4.000 arbres monumentals, protegits per llei, sobreviuen

Segons dades de les organitzacions agràries, a la província de Castelló poden haver-hi al voltant de 4.000 arbres monumentals disseminats principalment per les comarques de l’interior, la major part dels quals són oliveres que sumen centenars d’anys.

La llei valenciana 4/2006 de Patrimoni Arbori Monumental els protegeix només pel fet d’existir i els equipara a qualsevol element del patrimoni cultural, com podria ser una catedral, un pont històric o un jaciment arqueològic.

Bernabé Moya, botànic expert en arbres monumentals que va participar recentment al fòrum de la UICN celebrat a Castelló, va ser un dels especialistes que va redactar eixa normativa autonòmica i no dubta a l’hora d’advertir que, malgrat eixa figura de protecció, tots eixos arbres es troben en una situació de desemparament administratiu preocupant.

«No tenen cap mena de cura, ni protecció ni el seguiment que un monument requereix», perquè no existeix «el pla de gestió que imperiosament necessiten», afirma.

Problemàtiques

Les problemàtiques que amenacen la conservació d’aquests supervivents són els trencaments de branques, les podes agressives i «segueix havent-hi extracció d’oliveres», malgrat que està totalment prohibit per llei.

Aquest és un escenari que Moya considera indispensable visibilitzar, tot i que, afirma, «Castelló és un dels llocs on, per tradició, més s’han conservat les oliveres mil·lenàries», concretament a les comarques de l’interior nord, on són més abundants.

«Darrere de tot arbre ancià sempre hi ha una persona o una família que li té estima i vol conservar-lo per damunt de tot per raons sentimentals, però l’administració tampoc els ho reconeix», assegura, i lamenta que la falta de suport oficial contribueix molt poc perquè eixe llegat emocional es mantinga en el temps.

Es consideraria intolerable que, per ficar un cas, el castell de Peníscola deixara de tindre un manteniment per garantir la seua conservació o que qualsevol poguera endur-se a casa una pedra del fadrí o de les muralles de Morella. El patrimoni arquitectònic compta amb un reconeixement i un grau de protecció acord amb la seua vàlua. A més, és indubtable que eixos elements històrics són un recurs turístic que genera beneficis molt significatius als municipis on es troben. El potencial dels arbres mil·lenaris està desaprofitant-se.

Monuments vius

Així ho considera el botànic Bernabé Moya, defensor de la transcendència d’aquests «monuments vius» i partidari de «buscar oportunitats que facen arribar recursos a l’Espanya despoblada», perquè és a l’àmbit rural on es troben «aquests tresors que no aprofitem amb dignitat».

En països com Itàlia, hi ha una àmplia tradició de protegir i convertir els seus arbres mil·lenaris en monuments. Res els diferencia del David de Miguel Ángel pel que fa a l’admiració i la protecció. És el cas del monumental natural de Sortu Mannu en Villamassargia (Cerdenya), amb 600 oliveres que són visitades per milers de persones.

Defén amb la vehemència que dona portar anys treballant amb aquest tipus d’arbres i ser testimoni de les conseqüències de la seua pèrdua, que es tracta «d’un element exclusiu i propi que és clau en el desenvolupament rural». Fer valdre eixa singularitat és una aposta ferma pel desenvolupament del territori. Tenim «un museu a l’aire lliure, que per la seua diversitat i particularitats no es pot veure amb aquest acerb en cap altre lloc del món». És categòric en aseverar que «trasplantar aquests arbres per a ficar-los en un jardí o una rodona suposa carregar-se la història d’un territori i el seu desenvolupament».