Les aus migratòries fan el seu pas per Castelló de camí cap a l'Àfrica baix l’atenta mirada de la ciència

L’observació és una ferramenta bàsica de la ciència. Ser capaç de prendre atenció al que passa al nostre voltant, sense intervindre o fent-lo d’una manera mínimament invasiva, només per a registrar dades i interpretar qualsevol moviment o canvi, i posar eixa informació a disposició de la societat, està en l’essència de moltes iniciatives conservacionistes com la que du endavant el projecte Life AWoM, que es desenvolupa en diferents paratges naturals de la província de Castelló, entre altres territoris d’Europa i Àfrica.

Esta iniciativa, finançada amb fons europeus i que integra a entitats públiques i privades, associacions i moviments ecologistes i conservacionistes de Bèlgica, França, Portugal, Senegal i Espanya, es centra en la protecció dels espais de migració i hivernada de la xitxarra d’aigua (Acrocephalus paludicola). Alhora, es converteix en una oportunitat d’observació i seguiment del pas d’altres aus migratòries.

Considerada la iniciativa coordinada més important desenvolupada fins al moment en l’àmbit internacional al voltant de la conservació d’espècies tenint en compte les seues rutes migratòries, pel que fa a Espanya, tota l’activitat vinculada amb la xitxarra d’aigua es concentra entre la primavera i finals de l’estiu. A la costa mediterrània, més concretament en terres de Castelló, l’època de l’any més significativa per quantitat de captures és la primavera, amb la migració prenupcial.

Des del Grup Au, una de les entitats que participen en les campanyes d’anellament des de fa cinc anys, confirmen, amb les dades recopilades enguany, que el seu pas es produeix «amb números discrets, però regulars».

Concreten que les xifres canvien considerablement quan es tracta de la migració postnupcial, és a dir, quan les aus volen des del nord d’Europa fins als seus refugis hivernals a l’Àfrica subsahariana i escullen rutes que travessen «el centre i oest peninsular, sent especialment abundants en espais de Castella i Lleó i Andalusia».

Metodologia de treball

Enguany, entre els dies 5 i 20 d’abril es va produir eixe primer pas cap al nord d’Europa, aprofitant el qual, el Grup Au, en el marc del Life AWoM, va instal·lar diferents estacions amb nou xarxes de dotze metres, separades i equipades com un reclam de cant del mascle. Miguel Tirado, membre del grup, detalla que «les xarxes s’activen aproximadament trenta minuts abans de clarejar i estan operatives en jornades de cinc hores i campanyes de setze dies». Dades que ajuden a fer-se una idea de la intensitat del seu treball per tal d’aprofitar al màxim uns cicles migratoris tan puntuals.

A la primavera, estan presents en tres aiguamolls de Castelló, el Prat de Cabanes-Torreblanca i les marjals de Nules i Peníscola. Entre el 5 i el 20 d’agost, es traslladen a la desembocadura del Millars, per a assistir al pas postnupcial.

Precisament, esta setmana, des del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars informaven de noves accions divulgatives relacionades amb la protecció de la xitxarra d’aigua, una vegada completada esta etapa d’estudi de la seua presència a la zona en la seua ruta migratòria. Perquè tan important com desenvolupar programes de conservació d’espècies, és fer-los arribar a la ciutadania i crear consciència.

La xitxarra d’aigua és una de les aus silvestres més amenaçades d’Europa i troba als aiguamolls de Castelló un lloc de descans

Les activitats programades són organitzades per la Fundació Globale Nature i, com expliquen des del consorci, van dirigides fonamentalment a escolars dels tres municipis que formen part d’esta entitat pública supramunicipal: Borriana, Almassora i Vila-real.

L’alumnat participant tindrà l’oportunitat de conéixer la compromesa situació per la qual travessa la xitxarra d’aigua, una de les aus silvestres més amenaçades d’Europa, així com sobre la relació amb els aiguamolls «que com la desembocadura dels Millars, són el seu hàbitat natural».

