Als esclaus, en el sud dels Estats Units, se’ls prohibia per llei que llegiren. En moltes cultures, a les dones se’ls ha prohibit escriure i, encara, en gran part del món les seues famílies no volen que vagen a escola, perquè les eduquen per a ser criades i esclaves dels seus marits. En qualsevol dictadura els periòdics i els llibres es sotmeten a una estricta censura i es cremen o es destruïxen els considerats perniciosos. Un llibre prohibit et pot costar la llibertat, precisament perquè t’oferix, perquè t’obri una finestra al món. D’ací la creença en l’absoluta i il·limitada llibertat de la lectura; en les virtuts de mirar entre els llibres que hi ha a casa i agafar el primer que cride l’atenció; en l’elecció dels llibres per la tipografia i imatges que il·lustren la seua portada; en la lectura de llibres perquè a altres els disgusten o els consideren perillosos; en l’elecció del llibre més difícil que càpia imaginar...
finestra infinita
Però el que no cal creure és que ningú diga què cal llegir, com llegir, com interpretar i, sobretot, on llegir. Perquè en els llibres estan totes les passions, totes les respostes i exercixen sobre nosaltres una irresistible atracció. Tan sols hem d’estendre la palma de la mà per a acariciar les paraules o tancar els ulls per a deixar-nos portar pel suau so que els dits produïxen a l’acariciar el paper. I, a més, no hi ha dos llibres iguals, perquè les mateixes paraules, en llibres distints, poden significar coses completament distintes.
MOMENTS D’HOMENATGE
Estos dies són el moment per a retre homenatge al poder de les paraules i al llibre imprés, on ens mostra com funciona la literatura i la imaginació. D’homenatjar a la paraula escrita i reflexionar sobre la possibilitat que puga arribar, inclús, a modificar el nostre destí. Eixe és, probablement, el poder de la literatura.
