La perillosa ‘moda’ de l’escalada sense atendre a les normes

Escaladors experts i grups conservacionistes exigeixen respecte i un control dels punts de nidificació d’espècies protegides identificats

La perillosa ‘moda’ de l’escalada sense  atendre a les normes

Mònica Mira

Castelló

L’escalada està de moda. A priori, no hauria de ser un fet negatiu, però les muntanyes són l’hàbitat natural d’algunes espècies en situació de vulnerabilitat o en perill d’extinció, per a les quals l’impacte de la presència humana pot ser molt negatiu, inclús vital.

Recentment, escaladors experts i entitats conservacionistes han activat l’alerta sobre l’aspecte negatiu d’eixe boom: persones que han trobat en l’escalada un repte d’interés, però desconeixen o opten per ignorar que l’entorn natural no és un parc temàtic de lliure disposició, del qual es pot gaudir sense limitacions i sense cap conseqüència.

El Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires (GER-EA) recorda que hi ha nombroses penyes a la província de Castelló, que acaben sent les més atractives per a l’escalada, on viuen espècies de rapinyaires sedentàries com l’àguila de panxa blanca (en perill d’extinció al nostre territori), l’àguila real, el voltor comú, el falcó pelegrí o el Gran Duc, totes elles amb diferents graus de vulnerabilitat.

L’època més sensible és la de nidificació, malgrat que fan ús de les penyes tot l’any «per a fer el niu, per a reproduir-se, per a alimentar-se i per a dormir». En el moment que es veuen amenaçades, abandonen eixe espai amb el risc de no tornar mai. Quan una espècie es troba en retrocés, és un efecte tràgic i evitable.

Davant d’eixa realitat, des d’un punt de vista conservacionista, en eixos espais hauria de limitar-se de forma permanent l’escalada, per la protecció de les aus i perquè existeixen nombroses alternatives, donat que, a la segona província més muntanyosa d’Espanya, «hi ha moltes penyes on no cria res i l’impacte i les molèsties són mínimes».

El més alarmant d’eixa nova moda, que ha dut escaladors i conservacionistes a fer una crida pública, és que la major part dels punts més susceptibles estan identificats per part de la Generalitat amb senyals que adverteixen de la prohibició de l’escalada i, malgrat això, s’han trobat a persones ignorant la indicació.

El GER-EA considera que als llocs identificats -moltes vegades gràcies a la col·laboració dels mateixos escaladors conscienciats amb el respecte de l’entorn del qual gaudeixen-, «no s’hauria de permetre escalar, almenys entre l’1 de desembre i el 31 de juliol», períodes d’incubació i cria, fins que comencen a volar. De la mateixa forma, consideren que fa falta «molta pedagogia».

Escaladors consultats defenen la mateixa filosofia del respecte i la recerca de l’equilibri entre la pràctica esportiva i la vida dels rapinyaires. Al cap i a la fi, les muntanyes són la seua llar i els humans som uns convidats.

Tracking Pixel Contents