UNA PEL·LÍCULA:

EL GUERRER PACÍFIC.

UN LLIBRE:

LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT.

UN MENJAR:

HAMBURGUESA.

UN VIATGE:

NORUEGA.

UN ARTISTA:

SHARIF.

ANY I LLOC DE NAIXIMENT: 1999 (18 ANYS), CASTELLÓ.

ESTUDIS: FA PRIMER D’INGENYERIA MECÀNICA A LA UJI.

TRAJECTORIA: VA COMENÇAR A JUGAR A FUTBOL AMB EL PROMESAS DE CASTELLÓN. DESPRÉS VA JUGAR A L’OLÍMPIC DE CASTELLÓN I AQUESTA ÉS LA SEUA SISENA TEMPORADA AL JUBELAMA.

El jove castellonenc Pau Rosell Babiloni forma part del planter del CF Jubelama des de la fundació del club i s’ha convertit en una de les peces fonamentals del juvenil, on enguany és a més capità.

—Quan vas decidir que el futbol era el teu esport?

—Vaig començar a jugar-hi des de ben menut, i encara que també he practicat altres esports com el bàsquet o el ciclisme, sempre és el que m’ha cridat més l’atenció i amb el que he gaudit al màxim.

—En quina posició jugues?

—He anat canviant. Quan vaig començar al futbol 11 era mig centre, després en cadet vaig jugar de lateral i aquesta temporada vaig començar de central i ara torne a ser mig centre defensiu.

—Quina posició prefereixes?

—Crec que se’m donen bé totes, però la més entretinguda i la que més m’agrada és mig centre perquè participes molt en el joc, tant ofensiu com defensiu.

—Quina és la teua millor qualitat?

—Sempre treballe al màxim i acabe el partit amb la sensació de que m’he buidat al terreny de joc.

—Què tractes de millorar?

—M’agradaria dominar més aspectes bàsics del futbol, com el control i les pasades, i sobretot els moviments tàctics a nivell col·lectiu, com replegament i cobertures.

—Què suposa ser capità?

—És una gran responsabilitat perquè et fas responsable de l’equip.

—Com vas donar el pas de fitxar pel CF Jubelama?

—Un grup de companys del mateix equip vam decidir apostar pel seu projecte i ens ha anat molt bé.

—Quins objectius teniu enguany?

—La darrera temporada ens vam classificar al cinqué lloc amb un equip de segon any, però ara hi ha molta gent de primer any i costa més, encara que crec que podem aconseguir la permanència.

—Quins jugadors admires?

—Messi perquè tot ho fa bé, Xavi Hernández perquè no era molt ràpid ni fort però ningú li podia traure el baló, i Puyol pel seu caràcter.