de poesia en un mercat cultural que sovint no dona prioritat a aquest gènere?

En el camp de la poesia tot és un repte i més en el món de la traducció on, per començar, cal aconseguir els drets per poder publicar els poetes forans a la nostra llengua i, això, sovint, no és fàcil. Ja sabem que el públic és minoritari i que no totes les llibreries estan disposades a acollir llibres de poesia. Per tant, es tracta de fer la feina el més acurada possible, difondre la veu dels poetes i treballar en el que creiem. Per sort, tenim la confiança de llibreries arreu dels Països Catalans, subscriptors que reben puntualment els nostres llibres, biblioteques que també opten per les nostres antologies. De mica en mica, anem creant un teixit per arribar a aquell públic que està interessat en la poesia que publiquem.

«La poesia no pot ser només fàcil i terapèutica, ha de sacsejar»

En un dels vostres títols, La claror al jardí, Louis MacNeice combina una poètica accessible amb una gran profunditat filosòfica. Com descriuríeu la importància d’aquest poeta dins de la tradició literària anglosaxona i com encaixa en la vostra línia editorial?

La poètica de Louis MacNeice ha anat prenent més rellevància en el món anglosaxó en les darreres dècades i, de fet, dins dels poetes de la seva generació és el més reconegut al costat d’Auden. És un poeta que representa perfectamet el que busquem a Salze: una veu autèntica i honesta, una poesia elèctrica, profunda i moderna amb múltiples tocs d’ironia, capes i diversitat de temes amb un domini extraordinari de la forma i de la llengua. En definitiva, una poesia atemporal que no es pot lligar a cap corrent ni etiquetar fàcilment. Com diuen uns dels seus versos «El món és molt més boig que no ens pensem, / incorregiblement plural...».

Per la seua banda, Eavan Boland, autora de Sal oceànica, és coneguda per explorar la veu femenina en la poesia irlandesa. Com vau abordar la traducció d’una obra amb tantes capes culturals i identitàries?

Aquesta seria una bona pregunta pel traductor de Boland, Miquel Àngel Llauger que, a més, també va fer la selecció dels poemes aplegats a l’antologia que va titular Sal oceànica fent referència a uns versos d’un dels poemes de Boland. En tot cas, Llauger va fer un gran treball de traducció per apropar-nos la poeta irlandesa més important del darrer segle, molt estimada i reconeguda a Irlanda. Boland, a través dels versos, va donar veu a la quotidianitat de les dones, la domesticitat, la «microhistory», poc atesa en la poesia contemporània. Entrellaça de manera exquisita el mite, la història i la condició de dona juntament amb la «irlandesitat».

En Porta’m amb tu d’Attilio Bertolucci, la sensibilitat lírica italiana ocupa un lloc central. Quin va ser el principal desafiament en traslladar aquesta obra a la nostra llengua?

Sempre és un repte traduir els versos d’una llengua a una altra perquè pel camí és, evident, que es poden perdre matisos, musicalitat, ritme. Crec que els traductors de poesia som plenament conscients de les dificultats que té traginar la poesia d’una llengua a una altra, i no debades es diu que la poesia és intraduïble. Però també sabem que amb treball i rigor podem aproximar-nos als versos originals i acostar-los a la nostra llengua intentant que contingut i forma conservin un nivell similar. En el nostre cas, doncs, el desafiament principal era guardar aquest equilibri de portar la prosòdia de l’italià al català i alhora mantenir la fidelitat de les capes semàntiques del poema i, creiem, que ho vam aconseguir.

«Salze Editorial neix per omplir un buit: poetes de qualitat mai traduïts al català»

L’última novetat que teniu és Una falena als dits, de Julia Hartwig, traduïda per Xavier Farré. Què ens podeu contar d’ella? Per què endinsar-se en la poética de Hartwig?

