Els parcs naturals, font de coneixement

Huit dels 22 parcs naturals de la Comunitat Valenciana estan en territori castellonenc, senya d’identitat del fet que aquesta siga la segona província més muntanyosa i també «la segona amb més espais amb aquest nivell de protecció» de tota Espanya, com es promociona des de Turisme Castelló.

Més enllà d’eixa rellevància que descriu la fisonomia del paisatge provincial i la preocupació per garantir la seua conservació, els parcs naturals són una font de coneixement en molts sentits. Qualsevol època de l’any es pot constatar eixe fet, però el mes d’octubre ha sigut un bon exemple.

Entre els dies 11 i 13, el parc natural de la Tinença de Benifassà va organitzar les primeres Jornades de Divulgació CientíficaLes ales de la Tinença, on es va centrar el debat, la reflexió i l’intercanvi d’informació en la realitat de les grans aus rapinyaires que l’habiten. El punt coincident de les diferents ponències proposades exposa a les clares la vulnerabilitat del manteniment dels equilibris naturals. Quan es parla de la reintroducció d’espècies s’aborda directament la problemàtica de la desaparició d’éssers vius propis d’un ecosistema, en la pràctica totalitat dels casos, per la intervenció humana, directa o indirecta.

Experts en la matèria com David Leiva, operari de Conservació d’Espècies Prioritàries de la Comunitat Valenciana; Enric Juan, veterinari implicat en la mateixa entitat; David Izquierdo, coordinador de projectes de recuperació d’espècies amenaçades en la Comunitat; Sara Ferreras, coordinadora de diversos estudis en el centre de recuperació de fauna Forn del Vidre; i Émilie Delepoulle, de GREFA, qui entre altres tasques coordina actualment el projecte Monachus en Els Ports, exposaren els seus avanços en les repoblacions del trencalòs, les àguiles de panxa blanca i real, els voltors comú i negre i l’aufrany.

Segons destaca la tècnica del servei de gestió d’espais naturals protegits, Eva Mestre Forés, «l’objectiu principal d’aquestes jornades és contribuir a fer visible i donar a conèixer a les persones que habiten aquest territori i a qualsevol que mantinga un vincle especial, els treballs científics i els estudis que es desenvolupen», alhora que «es promou una col·laboració i coordinació entre personal tècnic, investigador, gestors i agents mediambientals, que assegure una activitat investigadora adequada a les necessitats de la Tinença de Benifassà».

Imatges de José Manuel Musoles que ha format part de l’exposició.

Ver galería

Activitat

La programació es va completar amb un cens simultani internacional de trencalòs, organitzat per la Xarxa Internacional de Monitoratge de l’espècie. Una vegada més, es va aconseguir reunir a «centenars de voluntaris i experts per tal de buscar en el cel al voltor més rar d’Europa, en set països diferents». Incideixen en el fet que «aquesta col·laboració és única entre parcs naturals i organitzacions no governamentals, i està coordinada per la Fundació per a la Conservació del Voltor. En el cas de la Tinença, participaren 20 voluntaris. Dels sis exemplars de trencalòs censats, només pogueren veure a Bassi, reintroduït l’any 2019, «i que sembla haver-se establert en la zona», explica.

Les jornades es varen completar amb un contacontes i una exposició fotogràfica de José Manuel Musoles que podrà visitar-se el que queda d’octubre i tot el mes de novembre en l’alberg de la Font Lluny.

El cap de setmana següent, va ser al parc natural de la Serra d’Espadà on van organitzar una activitat, en aquest cas, pertanyent al projecte de dinamització rural impulsat per l’oficina del parc, dins de la col·laboració amb el Programa d’Extensió Universitària de la Jaume I, Territori Espadà.

El 19 d’octubre, l’espai escollit va ser el terme municipal de Vall d’Almonacid, on es va organitzar una ruta per a visitar el castell i un apiari educatiu gestionat per Interpreta Natura, una associació sense ànim de lucre dedicada a la conversació del patrimoni natural, històric i cultural.

Les incansables abelles

Indiquen des de l’organització, que «l’apiari educatiu sorgeix davant de la necessitat de treballar amb abelles i la seua adaptació al canvi climàtic, alhora que es fomenta la biodiversitat i se sensibilitza al públic general sobre la importància de conservar a aquests incansables pol·linitzadors, que influeixen directament en la reproducció i salut dels nostres boscos».

Les persones que participaren en l’activitat, tingueren l’oportunitat d’establir un contacte directe amb les abelles, mentre els guies experts d’Interpreta Natura els recordaven els seus beneficis i reptes ecosistèmics, el cicle de vida i l’organització dins d’un rusc, l’elaboració de productes i subproductes apícoles o l’ofici de l’apicultura, entre altres qüestions d’interés relacionats amb la funció d’aquests insectes.

L’agenda no es va tancar ací. Entre els dies 18 i 20 d’octubre, va ser en el parc natural del Penyagolosa on es varen convocar altres jornades científiques, de les quals es donarà compte en aquesta secció més avant.

El resum d’aquesta successió de propostes divulgatives, educatives i científiques és que els Parcs Naturals tenen àmplies funcions, més enllà de la regulació i vigilància dels usos, totes centrades en la protecció del territori com a base del desenvolupament sostenible, en aquest cas de la província de Castelló. Donar a conéixer eixe treball forma part d’un compromís públic i privat amb el coneixement com a base de les accions de conservació.