El riu Palància és una aula oberta per a fer pedagogia mediambiental

Per a un xiquet, un riu és «un espai de joc», afirma Pere Merino, president en la Comunitat Valenciana de l’organització Ríos con Vida, «i així ha de ser», afig alhora que assenyala que eixa relació natural es converteix en «una oportunitat» per a establir un vincle que anirà més enllà de l’aspecte lúdic.

Eixa és la filosofia amb la qual, a través del projecte Adopta un riu, l’entitat esmentada organitza diferents activitats al voltant del riu Palància. L’última d’aquestes propostes, va ser aquest mes d’agost, amb xiquets i xiquetes de les escoles d’estiu de Bejís i Teresa.

L’any 2022, Ríos con Vida i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer signaren un conveni de col·laboració, en virtut del qual, l’organització assumeix la custòdia fluvial del Palància per un període de quatre anys, però la seua relació amb un dels rius més importants de la província de Castelló ve de més lluny. L’any 2000 ja desenvoluparen els seus dos primers projectes, consistents en una recuperació del bosc de ribera i de la truita autòctona. Des d’aleshores, la presència dels seus voluntaris al Palància ha sigut una constant, intensificada, clar està, els últims tres anys.

Merino descriu el riu com una inigualable aula mediambiental a l’aire lliure, per la qual els agradaria que passaren tantes persones com fora possible, especialment pel que fa als menors.

De fet, una de les seues línies de treball consisteix a col·laborar amb col·legis i instituts «per a portar al seu alumnat al riu». Cap llibre pot mostrar amb tanta eficàcia i eficiència el que és la natura.

Els xiquets i les xiquetes de Bejís i Teresa que participaren en l’activitat desenvolupada aquest mes, com insisteix Merino, van fer el que han de fer en un riu, jugar i divertir-se. I en eixe marc tan propici, que ajuda a fer que estiguen receptius, des de l’organització els explicaren que «són uns privilegiats, han de ser sabedors del que suposa viure a la vora del riu, estar orgullosos de ser riberencs».

Curiosament, explica, en aquest tipus d’iniciatives es pot comprovar com els més menuts «saben perfectament el que és el cicle de l’aigua, però a alguns adults els faria falta tornar a les aules». Són conceptes essencials que sempre s’haurien de tindre en compte, perquè d’ells depén la vida dels ecosistemes als quals pertanyen.

«L’educació i el coneixement del medi és fonamental», incideix Pere Merino, perquè és l’única manera de comprendre per què no es poden perdre els equilibris que tant en risc estan actualment.

Implicació de la Generalitat

Tant és així, que des de Ríos con Vida consideren que la Conselleria d’Educació hauria de prendre partit per una visió més àmplia del coneixement del medi. «Els demanaríem que inclogueren en els currículums educatius un dia d’estudi pràctic en la natura, perquè l’alumnat dels diferents cicles coneguera el seu entorn», indica.

Un bon exemple d’eixe tipus d’experiències és la que realitzaren al mes de juliol amb estudiants de Secundària de Sagunt. «Els duguérem al naixement perquè comprengueren que eixe és el mateix riu que ells coneixen, només que en Bejís du aigua i en Sagunt està completament sec», detalla alhora que incideix en el fet que «han de saber per què és així».

En la seua visita, «els vam fer una mostra dels macroinvertebrats que viuen al riu, que en són milers, els vam ajudar a fer una panoràmica del Palància i els vam explicar com va perdent cabal a mesura que va baixant», perquè el fet que a Sagunt només tinguen una rambla seca «no és una evolució natural».

Les activitats estivals, concreta Merino, depenen molt de que els pobles riberencs tinguen projectes com les escoles d’estiu «perquè ajuda molt en l’organització, en comptar amb els seus propis monitors». Municipis com Toràs o El Toro no en tenen, «i és una llàstima que eixos xiquets i xiquetes no puguen gaudir d’aquesta oportunitat. Esperem que l’any que ve s’afegen més pobles». Diferent és la planificació una vegada comença el curs escolar.

El passat, per ficar un exemple, col·laboraren en escoles de Soneja, Segorbe, Almedíjar, Castellnovo, Vall de Almonacid o Navajas, i instituts d’altres tants municipis.

Especialment interessants són les propostes que desenvolupen amb alumnat com el de l’Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja o del Cicle Formatiu Superior de Gestió Forestal i del Medi Natural de l’IES Canal de Navarrés (Navarrés), donat que desenvolupen treballs més específics amb una visió professional.

Un riu en perill

Totes aquestes iniciatives pedagògiques ofereixen una visió real del que suposa un riu i ajuden a advertir sobre les amenaces a les quals «tots els llits fluvials del territori espanyol estan sotmesos».

El Palància, com altres, «suporta una sèrie de càrregues que el fan molt vulnerable. La convivència amb rius com aquest ha sigut sempre d’extraure tot el que podien aportar sense establir límits» i les conseqüències, sinó s’actua, seran irreversibles.

El compromís de Ríos con Vida amb el Palància és el de «fer consciència que hem d’intentar millorar-lo», per raons de supervivència, però també perquè «quan Europa ens demane informes sobre la seua qualitat, puguem dir que cada any estem millor», però com lamenta Merino, no és així. «Les directrius europees estableixen que l’any 2027, el riu Palància hauria d’estar en perfecte estat, i no ho estarà». Això suposarà la imposició de sancions, «que a ningú ens agraden, perquè es paguen en diners de tots». Però hi ha conseqüències a futur «més greus».

«A tot el vessant mediterrani tenim un problema amb la contaminació dels aqüífers, el que compromet seriosament l’aigua de les futures generacions i hem de parar-ho ja, malgrat les pressions que puguen existir», conclou.