Pluges torrencials i sequera fan més mal que bé: els damnificats invisibles

Arriba a la seua fi un estiu difícil. La situació de sequera ha provocat que moltes poblacions al territori provincial s’hagen sotmés a restriccions en l’ús de l’aigua, perquè les reserves només fan que baixar i les aportacions que reben són mínimes. I si bé és cert que la fi d’agost i l’arribada de setembre han sigut plujoses, els experts adverteixen que estem lluny de donar per superada la sequera.

L’hidrogeòleg de Greenpeace, Julio Barea, és molt clar en dir que «tota pluja és bona, però en una situació de sequera, les pluges torrencials fan més mal que bé». El sòl, molt sec i compactat «té poca capacitat d’absorció» i les precipitacions acumulades «arriben una part als embassaments, però la majoria, a través dels llits dels rius i les rambles acaben en la mar». La pràctica totalitat de les pluges recents caigueren en gran quantitat, però de manera molt localitzada i en qüestió de minuts, raó per la qual «el terreny no té temps, les condicions no faciliten la infiltració» que faria que es consideraren productives, entre altres coses, per a la recuperació dels aqüífers.

Feia molta falta que ploguera i ha plogut, però no s’ha revertit la situació i, segons els experts, estem lluny d’eixa circumstància. Indica Barea, que «les precipitacions haurien de ser fines, al llarg de dies, en realitat setmanes». La vegetació ha agraït les aportacions, però l’escenari de crisi hídrica canviarà poc a curt termini.

Transvasament

Bé ho saben, per ficar un exemple esclaridor, els agents mediambientals de la Generalitat. Este estiu, entre altres tasques, hi han hagut de transvasar nombroses espècies protegides, que estaven al límit de la supervivència en els tolls a què s’han vist reduïts alguns trams dels rius provincials.

Sobre esta qüestió, Barea incideix en el fet que «la majoria de les espècies de peixos que tenim als rius de la Comunitat Valenciana són endèmiques», és a dir, no es poden trobar en altres territoris.

Són els damnificats invisibles d’este escenari de climatologia extrema, invisibles perquè socialment no alarma el fet que si els rius perden cabal o arriben a assecar-se, els éssers vius que els habiten poden morir, amb la consegüent pèrdua de biodiversitat.

Eixa és la raó per la qual la Conselleria de Medi Ambient ha establert serveis de vigilància d’ecosistemes aquàtics, ateses les advertències de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre els seriosos problemes per a mantindre els cabals ecològics.

No hi ha secrets ni alternatives, es tracta d’un cicle natural, els rius es nodreixen de la pluja i, en alguns casos, dels aqüífers subterranis, que alhora necessiten que ploga per tal de garantir les reserves.

Davant eixe panorama, els agents mediambientals, combinant amb la resta de serveis que formen part de les seues funcions de vigilància i protecció del medi natural, han capturat i traslladat des de crancs autòctons, fins a anguiles, truites i altres espècies endèmiques de diversos rius i entorns fluvials de la província.

En el cas dels embassaments, com va informar Mediterráneo divendres, el que ha fet la CHX ha sigut contractar a una empresa per a capturar les espècies de les zones dessecades per la falta de precipitacions. En el cas de les invasores, que als embassaments són la majoria, s’han eliminat. Les autòctones, han sigut reubicades.

La clau d’este tipus d’accions és garantir l’equilibri, especialment en moments extrems com l’actual. Però l’hidrogeòleg Julio Barea emfatitza que la problemàtica és molt més profunda i té a veure amb la gestió que es fa de l’aigua.

Panorama preocupant

Recorda que, com es va publicar en un informe elaborat per Green-peace l’any 2022, «el 44% de les masses d’aigua subterrànies del territori espanyol (hi ha catalogades 803), especialment a les zones costaneres, estan en mal estat a conseqüència de la sobreexplotació» i la sequera no només no està ajudant sinó que agreujarà l’estat d’estes reserves a futur».

I fa menció d’una qüestió «molt més greu que la sobreexplotació, que és la contaminació dels aqüífers, que és pràcticament impossible revertir-la». Els components detectats més freqüents són els nitrats, antibiòtics, fertilitzats i altres químics derivats de les activitats econòmiques intensives, tant industrial com agrícola, indica.

La conclusió és que ha de ploure més, sí, però també s’ha de repensar l’actual gestió de l’aigua.