La presència del cranc blau a les marjals d’Almenara, Nules i Moncofa és una realitat consolidada, ja que en poc temps aquest crustaci s’està reproduint ràpidament en aquests aiguamolls, com els Estanys d’Almena i els diferents canals que desemboquen a la Gola de la Llosa o al Canal de Torreblanca.
Aquest crustaci, que és una espècie invasora, està danyant greument a tota la fauna aquàtica d’aquestes zones humides, el que està provocant que moltes espècies hagen de buscar aixopluc en punts més recòndits, per evitar ser localitzats pel cranc blau.
Aquesta situació pot ser molt més greu, ja que des de la Conselleria de Medi Ambient consideren que la desaparició dels petxinots pot ser deguda per la presència del cranc blau, el que indica és que la fauna aquàtica s’està veient més que amenaçada.
Segons assenyala el dirigent d’Acció Ecologista-Agró, Enric Armer, "si l’estudi realitzat pels tècnics demostra que la desaparició dels petxinots té com a causa la introducció d’aquest crustaci en aquest aiguamoll caldria prendre mesures urgents perquè el fet que no hagen petxinots a la marjal, sèquies i canals és molt greu per l’hàbitat a la zona, i és molt probable que desapareguen més espècies. Per aquest motiu i abans que això ocórrega, les autoritats mediambientals hauran de prendre accions, perquè en cas contrari veurem desaparèixer espècies aquàtiques autòctones que seran irrecuperables".
Producte gastronòmic
Cal assenyalar que aquesta situació té una part positiva en altres àmbits. El cranc blau és comestible i són molts els restaurants que el porten inclòs a la carta, sobretot d’arrossos, ja que sembla ser que la seua gustositat és molt semblant al del llamàntol, a més a més el preu en pes es el triple de car que l’anguila.
Per aquest motiu, davant la sortida a la venda al mercat, cada vegada són més els pescadors que, gairebé diàriament, situen les canyes de pescar a la sortida de la Gola de la Llosa, per obtindre el màxim nombre d’aquest crustaci i vendre-ho als restaurants, encara que té un preu inferior té sortida al mercat culinari.
"Estem lluitant contra una espècie que es reprodueix a gran velocitat i, en poc temps, s’està apoderant d’una gran part de la marjal d’Almenara. És una situació molt complicada, perquè no hi ha cap mecanisme per erradicar l’entrada del cranc blau en aquest espai. La situació ha fet que les confraries de pescadors, com la de Sant Carles de la Rapita, al Delta de l’Ebre, i la del Palmar en l’Albufera de València, han canviat els mornells de pesca d’anguila per uns metalics més resistents, i han substituit la pesca d’anguila per la de cranc. Com aquest crustaci té sortida gastronómica, el positiu és que es pesca i es podria tindre controlada la seua expansió», explica Armer.
Un elevat nivell d’adaptabilitat i de supervivència
El cranc blau pot pesar fins a un quilo i mesurar 30 centímetres de costat a costat, menja pràcticament de tot i a més va armat amb unes pinces capaces de partir cloïsses de bona grandària en qüestió de segons. Donat el seu elevat nivell d’adaptabilitat i supervivència, no sols viu en la mar, sinó que també ha colonitzat els rius i aiguamolls, amb el consegüent risc per a espècies i cultius.
Els primers exemplars es van veure l’any 2012 en el Delta de l’Ebre. Les seues fortes mandíbules i pinces són les eines per a desfer-se amb facilitat de les xarxes dels pescadors.
