La tortuga babaua (caretta caretta) és una de les set espècies de tortugues marines que existeixen actualment i la més comuna que habita en aigües espanyoles. Encara que la seua població es distribueix per tot el planeta, al Mediterrani nia, principalment en la part més oriental, en països com Turquia, Xipre o Grècia.
Aquests espais habituals de posada pateixen cada vegada temperatures més altes a causa del calfament global, la qual cosa disminueix la idoneïtat d’aquestes zones per a la posada, tant per la supervivència dels ous, com per a la reproducció de mascles i femelles. En les tortugues marines, el sexe dels nous individus depén de la temperatura d’incubació, de tal manera que a temperatures més altes naix un major percentatge de femelles, mentre que, a temperatures baixes, naixen mascles.
Feminització i nia
En un context de canvi climàtic, s’ha observat un procés de feminització en les principals zones de cria durant els últims anys, amb el que la supervivència a llarg termini de l’espècie podria estar compromesa.
Des de fa alguns anys, les costes del Mediterrani occidental, com les d’Espanya, França o Itàlia, porten registrant una major presència de posades d’ous de tortuga babaua, per la qual cosa una de les hipòtesis és la de la colonització d’aquesta àrea per l’espècie com una possible resposta al canvi climàtic.
Per aquesta raó, la Fundació Oceanogràfic es va traslladar a l’arxipèlag africà de Cap Verd de la mà del Projecte Tartaruga de Boa Vista, per a l’estudi de les tortugues marines durant la temporada de nidificació, a l’ésser una de les zones més important d’implantació de l’espècie en el món.
Metodologia
La labor principal va consistir a realitzar ecografies a les tortugues marines que eixien a niar i aplicar tècniques in situ. L’estudi es va dur a terme en 50 tortugues de l’illa. En tres de les avaluades es van instal·lar dispositius satèl·lits per a rastrejar el seu recorregut i ús d’hàbitat. L’estudi ecogràfic es va executar en tortugues que van niar a la platja i exemplars que van eixir a l’arena i no van aconseguir finalitzar l’operació.
Aquest comportament, a priori normal en el període quan les femelles han de trobar la zona per a assegurar la correcta incubació, va ser el que va sorprendre l’equip, ja que en una platja de València, quan després de desestimar la tortuga l’intent de posada, no es van detectar ous en el seu interior mitjançant l’estudi ecogràfic. Després de setmanes va passar el mateix amb una tortuga a Orihuela.
Resultats
Els primers resultats del projecte apunten que el fenomen puga donar-se també en platges de posada assentades i forma part de la biologia reproductora de l’espècie. Si bé és cert que l’estudi encara comprén la presa de dades en més individus per a poder interpretar els resultats.