Des del consorci recorden que entre les accions previstes en el marc del Life AWoM, «es troba identificar i protegir les zones crítiques de parada i hivernada; la restauració ecològica d’hàbitats, i la integració d’estos esforços en els plans nacionals de restauració de la natura i en la programació de la política comuna europea».

Compromís públic

L’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer, actualment president de l’entitat, remarca que «Life AWoM suposa un salt qualitatiu molt important en la nostra tasca de protecció del riu Millars i la preservació de l’avifauna», alhora que incideix en la importància de donar divulgació a eixe compromís, «apropant este programa ambiental a la comunitat escolar i la població en general, per a garantir l’èxit del projecte».

Invertir tants recursos i esforços si no s’aconsegueix que la ciutadania prenga consciència activa sobre el greu impacte que poden tindre determinades accions humanes, seria contraproduent. És el cas del qual va informar Mediterráneo fa alguns mesos, quan es va tallar l’accés a diverses zones de la desembocadura dels Millars dins d’este projecte de conservació, donat que és el moment en el qual l’espècie cria i pon els ous entre les pedres de la platja.

Ignorar la mesura pel gust de passejar per eixe punt concret de la costa, només uns pocs metres, sense comprendre que això suposa un greu risc per a la supervivència d’una espècie en perill d’extinció, és un bon exemple de com és d’imprescindible la divulgació.

Controls de pas

Com s’ha esmentat, malgrat que les campanyes d’anellament vinculades amb el projecte europeu Life AWoM tenen com a prioritat el control del pas i la presència de la xitxarra d’aigua en estes latituds, com expliquen des del Grup Au, no són les úniques aus capturades a les seues xarxes. De fet, a la campanya postnupcional d’enguany (desenvolupada com s’ha comentat entre el 5 i el 20 d’agost), no es va observar cap, però sí 364 exemplars de 19 espècies diferents.

La més capturada va ser una que es pot considerar familiar directa, la xitxarra dels joncs (Acrocephalus scirpaceus), amb 156 individus. Miguel Tirado concreta que entre ells hi havia població local nidificant i migrant, «que aprofiten l’espai per a descansar i reposar reserves de greix» abans de completar el viatge cap a Àfrica.

La segona espècie d’este particular rànquing va ser el rossinyol (Cettia cetti), amb 58 captures. Sobre ella, Miguel Tirado indica que els aiguamolls castellonencs «són àrees de gran qualitat per als rossinyols, que els ocupen al llarg del pas i la hivernada».

La tercera au més capturada va ser la xitxarra o boscarler comú (Locustella luscinioides), amb 19 exemplars. Destaca que «és una espècie molt escassa, que té ací una bona zona de descans en el transcurs de la seua migració».

Sobre el que fan els ornitòlegs una vegada capturades les aus, abans d’anellar-les (si encara no ho estan) i alliberar-les, Miguel Tirado descriu que «registrem l’edat, el sexe i un conjunt de mesures morfològiques adaptades a l’espècie, incloses les dimensions de l’ala (corda màxima), P8, tars, bec-crani i cua, a més del pes».

Tota eixa informació s’incorpora en bases de dades internacionals que faciliten el seguiment de totes les espècies classificades, i això permet conéixer amb sorprenent precisió les grans gestes que protagonitzen estos éssers vius de dimensions minúscules.

La inversió i implicació pública i privada en esta mena de projectes és fonamental per tal de garantir la seua continuïtat. Tant com ho és el treball de les persones voluntàries que dediquen coneixements i temps lliure a fer el minuciós i imprescindible treball de camp.

Virtuts escasses actualment com la paciència, la perseverança, el respecte per la resta d’espècies que poblen el planeta a banda de la humana, i el compromís amb la seua protecció, conservació i amb el coneixement formen part dels qui han assumit el gran repte d’impedir que el no saber siga una excusa per a no actuar.

Suscríbete para seguir leyendo