Betxí avalua la riquesa faunística d’un ecosistema local emblemàtic

Tota zona humida, i el riu Sec de Betxí (Anna) ho és, compleix funcions ecològiques fonamentals com a reguladores dels règims hidrològics i com a hàbitat d’una rica biodiversitat. Les respostes a molts dels interrogants que suscita en elles el conjunt faunístic acaben mostrant com són i en quines condicions es troben els ecosistemes en què viuen.

Invertebrats, aus, peixos, amfibis, rèptils, mamífers... com a bioindicadors que són, informen de l’estat de salut de les zones on habiten i de l’evolució d’aquestes. Les darreres dècades han suposat un punt i a part pel que fa a les investigacions faunístiques en aquests ambients. Últimament s’han incrementat força, ja que coincideixen l’impuls conservacionista que troba en els estudis bones ferramentes per a diagnosticar l’estat i evolució de les poblacions, la disposició de programes informàtics per al processament i maneig de dades de camp i la necessitat política de requerir d’arguments que justifiquen la conservació d’espais i espècies.

Accions

Betxí no s’ha mantingut aliena a aquesta realitat. Així, la regidoria de Medi Ambient i la Fundació Noves Sendes han impulsat un projecte, encetat el 2021, per tal de posar en valor la sèquia que voreja el riu des de l’espai conegut com el pantanet fins al poble. Una estructura més que simbòlica la construcció de la qual potser es remunta als orígens de la localitat. Es tracta, doncs, d’emplenar un puzle on hi ha peces socials, arquitectòniques, històriques, educatives, ambientals, etc., que cal combinar de manera adient per a afavorir la conservació de tots els elements.

En la part ambiental s’està realitzant un estudi ornitològic que, a més de al riu, s’ha considerat generalitzar-lo a la resta d’ecosistemes del terme municipal (boscos, conreus, secans i urbà). El treball segueix els passos del procedir científic: formulació d’hipòtesis, comprovació, resultats i discussió. S’inicia, doncs, amb la intenció de conèixer les aus del riu per conservar-les, crear dades de referència i divulgar els resultats a nivell municipal, especialment en el món escolar. La comprovació s’ha fet realitzant censos (estacions d’escolta) durant els dos moments orníticament més representatius, la cria i la hivernada.

Metodologia

En el cas del fragment de riu estudiat al pas pel terme municipal s’han establert sis estacions de cens, que s’han repetit tres vegades durant la primavera i tres d’hivern. En aquestes, les aus se situen en la seua posició natural i hi ha, a priori, establert un radi d’acció de 100 metres. Les observacions són independents entre sí i sempre se realitzen de matí (des de l’eixida del sol fins les 11.00 hores). En disposar de les dades es processen en una fulla de càlcul, s’apliquen uns estadístics i a partir d’ací comencen a elaborar-se els resultats.

Contacte

En el cas del riu s’han contactat, durant la cria, 790 individus, dels quals 92 (11,64%) són aus pràcticament exclusives d’aquest ecosistema. El número d’espècies contactades és de 47, d’aquestes 36 nidifiquen a tota l’àrea d’influència i només set ho fan exclusivament en la llera del riu. És el cas de la polleta d’aigua (Gallinula chloropus), el corriol menut (Charadrius dubius), el rossinyol bord (Cettia cetti), el blauet (Alcedo atthis) i el coll verd (Anas plathyrynchos). El rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) és també molt freqüent tot i que es pot trobar a altres ecosistemes. Respecte a les dades d’hivern, el número de contactes és de 808 individus, dels quals 32 (3,9%) són exclusius d’aquest ecosistema. La polleta d’aigua, el rossinyol bord i el blauet es repeteixen; i a aquests cal afegir els només hivernants cueta groga (Motacilla cinerea), corba marina grossa (Phalacrocorax carbó) i agró blau (Ardea cinerea).

Els impulsors de l’estudi assenyalen: "Esperem que conèixer les aus comporte actituds conservacionistes que mereix un ecosistema força delicat".