El sector ecològic en la Comunitat Valenciana torna a créixer en tots els indicadors com els operadors, la superfície certificada, la facturació, la producció i la indústria vinculada. En aquest sentit, la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, va destacar que "l’agricultura ecològica valenciana està 10 punts per damunt de la mitjana estatal, i a tan sols 4,5 punts dels objectius europeus de superfície per a 2030".
Indicadors
Mireia Mollà va presentar ahir l’Informe del Sector en 2021, al costat del secretari autonòmic d’Agricultura, Roger Llanes, i el director general de Desenvolupament Rural i el president del Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV), Vicente Faro. Durant la seua exposició, Mollà va afirmar que "des de la posada en marxa del I Pla d’Agricultura Ecològica estem augmentant en tots els indicadors, ens situem en un 20,5% de superfície agrària útil enfront del poc més del 8% en l’àmbit europeu i estic convençuda que aconseguirem el 30% de l’objectiu europeu per a 2030".
La titular d’Agricultura va repassar les principals dades que revaliden la tendència positiva amb un 20,2% més d’operadors fins als 4.263, un 4,5% més de superfície certificada i una producció que en el conjunt de la Comunitat puja un 33% respecte a l’any passat i suma ja 241.399 tones.
Mollà va valorar que, d’acord amb el balanç de 2021, la producció ecològica respon a reptes estructurals com la incorporació de la dona a l’activitat --que en el sector ecològic representa el 30% dels operadors-- la mitjana d’edat que és 16 anys més baixa que en l’agricultura convencional o la rendibilitat necessària per a l’activitat, amb un creixement de la facturació que supera el 17% i aconsegueix els 736 milions d’euros. "El II Pla 2021/2025 compta amb 114 milions d’euros per a aprofundir en la producció ecològica que aspira a tindre cada vegada més productors, operadors, importadors i economia vinculada. La producció ecològica és un bon indicador econòmic, social, de producció vinculada a la sostenibilitat i a l’alta qualitat", va assenyalar Mollà.
Per províncies
D’altra banda, el secretari autonòmic d’Agricultura, Roger Llanes, va desgranar les dades per províncies, on Alacant amplia el seu lideratge en la producció i encapçala les tones malgrat comptar amb menys superfície que València. "La província d’Alacant, amb un 29,3% de superfície certificada útil, és la que aconsegueix un major rendiment en la producció", va declarar Llanes. Li segueixen de prop València, amb 112.649 tones, mentre que Castelló se situa en les 9.775. Per operadors, València i Alacant registren quasi el mateix increment interanual, un 21% i un 20,5%, respecte a l’exercici 2021.
En valors absoluts, no obstant això, la província de València encapçala la taula amb 2.468 operadors, li segueix Alacant amb 1.435 i tanca Castelló amb 360. Faro va posar sobre la taula els principals reptes i oportunitats als quals s’enfrontarà l’agricultura ecològica en els pròxims anys, amb especial recalcament en la fertirrigació en comú que, en moltes ocasions, limita el desenvolupament del sector.
El president del CAECV també va fer referència al treball en investigació, educació i distribució conscient i va explicar que és fonamental incentivar el consum intern d’aliments ecològics a través de menjadors escolars i llocs públics on s’oferisquen aliments, en la mesura que siga possible, de la nostra Comunitat i, preferentment, ecològics. A més, va defensar el model de certificació pública de la Comunitat, ja que "és molt més que una certificació, ja que és capaç de dotar d’una major transparència, independència, eficiència, simplificació en la gestió, ajust del cost de la certificació i optimització en la gestió de recursos". "La Conselleria manté la seua aposta amb el II Pla Valencià de Producció Ecològica. L’objectiu és continuar reforçant a aquest sector estratègic i estendre el suport a altres figures de la cadena ecològica", va assenyalar el director general David Torres.
