Lluita en Castelló per l’àguila de panxa blanca i la supervivència

Nàixer i, el que és més important, sobreviure quan pertanys a una espècie en perill d’extinció no és missió senzilla. Les amenaces a les quals han de fer front les cries que aquesta primavera han eixit dels ous en els nius d’àguila de panxa blanca de la província de Castelló --entre un o dos màxim per parella-- són nombrosos i les causes per les quals aquesta rapinyaire es troba en tan alarmant regressió preocupen i ocupen a la Conselleria de Transició Ecològica, que aquests dies està completant el programa anual de marcatge i anàlisi de malalties proposat i desenvolupat pel Grup d’Intervenció en Altura (GIA) dels Agents Mediambientals.

L’origen d’aquesta intervenció parteix dels vigilants de la natura, que havien detectat un augment alarmant de les morts entre les àguiles, que feia falta no només identificar, sinó també abordar per tal de revertir els seus efectes. Un grup d’agents amb especial receptivitat proposaren escometre una acció des de la base, els nius on es forja el futur de l’espècie. Els tenien identificats, només feia falta un seguiment, que Conselleria va autoritzar i emparar, amb la col·locació de càmeres camuflades que permeten saber al detall i en temps real el que passa des que comença l’època de reproducció.

L’objectiu és identificar als pollets, marcar-los per tindre una noció tan aproximada com siga possible de la població i explorar-los per si tenen alguna malaltia que requerisca atenció veterinària. En el seu cas es deriva al Centre de Recuperació del Saler.

Els agents del GIA s’han especialitzat en un treball que té un evident risc personal --es despengen per les parets per tal d’accedir als nius on han de manipular a les cries--, i que requereix, per damunt de tot, molta consciència sobre la transcendència i implicacions de la seua missió. "Qualsevol intervenció té un impacte i eixa és la raó per la qual la prioritat, sempre, és actuar amb cura i rapidesa màximes", explica un d’aquests professionals.

Una de les últimes accions, de la qual ha sigut testimoni Mediterráneo, és bon exemple de com pot arribar a ser de crucial aquest compromís. En un dels nius en supervisió identificaren a dos pollets en una situació delicada. Patien un estadi avançat de tricomoniasis aviar, una malaltia que pot arribar a ser mortal. Un va ser medicat en el niu. L’altre estava en estat crític i va ser traslladat al Centre del Saler on va rebre un tractament intensiu. Després d’uns dies de tensa espera va arribar el moment de tornar a casa.

Veure’ls treballar i comprovar la dedicació amb la qual afronten el seu compromís professional ajuda a comprendre la dimensió del que fan. Aquestes persones, agents mediambientals, veterinaris i tècnics, salven vides, vides en risc de desaparició per sempre.