Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

L’Au de l’Any 2026, una veïna silvestre molt comuna: la cadernera

La votació popular proposada per Seo BirdLife ha escollit un dels pardalets «més coneguts i estimats de la península ibèrica»

Un grup de caderneres veu d'un toll d'aigua al medi natural, una imatge més habitual en entorns urbans.

Un grup de caderneres veu d'un toll d'aigua al medi natural, una imatge més habitual en entorns urbans. / Vicent Talamantes

Castelló

La seua presència és molt habitual als entorns urbans. És una de les espècie amb més exemplars vivint en pobles i ciutats, i possiblement, eixa és la raó per la qual, després d’una votació popular, Seo BirdLife ha declarat com l’Au de l’Any 2026 a la cadernera.

Des de l’organització conservacionista qualifiquen al Carduelis carduelis com el pardal «més conegut i apreciat de la península», però de la mateixa manera incideixen en el fet que «representa de forma destacada els problemes de conservació actuals». Que un ésser viu tinga una presència nombrosa i, per tant, no es trobe en els llistats d’espècies en perill d’extinció, no significa que la seua situació no siga compromesa ni que les seues poblacions no estiguen en retrocés o puguen estar-ho. I el de la cadernera seria un paradigma d’eixa situació que ha convertit totes les aus silvestres en animals protegits.

Per a diferenciar entre caderneres mascles i fellemes cal fixar-se en el color groc de les plomes de les ales.

Per a diferenciar entre caderneres mascles i fellemes cal fixar-se en el color groc de les plomes de les ales. / Vicent Talamantes

S’estima, segons les dades publicades per Seo BirdLife, que al territori espanyol podrien haver-n’hi entre 14 i 15,5 milions de caderneres, la meitat de les quals es distribueixen entre Andalusia i les dues Castelles. S’estima que a la Comunitat Valenciana hi hauria entre 704.000 i 775.000 exemplars. Cal precisar que estes són dades de l’últim estudi fet, entre els anys 2014-2018. A partir d’eixa informació, es considera que la població de caderneres és «estable, amb oscil·lacions interanuals».

Distribució

D’acord amb el mapa de distribució dels exemplars reproductors inclòs al III Atles de les Aus en Època de Reproducció en Espanya (2014-2018), malgrat que existeixen algunes zones entre la Plana Alta i l’Alt Palància on hi ha una cobertura insuficient (falta d’informació comparativa), es pot constatar una distribució a la província de Castelló generalitzada.

Tant de bo, resulta molt significativa la comparació amb el II Atles, elaborat entre els anys 1998 i 2002, on es va acreditar la reproducció de caderneres en tota la província. Eixe descens poblacional seria generalitzat en bona part de la península. Fins i tot, en una comparació dels dos atles, hi ha una zona en el litoral sud de Castelló on no hi ha constància de la presència de parelles reproductores. Així i tot, des de Seo BirdLife detallen que l’actualització i comparativa de les dades respecte de la cadernera en eixos atles pot estar «segada a causa de la diferència entre l’esforç de mostrejos al llarg del territori espanyol», especialment pel que fa a les zones menys favorables per a la reproducció i amb menys presència de l’espècie, que coincideixen amb les zones on no existeix informació. L’organització afirma que «probablement, l’àrea favorable i amb presència de l’espècie siga major» que la modelitzada i detectada en l’esmentat atles, del qual es fa ús com a referència de la seua evolució.

Especialment, cap al final de l’estiu, és molt habitual veure grans bàndols sobrevolant els entorns naturals.

Especialment, cap al final de l’estiu, és molt habitual veure grans bàndols sobrevolant els entorns naturals. / Vicent Talamantes

Si parlem de l’hivern, el litoral de les províncies de Castelló, València i una part d’Alacant concentren les poblacions, així consta a les probabilitats recollides en el IAtles d’Hivern (2007-2010).

De fet, és l’hivern l’època de l’any en la qual és més nombrosa, donat que «rebem abundants exemplars procedents de latituds europees, que s’uneixen a la fracció sedentària de la població».

Les dades que es tenen abasten entre els anys 1998 i 2018, dues dècades en les quals, com detalla Seo BirdLife, «la tendència poblacional de la cadernera en Espanya és estable», com ja s’ha apuntat anteriorment. Una conclusió a la qual s’arriba perquè «no s’han detectat canvis accentuats en els últims vint anys, segons el programa Sacre». Tanmateix, adverteixen que «s’ha detectat un declivi moderat en l’àrea mediterrània nord i la regió eurosiberiana». Eixa disminució de l’espècie al Mediterrani nord es calcula al voltant del 14,7%. En el conjunt del territori espanyol el descens es trobaria al voltant del 3%.

