Iniciatives públiques i privades que blinden la fauna autòctona de Castelló

Enfront de les múltiples amenaces a les quals han de fer front moltes espècies de fauna i flora del territori provincial, els recursos són limitats, és un fet innegable que visibilitzen sovint els moviments conservacionistes.

S’actua, és igual de constatable, però la realitat evidencia que sempre es podria fer més per tal de garantir l’equilibri entre el desenvolupament humà i la sostenibilitat dels ecosistemes dels quals som uns habitants més, com tants altres amb els quals hauríem de ser capaços de conviure sense ser l’amenaça principal per a la seua supervivència.

Exemples de l’efectivitat dels projectes compromesos amb la recerca d’eixe equilibri hi ha de molt significatius i ben a prop, des de la iniciativa pública i la privada, i des de la cooperació d’ambdues, com seria el cas de la consolidació de la població de llúdries a la desembocadura del Millars, amb un projecte del Consorci del paisatge protegit; i el control d’espècies invasores al parc natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, que du endavant la Fundació Globale Nature.

Pel que fa al primer, estos dies, després de déu anys de treball per part de la guarderia del consorci, des que es va identificar la primera presència de llúdria, s’ha confirmat «una evolució creixent d’este mustèlid aquàtic en el paisatge protegit, convertit ja en una espècie habitual i estable al llarg dels catorze quilòmetres de tram fluvial», afirmen des de l’entitat pública integrada pels ajuntaments de Vila-real, Almassora i Borriana.

Asseguren que entre octubre i novembre, els guardes «han localitzat indicis positius de llúdria en cinc de les vuit estacions de control» en les quals fan seguiment. Eixes proves físiques «indiquen una activitat continuada i un bon estat de l’hàbitat».

En la mateixa línia treballa la Fundació Globale Nature al Prat de Cabanes-Torreblanca. Esta setmana han informat que amb una «gestió activa» de les espècies invasores, es millora la qualitat de l’aigua i s’afavoreix la conservació de la biodiversitat.

És el cas de les tortugues foranes o alguns peixos com la carpa comuna. Expliquen que «embruten molt l’aigua, generen grans quantitats d’excrements i deixen restes d’aliments sense consumir que es podreixen al fons», i això suposa, tal com adverteixen, una de les principals amenaces per a la diversitat en espais amb una fragilitat tan compromesa com la dels aiguamolls. Reduir la seua població està contribuint a millorar eixes condicions.

Suscríbete para seguir leyendo