El linx ibèric es recupera a bon ritme, després d’estar en franc perill de desaparició, però continua fent front a greus amenaces, el progressiu descens de les poblacions de conills, la desertificació dels sòls i els atropellaments en la carretera són els principals.
Els linxs a Espanya s’han més que quintuplicat en només quatre dècades, si bé encara no es pot baixar la guàrdia. Aquesta espècie mostra una gran millora en les seues poblacions, amb un total de 1.111 exemplars entre individus adults o subadults i cadells, segons l’últim cens de 2020 facilitat pel Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, front als 200 exemplars que quedaven fa 20 anys. No obstant això, malgrat el bon ritme que el linx ibèric ha anat prenent --gràcies a la conscienciació ciutadana i ajudes concedides per la Comissió Europea-- el nombre d’individus no és el suficient com per a considerar-lo un ser autosuficient. En l’actualitat, el linx es veu afectat per factors com la falta d’herba verda, conseqüència de temporades de sequera, i que és indispensable per a la conservació dels conills; les alteracions de l’ús del sòl que proliferen el món rural i l’arribada de nous patògens i d’espècies invasores i el calfament atmosfèric, que afecta directament les plantes. A tot això cal sumar els atropellaments i la caça furtiva, pese al descens dels últims anys.
