Els incendis 6.0 criden a canviar la mentalitat envers els riscos

Bona part de la ciutadania està familiaritzada amb una expressió de la qual es fa cada vegada més ús per tal de referir-se als grans incendis forestals, els més devastadors. Parlen d’ells com incendis de sisena generació, els quals es caracteritzen per la seua virulència i dificultat de control.

Aquesta realitat, una conseqüència més dels cada vegada més palesos canvis del clima, planteja dues realitats a les quals fer front. Per una banda, que així com evoluciona la tipologia dels focs ha de produir-se una transformació dels usos i costums als àmbits rural i forestal, una adaptació per prevenir-los i ser més eficaços a l’hora d’extingir-los. Per l’altre costat, que tenint en compte que una bona part dels incidents s’inicia per causes naturals i negligències (57% el 2022), haurem de conviure amb aquests incendis que, cada vegada, seran més habituals.

Prevenció

En el treball per la prevenció és fonamental la identificació de l’origen del foc i crida l’atenció, com detalla l’informe Espurna que periòdicament publica la Generalitat valenciana, que el 95,76% de la superfície calcinada en la Comunitat Valenciana l’any 2022 va ser per incendis provocats per la caiguda de llamps.

Del 100% dels focs que cremaren l’any passat massa forestal al territori autonòmic, el 33% va ser intencionat. Eixes dades reforcen el que afirma el tinent Ángel Avilés Mariblanca, cap de la Unitat de Protecció de la Natura (Uprona) de la Comandància de la Guàrdia Civil de Castelló. La intencionalitat no es podria considerar un problema greu en la província, però sí que crida l’atenció sobre els casos que es produeixen per negligències, el 24% del total. Es tracta de persones que, per fer un mal ús del foc, poden incórrer "en un delicte contra la seguretat col·lectiva, concretament un delicte d’incendi forestal". I en aquest aspecte és on considera molt recomanable fer un insistent treball d’informació i conscienciació.

Control

Assenyala que, en la seua tasca de control, "les infraccions observades més habitualment són per fer foc fora de llocs habilitats o en dies i hores no autoritzats". Explica que "són comuns les denúncies per fer cremes d’eliminació de residus agrícoles incomplint les condicions estipulades en la preceptiva autorització", però insisteix en el fet que "no hi ha intencionalitat i molt sovint s’aprecia desconeixement", per això es fa imprescindible, segons defén, abordar el treball de conscienciació. "El que valia i estava bé vint o trenta anys enrere ara ja no val, les circumstàncies canvien i com a societat hem d’adaptar-nos a les noves situacions", valora Avilés.

Més enllà de la necessària mentalització ciutadana pel bé comú, qui fa un foc (cremes agrícoles, de restes de poda de jardins, tales i neteges forestals públiques o privades) ha de saber que no només pot provocar un incendi com el del març passat a Villanueva de Viver. Si no es fa atenent a la normativa "s’enfronta a sancions de 100 a 100.000 euros", adverteix.