Educar en la resiliència i la protecció dels boscos arrasats pel foc a Bejís

Els incendis formen part de la història de l’evolució dels boscos mediterranis. Tant és així, que una part de la vegetació pròpia d’aquests ecosistemes és piro resistent o piròfila, és a dir, s’aprofita del foc per a desenvolupar algunes de les seues funcions vitals, com podria ser la reproducció. Eixa és la raó per la qual els científics que estudien la relació entre els incendis i el paisatge defenen una gestió forestal que tinga en compte eixa realitat.

El cas és, com en altres tantes qüestions, que les coses estan canviant i no per a bé precisament. Ja ho contava Mediterráneo el passat mes d’agost, quan el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), publicava un estudi en el qual els investigadors David Salesa, Jaime Baeza i Víctor Santana concloïen que en nous escenaris com els que s’han reproduït entre els anys 2022 i 2024, en els quals es combinen els fenòmens extrems d’alta gravetat d’incendis i sequeres prolongades, a llarg termini es poden produir canvis substancials del paisatge. Concretament, apunten a «l’alteració de la composició de la comunitat en el matoll mediterrani».

En aquell moment, Víctor Santana afirmava que el seu treball busca «respondre a les preguntes clau per a millorar la gestió forestal», especialment pel que fa a la restauració després del pas devastador del foc.

Mentre les grans masses de pins són altament vulnerables a les flames, està la surera, tan característica del paisatge castellonenc, i reconeguda piròfila.

El que passa no és ‘normal’

L’impacte del canvi climàtic preocupa a la ciència, perquè malgrat que «el foc és inherent al clima mediterrani», així com els períodes de sequera, exposava Santana, el problema apareix quan eixos fenòmens s’extremen, com estem assistint actualment. Incendis més devastadors, en èpoques de l’any poc habituals i sequeres intenses i prolongades. Les circumstàncies no contribueixen al fet que els boscos es refacen de forma natural.

Enfront d’eixa realitat, a partir de l’incendi que va devastar l’entorn de Bejís l’any 2022, va nàixer un moviment ciutadà que es va organitzar a través de la plataforma Oriwa, que des d’aleshores, treballa en una recuperació integral de la comarca.

Es tracta d’un moviment conscient en el sentit més ampli de la paraula. Han volgut implicar-se i actuar, però tenint en compte que cada pas ha d’estar consensuat i ha de respectar les directrius establertes des d’un punt de vista administratiu i legal, però també científic.

L’entorn natural és el motor d’eixos pobles i l’incendi ha tingut un impacte indiscutible. Veïns de tots ells i els seus hereus, molts residents en altres municipis i províncies, han assumit el compromís de canviar l’escenari de la destrucció i donar noves oportunitats a la zona.

Protecció dels boscos

Ver galería

La ferramenta de l’educació

Desenvolupen diferents accions, entre elles, facilitar la pedagogia. Aquesta setmana, foren els amfitrions d’una activitat protagonitzada per alumnat de l’IES Violant de Casalduch de Benicàssim.

La presidenta d’Oriwa, Magda Lázaro, explica que acudiren uns 60 estudiants de totes les edats, que varen recollir quatre quilos de bellotes, el fruit de la surera, de la zona d’Ulls Negres, en Barraques, «que no va estar afectada per l’incendi». No les buscaren en l’entorn de Begís per raons òbvies, «no es pot perquè la poca llavor que ha quedat ha de servir per a reproduir-se de manera natural i que els animals puguen menjar-les». Incideix en el fet que l’activitat «ha estat tutelada en tot moment pels agents mediambientals».

Amparo Gallent, professora del Cicle d’Agrojardineria de l’IES, explica que aquesta eixida forma part d’un projecte de centre més ampli, un pla de sostenibilitat que, entre altres coses, ha fet que l’institut produïsca el seu propi compost, a partir dels residus orgànics generats pels esmorzars i la cantina, i la poda de la vegetació del centre.

Un compost que, entre altres usos, ara destinaran a afavorir la germinació d’eixes bellotes, amb la intenció de, d’ací a un any i mig, reforestar l’entorn de Begís.

El riu Palància és un llibre obert on poder formar als formadors

El pla s’ha forjat en l’FP bàsica, en els cicles d’agrojardineria i floristeria. El seu alumnat i estudiants d’un grup de primer d’ESO i altre de primer de batxillerat, com a representants dels seus respectius cicles, foren els que participaren en la bellotada.

Amparo Gallent destaca les facilitats que Edu Roselló, director de l’IES, ha ficat al desenvolupament del pla de sostenibilitat, «del qual estem fent partícip a tota la comunitat educativa», així com a Oriwa, «que tenen un projecte molt seriós, ben assessorat i gestionat».

La col·laboració en aquest projecte concret té una particularitat interessant. Quan l’institut tanque per vacances, l’alumnat s’emportarà a casa una bellota germinada, «perquè la cuiden eixe temps», una manera de crear en ells eixa responsabilitat, la de garantir el desenvolupament d’una vida que té el destí de recuperar i regenerar un paisatge destruït pel foc, alhora que «es creuen que és un projecte que els pertany», conclou la professora d’Agrojardineria.

Aquesta setmana, confirmen des de Oriwa, un altre centre visitarà eixe mateix entorn, l’IES Jaume I de Borriana. «Amb ells fa ja dos anys que treballem i ens estan ajudant molt, inclús a obtindre analítiques des de la terra per a saber si ja està en condicions».