Fernando Valladares a Castelló: «El negacionisme o l’odi són símptomes de la debilitat de la societat»

Vall de Almonacid ha celebrat aquests dies el Cap de Setmana pel Planeta. Des de fa tres anys, conviden a referents en el món de la ciència i l’acció pel clima. Enguany, ha sigut el reconegut investigador del CSIC i divulgador sobre diversitat i canvi climàtic, Fernando Valladares, qui ha parlat sobre Territoris amb futur: de l’àmbit rural a la resiliència climàtica.

Després de tres dècades dedicat a compartir informació transcendent sobre l’impacte de les accions de l’home al planeta Terra, reconeix que «m’he tornat més radical», des de la convicció que «vaig buscant provocar sentiment, generar emocions, positives o no tant, perquè el que tracte és que la gent es faça preguntes».

Descriu el medi rural com «un ecosistema en transformació» i no sempre des d’una perspectiva sostenible, malgrat que «té més múscul i potencial que el medi urbà, on el marge de maniobra i les alternatives són molt menors». A les ciutats «es sobreviu», mentre que als pobles «es pot triar entre una via o una altra, entre conservar el que es té o potenciar el que podria ser».

Un exemple és el turisme «que pot traure diners, però també deutes i empobriment, perquè de vegades, el turisme comporta més problemes que resol si no està enfocat com a integració».

No té problemes a l’hora d’admetre que «estic prou obsessionat en el fet que, en el moment actual, estem caracteritzant-nos per ser una societat dèbil i és el pitjor que podem fer enfront de la situació difícil que se’ns en ve al damunt amb el canvi climàtic i les crisis geopolítiques i sanitàries». Defén que «necessitem una societat forta», per a trencar amb la dinàmica històrica dels cicles fàcils o còmodes, que venen seguits d’altres de sofriment.

Alerta sobre els símptomes evidents que exposen a les clares que som una societat dèbil: el negacionisme, la hipocresia, l’odi. «Una societat forta fa tot el contrari, parla clar, tracta de desenvolupar vincles afectius». I adverteix que «venen moments molt durs, ho saben els historiadors, els antropòlegs i els sociòlegs, perquè és el que la història ens ha demostrat, i si la societat no es fa forta, el cost serà extraordinari, en vides humanes, és un sofriment que es podria evitar».

Sap que el seu discurs és «apocalíptic, però és que fa falta un poc d’apocalipsi per a obrir els ulls, perquè no estem tan lluny de viure situacions distòpiques», com el fet que una onada de calor haja provocat 1.300 morts en la peregrinació a la Meca, per ficar un exemple d’actualitat.

«Si la gent, en saber el que passa, decideix no fer res, doncs jo calle. Però la qüestió és que molta gent no sap, no vol o no s’atreveix a saber»

Fernando Valladares

— Científic i divulgador

Valladares considera indispensable el «despertar d’una societat que està acostumada a normalitzar el que no es pot normalitzar». Afirma que «soc per damunt de tot un demòcrata i si la gent, en saber el que passa, decideix no fer res, doncs calle. Però molta gent no sap, no vol o no s’atreveix a saber».

«Hi ha molt a guanyar» en apostar pel canvi i «si no evidencies l’escenari terrible que pot arribar, no es valora el que hi ha». Conscient que «el canvi va a costar molt d’esforç i no donarà resultats a curt termini, com estem acostumats», conclou que «quan entens el que pots guanyar i el sentit que tenen les teues accions en el nou escenari, no et pareixen esforços ni sacrificis, sinó una inversió per a millorar la vida».