SEO/BirdLife ha posat en marxa accions de renaturalització i recuperació del sistema dunar en diversos punts del litoral de Castelló, com la creació de xicotets refugis de biodiversitat en diversos trams de platges d’Almassora, Castelló de la Plana, Moncofa i Xilxes, com a iniciatives de restauració d’hàbitats dunars pioners i embrionaris, i refugi per a espècies de flora endèmica i fauna de la costa, entre les quals es troba el corriol camanegre.

Amb la col·laboració de 118 voluntaris, el Centre per a la Investigació i l’Experimentació Forestal de la Generalitat Valenciana, els vivers municipals de Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València i SEO/BirdLife han treballat conjuntament a reforçar les poblacions vegetals del sistema dunar de diverses platges castellonenques, com la del Pinar i el Serradal, a Castelló; la platja de Benafelí, a Almassora; la platja de l’Estanyol, a Moncofa; i la platja de Xilxes.

Microreserves

Destaquen les accions desenvolupades en la microrreserva de flora del Serradal, que tradicionalment ha suposat un santuari clau per al corriol camanegre de Castelló, però la capacitat d’acollir a parelles nidificants s’ha vist reduïda degut a l’efecte dels temporals i un increment de l’ús públic.

En aquest sentit, amb el reforç de la flora dunar i les aportacions de restes vegetals depositades a la platja per l’onatge, realitzats amb la participació de voluntariats, s’ha millorat la capacitat de resiliència del cordó dunar, facilitant la capacitat de fixació de la duna i generant hàbitat de refugi per a l’espècie. A més, com a novetat, a les platges urbanes d’Almassora, Moncofa i Xilxes s’han creat refugis de biodiversitat, mitjançant la plantació d’espècies de flora endèmiques i amenaçades.

Entre aquestes plantacions destaca el reforç poblacional i la creació de noves localitats a Almassora i Moncofa de la Silene cambessedessi, una espècie d’hàbitats litorals que es troba catalogada com En Perill d’Extinció en la Comunitat Valenciana.

Gràcies a les accions desenvolupades durant les jornades de voluntariat, el seguiment exhaustiu de les plantacions, l’estreta col·laboració creada entre SEO/BirdLife, els Ajuntaments de cada platja i les brigades del CIEF, al costat del suport de la Fundació Bancaixa i CaixaBank, les poblacions de Silene augmentaran les seues possibilitats de supervivència i recuperació en els seus hàbitats originals.

Casos més delicats

Un dels casos més delicats dins d’aquestes accions és la platja de l’Estanyol, a Moncofa, que, a causa de les pressions que ha patit en els últims anys, no ha pogut recuperar la seua població donada per extingida des de 2003 a causa dels últims temporals que van enterrar sota cudols i arena una de les poblacions més importants de Silene. Mitjançant les accions desenvolupades per voluntaris podrà recuperar-se la seua antiga població dins de la microrreserva de flora.

Aquests refugis de biodiversitat tenen com a objectiu a curt i mitjà termini ajudar espècies de flora endèmica a ser més resilients a l’efecte dels temporals acrescuts per l’augment del calfament global i el canvi climàtic. Creant espais i localitats viables per a la seua recuperació, s’augmenta la probabilitat de la seua supervivència a llarg termini.

Totes les accions de reforços poblacionals de flora autòctona i creació d’oasi de biodiversitat es troben emmarcades dins del projecte Més platges naturals per al corriol camanegre, que ha sigut seleccionat en la II Convocatòria Mediambiental de la Fundació Bancaixa i CaixaBank, amb l’objectiu de restaurar i conservar els sistemes dunars i les seues funcions ecosistèmiques. 

'SILENE CAMBESSEDESSI' UNA ESPÈCIE SUPERVIVENT

Coneguda com Pegamosques o Molinet, la Silene és un endemisme localitzat únicament en molts pocs arenals costaners de Castelló i Eivissa. Actualment, en la Comunitat Valenciana només queda una xicoteta població supervivent en la microrreserva de flora de la platja d’Almenara a Castelló. La resta dels hàbitats que solia ocupar han desaparegut degut a aquest efecte de l’erosió costanera associada als temporals marins i als canvis en la dinàmica dels corrents marins per construcció d’espigons. A més, cal assenyalar que aquesta erosió s’ha incrementat indirectament a causa de l’activitat humana, amb la destrucció d’hàbitats litorals, les activitats esportives amb vehicles de motor i les actuacions urbanístiques, entre altres raons.