El ranavirus, una espècie de letal covid que afecta peixos i amfibis, comença a ser considerada "una malaltia emergent" en la Comunitat Valenciana. Es tracta d’una plaga de transmissió explosiva, que produeix hemorràgies i necrosis capaces d’acabar amb poblacions senceres fins i tot de rèptils. Així va ocórrer a Ayora, en el pou de Sant Benito i la bassa de la casa de la Fita, on es va detectar en 2020. L’episodi va acabar amb tots els gallipatos (coneguts com ofegabous) infectats.
Les investigacions apunten al fet que la presència del ranavirus sembla dependre principalment del tràfec humà, però els brots i la mortalitat massiva s’ha pogut certificar que estan relacionats amb factors com la contaminació o el canvi climàtic. Alguna cosa que altera el sistema inmunosupresor i augmenta per tant la seua vulnerabilitat. No són pocs els experts que relacionen el declivi del medi ambient amb la proliferació de zoonosi.
Espècie vulnerable
La veritat és que la mortalitat del gallipato preocupa en la Direcció General de Medi natural i d’Avaluació Ambiental en tractar-se d’una espècie catalogada com a "vulnerable" en el Catàleg Valencià de Fauna Amenaçada i es treballa en la seua repoblació amb programes de cria tant en bassa exterior com en aquari. De la mà de la Fundació Oceanogràfic, entre 2018 i 2019, es van marcat exemplars per a realitzar un seguiment en punts com La Balsilla i Bassa Silvestre (Alcublas) o la tolla de Suera, en el Parc Natural Serra d’Espadà.
La Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica va introduïr en 2020 un total de 629 gallipatos (Pleurodeles waltl) en espais naturals de la Comunitat Valenciana, segons el balanç que cada any realitza el Centre de Conservació d’Espècies Dulceacícolas. Els punts d’aigua en els quals s’ha depositat aquest amfibi autòcton han sigut condicionats per a un major èxit per a la seua preservació. Amb això és cerca millorar la conservació d’aquesta espècie i l’enriquiment de la biodiversitat en aqueixes zones.
El gallipato és una de les espècies d’amfibis més vulnerables de la Comunitat. En el marc del treball de recuperació realitzat pel Centre de Conservació d’Espècies Dulceaquícolas, durant l’any passat, aquests animals s’han introduït en aiguamolls on l’espècie ja habitava i en uns altres en els quals no era present.
