Salt internacional de la mobilització científica contra les retallades en la vigilància de les Columbretes

Al mes d’agost es destapava una decisió del Ministeri d’Agricultura i Pesca (MAPA) que semblava anava a passar desapercebuda: retallar al 40% la vigilància de les vint reserves marines del territori nacional (al 50% en Columbretes). Una retallada que no es va anunciar públicament, però es va fer evident amb l’anunci de l’acomiadament de guardes encarregats d’eixes tasques de vigilància.

Els primers a alçar la veu d’alarma foren els sindicats, però no tardaren a sumar-se reaccions contra una planificació que les persones que coneixen el territori i treballen a les illes no dubten a l’hora de qualificar-la de sentència de mort per a un ecosistema que els últims trenta anys ha sigut referent pel que fa a les polítiques de protecció i conservació.

En el transcurs d’estos mesos, eixes veus, la del món científic, el sector turístic, la societat civil i des de l’àmbit institucional, han denunciat la situació i han demanat al Govern per diferents vies la reversió de les retallades, advertint que deixar almenys quinze dies al mes la reserva sense cap mena de vigilància activa totes les amenaces de les Columbretes, la principal, la de les persones que no respecten les limitacions i troben en el seu entorn una possibilitat d’enriquiment il·lícit, a banda de la funció que exercien fins ara els guardes de suport en investigacions i per als serveis d’emergències, com a enllaç comunicatiu que són amb la península.

Eixa reivindicació ha fet esta setmana un salt internacional. El risc imminent que denuncien els qui coneixen ben bé les Columbretes és tema de denúncia a l’àmbit científic internacional. Recentment, la prestigiosa revista Nature va donar cobertura a un escrit signat per quatre reputats científics: Diego K. Kersting, de l’Institut d’Aqüicultura Torre la Sal; Alfonso A. Ramos-Esplá, de la Universitat d’Alacant; José Templado, del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid i Enric Sala, del National Geographic Pristine Seas, de Washington DC.

221 científics que treballen activament en l’estudi, la protecció i la conservació dels ecosistemes marins han signat una carta que s'ha remés al President del Govern i al ministre d'Agricultura

Adverteixen que Espanya està seguint els passos dels EUA d’obrir les reserves marines a la pesca industrial i afirmen que la decisió del Ministeri va en contra de les seues pròpies polítiques de protecció de la biodiversitat, a més de «posar en perill dècades d’inversió pública en conservació i pesca local».

Nature només ha sigut la primera finestra internacional que s’ha obert per a la defensa de les reserves marines afectades en general i de les illes Columbretes en particular. Fa només uns dies, s’ha remés al president del Govern, Pedro Sánchez, i al ministre d’Agricultura i Pesca, Luis Planas, una carta signada per 221 científics que treballen activament en l’estudi, la protecció i la conservació dels ecosistemes marins.

A l’escrit, recorden que des de l’any 1986, quan es crearen a Espanya les zones de reserva marina, les polítiques de protecció del Ministeri «han servit d’exemple d’àrees protegides ben gestionades a diferents països del Mediterrani, en contrast amb el sistema cada vegada més comú de les reserves de paper», és a dir, les que a efectes reals res protegeixen. Qualifiquen «la integració del sector pesquer en la seua governança» com «l’èxit més gran» de les reserves, però emfatitzen que perquè puguen complir amb la seua funció «requereixen una protecció eficaç a través d’una vigilància permanent i operativa».

Els signants de la carta adverteixen que el Ministeri ha aplicat una retallada pressupostària sense precedents, que limita dràsticament la vigilància de les illes

Remarquen que eixa vigilància permanent, fins ara, «no ha cessat mai, ni en el transcurs de la crisi financera mundial de 2008 ni en la pandèmica de la covid-19».

Critiquen que, malgrat tot això, el Ministeri «ha aplicat una retallada pressupostària sense precedents, que la limita dràsticament». Qualifiquen la decisió com a «injustificable» i adverteixen que «amenaça la funció de les reserves», concloent que «la reducció de la vigilància pot llançar a perdre en unes poques setmanes els resultats de quatre dècades d’inversió pública en la conservació dels ecosistemes i recursos pesquers».

El 7 d’octubre, el sindicat CGT ha convocat una mobilització en defensa de les Illes Columbretes, a les 18.00 hores, en la plaça Maria Agustina, davant de la Subdelegació del Govern en Castelló.

Suscríbete para seguir leyendo