Efectivament, Una falena als dits és la darrera novetat de Salze Editorial. Estem molt satisfets d’haver portat al català la poesia de Julia Hartwig, una poeta polonesa pràcticament desconeguda a casa nostra i d’una qualitat literària enorme, plenament a l’alçada de la seva coetània Wislawa Szymborska. I, a més, els seus versos ens arriben de la mà de Xavier Farré, el nostre traductor de referència del polonès que ha fet una feina magnífica de selecció i traducció dels poemes. Julia Hartwig, poeta, traductora, assagista, autora de llibres infantils, ocupa un llloc principal en la poesia polonesa contemporània i fou reconeguda amb premis internacionals de poesia i de traducció. És una poeta difícil de classificar en una moda o corrent literària com es sol fer habitualment. Com explica Xavier Farré al prefaci del llibre «Hartwig du a terme una crònica i un retrat de la societat, sempre des d’una poesia plena de lirisme i d’imatges. Aquesta societat no es redueix tan sols a Polònia, sinó que s’estén a les altres cultures, llengües i països que coneix».

Hi ha algun d’aquests títols que considerareu un punt d’inflexió en el vostre catàleg o que hagi tingut una resposta especialment destacada per part del públic o la crítica?

Per nosaltres tots els títols i autors que hem publicat fins ara són mereixedors del nostre més alt reconeixement. Estem parlant de veus poètiques molt apreciades als seus països d’origen i, en la majoria de casos, també a fora, però que no havien arribat encara a casa nostra. El Porta’m amb tu d’Attilio Bertolucci és l’obra que ha tingut una acollida major entre públic i crítica, però les altres obres també han estat ben rebudes. L’important és continuar en la nostra tasca de portar veus personals i honestes d’una qualitat literària excel·lent a la llengua catalana.

Com ha quedat clar, molts dels autors que heu publicat no havien estat traduïts a la nostra llengua fins ara. Com d’important és per a vosaltres la llengua i aquest diàleg que mantenen, a través del vostre catàleg, els autors que formen part d’ell amb el valencià/català?

Així és, els autors i les autores que hem traduït no havien estat mai traduïts fins ara al nostre idioma. Per nosaltres és molt important acostar aquestes veus per contrarestar el dèficit de traduccions que tenim en poesia i, a més, d’autors molt reconeguts i que aquí, malauradament, desconeixem. Per això, també, tot i que hem traduït dos llibres de l’anglès i, evidentment, no renunciem a aquesta llengua, si que tenim certes prioritats a portar autors d’altres llengües com l’italià, el grec o el polonès perquè trobem que el dèficit de traduccions de poesia més enllà de l’anglès és enorme. Apostem per la diversitat tot i la dificultat de trobar traductors de poesia en llengües diferents.

Per a finalitzar, quins plans de futur teniu per a Salze Editorial? Fem aquesta pregunta perquè un bon projecte editorial necessita el seu temps. Diguem que és una carrera de fons, encara que molts no ho entenen així.

La poesia és sempre una carrera de fons i, a més, a nosaltres no ens agraden les presses. Salze Editorial continuarà editant antologies de poetes de reconeguda vàlua literària mai traduïts al català i, properament, encetarà una nova col·lecció anomenada «Flors del mal» amb poetes d’arreu del nostre domini lingüístic, destinada a reunir poètiques d’alta qualitat literària a les quals avui dia no se n’està parant prou atenció, com poden ser les que exploren amb tota vigoria les possibilitats del llenguatge tant des de l’experimentació com des de la més clàssica precisió formal, o les que aposten per formulacions més filosòfiques sense deixar de banda la vivacitat formal, i en qualsevol cas, totes aquelles que resten marginades per la poesia avui dia dominant, fàcil, pobra i propensa a no ser res més que terapèutica i sentimentaloide. Farem recerca d’una poesia que arrisca i, per què no, en certs casos, incomoda i remou. Entenem que la creació poètica i l’art en general ha de tenir aquest camp obert que trobem a faltar, sovint, en la poesia que es publica actualment, però també en altres expressions artístiques.