Els conservacionistes remarquen que potser és una de les aus silvestres més abundants, però també «la més perseguida i trampejada, amb milers d’exemplars morts o engabiats cada any».

A l'hivern es concentra es concentra un major nombre de caderneres al nostre territori, en rebre exemplars arribats del nord d'Europa.

A l'hivern es concentra es concentra un major nombre de caderneres al nostre territori, en rebre exemplars arribats del nord d'Europa. / Vicent Talamantes

Protecció i biodiversitat

Si aparentment la cadernera és tan comú i, d’acord amb les dades, la seua població al nostre territori és estable, quin és l’objectiu de convertir-la en l’Au de l’Any 2026?

Seo BirdLife explica que es tracta de «visibilitzar les amenaces i promoure un diàleg sobre la importància de conservar la biodiversitat i fomentar un model d’agricultura més respectuós amb l’entorn natural». Perquè entre els perills que poden comprometre el manteniment d’una evolució positiva, l’organització conservacionista apunta als «impactes del model agrari i la captura il·legal amb finalitat comercial i tinença en captivitat». És sabut i així ho arreplega Seo BirdLife, que «el seu cant atractiu ha fomentat històricament la captura de les caderneres». Pel que fa al model agrari al qual fan menció, assenyalen «l’ús excessiu de plaguicides i herbicides», una amenaça compartida amb la resta d’aus silvestres.

Com tot el que passa al món natural, que la cadernera no afronte actualment situacions de perill pel que fa a la seua conservació (està catalogada com de preocupació menor a la Llista Roja de les Aus d’Espanya) és degut, d’acord amb la informació de Seo BirdLife, al fet que «no té requeriments d’hàbitats molt específics». És a dir, igual abunda en zones de cultius com d’oliveres i cítrics; en boscos oberts o pinars, com en entorns urbans, on convivim de manera habitual i amenitzen eixa convivència amb el seu cant en llibertat. És habitual veure-la en grups amb altres espècies com els passerells, els gafarrons i els verderols.

Escollides

Des de l’any 1988, trenta-sis aus han sigut escollides Aus de l’Any per Seo BirdLife, «per a cridar l’atenció sobre el seu declivi poblacional o per les seues amenaces de conservació». Enguany es va proposar triar entre la cadernera, la terrerola (Alauda arvensis) i la corba marina emplomallada (Gulosus aristotelis). Les dues últimes tenen la catalogació de vulnerables pel risc alt d’extinció que presenten en estat silvestre. La terrerola té presència a una part de la província com a resident i al nord en la seua hivernada. La corba marina només viu a les Columbretes

Les poblacions d’aus pateixen una caiguda generalitzada

Recentment, Seo BirdLife va presentar l’informe sobre l’Estat de les Aus d’Espanya 2024. Un document que evidencia «una caiguda generalitzada de les poblacions de les aus». Entre totes les espècies estudiades, «les nocturnes presenten un pitjor estat de conservació, trobant-se més de la meitat d’elles en declivi» i cap té una població en augment.

Este informe es redacta a partir dels seguiments, censos nacionals, programes Paser i Migra, la revisió de l’IBA i del Llibre Roig de les Aus.

El 43% de les espècies «presenten declivi de les seues poblacions en primavera respecte de 1998». Una situació que canvia a l’hivern, on s’ha identificat que «el 66% es troba en situació estable o favorable».

Crida especialment l’atenció el fet que moltes aus amb una distribució àmplia i amb alta presència tenen «tendències negatives». Seria el cas del teuladí, la falcia, el gafarró i la cadernera, declarada Au de l’Any 2026 per Seo BirdLife.

Les conclusions preocupen perquè es posa de manifest que «les aus d’entorns agrícoles i arbustius són les que presenten majors indicis de regressió, especialment en el transcurs de la primavera, quan les poblacions mostren descensos sostinguts». Les recuperacions puntuals registrades a l’hivern, no compensen les pèrdues.

La situació és diferent si es tracta dels hàbitats forestals, amb una evolució positiva en primavera, «mentre que a l’hivern, s’observa una variabilitat més significativa, sense arribar a valors preocupants».

Seo BirdLife explica que als entorns urbans «les aus mostren una notable capacitat d’adaptació», el que fa que les seues poblacions «es mantinguen relativament estables o amb un lleuger augment en primavera», amb oscil·lacions més marcades a l’hivern.

Les conseqüències d’esta realitat és que el 29% de les espècies incloses en el Llibre Roig de les Aus d’Espanya han canviat la seua catalogació, la majoria, agreujant-la.

Tracking Pixel Contents