Sandra Tur Kim és el present i el futur de la investigació naturalista

Es parla de desinformació. Un concepte que preocupa tant com augmenten de manera exponencial les persones que la practiquen, especialment amb tot el que té a veure amb la ciència. En alguns àmbits, especialment en les xarxes socials, s’ha convertit en norma el qüestionament de qualsevol precepte científic només pel fet de tindre la possibilitat de fer-ho i haver acumulat un nombre determinat d’adeptes, aconseguint amb la controvèrsia augmentar eixe nombre de fidels acòlits.

La tasca dels investigadors i científics es converteix, en aquest context, en un doble repte. Tirar endavant els seus treballs amb la tantes vegades esmentada falta de finançament i veure’s en la necessitat de desmuntar mentides sense cap fonament coherent ni dades contrastades de cap manera.

Es produïx una paradoxa quasi kafkiana, ben mirat. Persones qualificades que es dediquen a observar la realitat, recopilar fets i evidències per a aportar conclusions útils per a la societat, són atacades i han de desmuntar les falsedats propagades per persones sense cap mena de preparació ni coneixements, que es dediquen a difondre simples afirmacions sense cap contingut empíric.

En un moment com l’actual, la tasca divulgativa i pedagògica dels científics i investigadors és més necessària que mai, i obrir eixe món al públic més vulnerable, el que ha aprés a informar-se a través d’un mòbil, internet i les xarxes socials, es fa indispensable.

A Castelló no són poques les persones, entitats i institucions, públiques i privades, que continuen apostant per eixa divulgació, fent accessibles els coneixements dels quals la ciència ens proveeix.

Plataforma d'inquietuds científiques

En eixe moviment es troba l’Ateneu de Natura de Castelló. Recentment, ha publicat el número 14 de la seua revista Nemus que, entre altres pretensions, aspira a convertir-se en plataforma per a joves amb inquietuds científiques. L’exemple d’aquesta última publicació mereix ser esmentat.

Sandra Tur Kim té 15 anys. És una estudiant de 4t d’ESO que ja pot incorporar al seu currículum el fet de ser coautora d’un dels 27 articles publicats per Nemus. Concretament, el que exposa el Primer registre de reproducció de la titeta dels arbres al País Valencià.

Aquesta adolescent veïna de l’Alcora està convençuda que «tots els éssers vius estan connectats» i l’extinció de qualsevol espècie té un impacte al planeta. Una conclusió a la qual arriba per la seua inquietud innata per l’observació i l’estudi de la natura.

Quan un Nadal decidiren regalar-li una guia, que va acabar aprenent-se «de memòria» i els seus avis la portaren a conéixer les Taules de Daimiel, es va «enamorar de les aus». Només tenia huit anys. Assenyala com a referents que l’han guiat per aquesta iniciació al naturalisme a Javier Barona, Josep Puentes i Ana Llopis. Precisament ella, Llopis, és altra de les autores de l’article abans esmentat, al costat de Jacinto Cerdà Molés i Ramón Prades Bataller.

Sandra ix habitualment a observar l’entorn per a deixar constància de tot allò que veu i ha atresorat coneixements suficients per a saber identificar i distingir a les aus, raó per la qual, aquell dia en el parc natural del Penyagolosa, quan va veure un exemplar de titeta dels arbres (Anthus trivialis), va ser capaç de discernir que podia ser un fet ressenyable i així ho va comentar amb Javier Barona, qui li va confirmar que «era un pollet», el que vindria a demostrar que aquesta espècie, que se sap que a este territori està de pas, també cria a estes latituds. «Era una bona referència, perquè en la Comunitat Valenciana no s’havia citat mai la reproducció». diu. Des d’un punt de vista científic, la seua troballa no és un fet anecdòtic.

Sobre l’article, comenta que «ha sigut un plaer participar» i espera «continuar fent coses així». Avança, de fet, que prepara un llibre en el qual plasmarà les seues vivències, compartint la convicció que parant a prestar atenció, fets que poden semblar quotidians, en els temps que corren, adquireixen un significat transcendent.

Aquesta futura biòloga (eixos són els seus plans) és una veu de l’esperança que la revista Nemus ha volgut reivindicar i impulsar.