Projectes de conservació en el cor del Parc Natural del Penyagolosa

El mes d’octubre ha sigut especialment productiu pel que fa a la divulgació científica als parcs naturals de la província de Castelló. Enguany, s’ha volgut crear «un espai d’intercanvi d’experiències i per al coneixement mutu entre les persones i grups de treball que duen a terme projectes d’investigació i conservació» i així es va proposar la jornada Connexions a Penyagolosa: Coneixement i acció.

La programació va incloure diferents propostes, entre les quals es va detallar l’estat dels projectes de seguiment i conservació de fauna de la papallona Apol·lo, la sargantana de paret i l’escurçó ibèric.

Papallona

Joaquín Baixeras, de l’Institut Cavanilles, va exposar els detalls d’una iniciativa que pretén reintroduir la papallona Apol·lo al parc natural. Catalogada en la Comunitat Valenciana com a espècie vulnerable, la directiva europea Habitat, entre altres normes, estableix per a ella una protecció estricta.

Baixeras va identificar dos tipus d’amenaces que contribueixen a la disminució de la seua població. Les potencials, com la contaminació (inclosos els pesticides), els incendis, el turisme i l’esport o els parcs eòlics, entre altres, i les que tenen un impacte més «elevat i generalitzat», com la successió de boscos o matolls no continguts per herbívors i l’escalfament global.

El 2010 es va considerar la seua població oficialment extinta en el parc, sense que es poguera identificar cap motiu exacte per a la seua desaparició. Des d’aleshores, amb aquesta investigació, s’ha treballat en la millora del tapís vegetal amb les varietats idònies per a l’Apol·lo, entre altres accions sobre el terreny; s’ha creat un hivernacle per a desenvolupar experiments en condicions semicaptives i s’ha tractat de reintroduir, de moment sense resultats satisfactoris. La investigació segueix en curs, si finament no falta finançament.

Sargantana

Guillem Pérez, també de l’Institut Cavanilles, va exposar que la sargantana roquera és una espècie molt escassa a la Comunitat, raó per la qual té «una gran rellevància dins de la fauna valenciana». A la província de Castelló només es troba a l’ombria del Penyagolosa i en Vilafranca, malgrat que se sap poc «sobre la seua distribució, estat i ecologia». La seua investigació proposa crear un espai controlat, conegut com mesocosmos, per poder començar a treballar en el seu estudi i consolidació.

Escurçó

Pel que fa a l’escurçó ibèric, F. Martínez-Freiría va indicar que al nostre territori està present «en baixa densitat» i és considerada com a espècie vulnerable. Actualment, està treballant-se en l’establiment d’un protocol comú per a tota la Península Ibèrica, de la qual és endèmica. En Penyagolosa s’està fent un mostreig que ha acreditat el seu baix nombre.