Un dels espectacles més bonics que ofereix la marjal en hivern comença a mitjans gener amb la fanguejada dels arrossars.
La inundació hivernal de tota la marjal és una tècnica agrícola que a la marjal es fa des de que començà, en 1312, la domesticació de l’albufera, que era en aquells moments el que actualment coneixem com marjaleries o terres de dos saons, i les marjals fangueres o terres d’arròs.
Origen
El dirigent d’Acció Ecologista-Agró, Enric Amer, explica que "el motiu, com advertien els palafanguers occitans que vingueren a ensenyar les tècniques de drenatge i encadufats que posibilitaven els cultius de temporada, era renovar l’aigua dolça i, per tant, millorar la textura de la terra turbosa i evitar la salinització subterrània que es produeix al desecar, encara que siga parcialment, terres que es troven a nivell o per sota de la mar». En el cas dels arrossars, a més a més, el fangueix contribueix a incorporar al sol les restes de la palla d’arròs que han anat descomposant-se dins l’aigua des de la sega, a meitat de setembre.
En el cas de la marjal, la descomposició controlada de la vegetació, per l’entrada i eixida de l’aigua des de la Font Redona i Pouets cap a la mar, impedeix una pudrició exagerada que la puga deixar sense oxigen i provocar mortalitat de peixos i altres problemes a les aus, com brots de botulisme.
Efectes
"En el moment del fangueix, la marjal esta plena, especialment on no hi ha molèsties de caçera, de multitud d’aus hivernants, especialment de gavines, garcetes, esplugabous, agrons, martinets, fotges, polles, galls de canyar, arpellots, rovellats i altres, que troven aliment i tranquilitat, i fan les delícies de grans sectors de població", indica Amer.
El més matiner és el fangueix de la finca del Pas Llarg, en Xilxes, també coneguda com la Finca de Peris. És el més gran dels dos arrossars que continuen en la marjal. L’altre és la finca del Molí de Dalt, de la família Raga, en el terme de la Llosa, que fanguejarà a continuació a principis de febrer.
Funcionament
El fangueix es fa amb un tractor modificat especialment per a treballar en 10 cm d’aigua i que porta incorporades al darrere les gavies en compte de rodes. "És un treball que sols coneixen uns pocs conductors que saben els moments adequats i coneixen les séquies, salvadanys, estacadors, comportes, cadiretes i pantans, suficient per a no quedar-se parats dins del fang o evitar volcar", afegeix Amer.
Actualment, el fangueix es fa també a finals de febrer, abans del començament de l’època de reproducció de les aus i altra fauna marjalenca, "en les zones naturalitzades que tenim en custòdia i especialment per fer lluents i frenar el cobriment de tota la marjal pels senillars, augmentant la biodiversitat i, especialment, afavorint la vegetació aquàtica de carofits i macrofits (asprella, cua de rata, pel i altres), que són bàsiques per a tota la cadena tròfica per recrear l’hàbitat de la major part de limícoles que estan protegides per la legislació", conclou el dirigent d’Acció Ecologista-Agró.
Els estols d’aus, que ara impresionen a la gent que passeja per la marjal van traslladant-se des del arrossars fanguejats a l’eixugó progressiu de meitat febrer de la plantació de melonars i després ho faran a les zones naturalitzades i fanguejades de la Palafanga, els Estanys, calamocs i la finca de Penya. Algunes, com les corbes marines, se’n van a criar als Països Baixos; altres, com els flamencs, a les colònies de cria del Delta de l’Ebre, la Camarga o sud d’Alacant i altres, però cada vegada més s’estan quedant a criar ací. Una mostra d’aquest fet són els 162 nius d’ardeides que es van comptabilitzar l’any passat a la séquia del braç i a la finca de penya, per primera vegada. També les camallongues, siverts, carregades i altres aus que busquen qualitat d’aigua i tranquilitat es queden a criar en les nostres marjals.
