Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Els Estanys, un tresor natural i un cor que bat vida a la marjal d’Almenara

Acció-Ecologista Agró va realitzar una visita guiada per un dels espais naturals de referencia en la Comunitat Valenciana, un aiguamoll que desborda vida i abundància d’espècies vegetals gràcies a una intensa labor de conservació

Els Estanys d’Almenara.

Els Estanys d’Almenara. / Miguel Ángel Sánchez

Almenara

Amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de les Zones Humides, Acció Ecologista-Agró va organitzar una visita guiada a la Marjal d’Almenara amb l’objectiu de donar a conéixer la riquesa natural d’este espai protegit i reivindicar la necessitat de continuar defensant-lo davant les amenaces que encara planegen sobre ell.

La convocatòria va reunir més d’una trentena de persones, entre veïns de la comarca i visitants d’altres punts del territori, que es van apropar als Estanys d’Almenara per descobrir, de la mà del representant del col·lectiu ecologista a la Plana Baixa, Enric Amer, els valors ambientals, culturals i històrics d’este aiguamoll catalogat d’importància internacional.

Els participants en la visita guiada van gaudir de les explicacions del representant de AE Agró, Enric Amer.

Els participants en la visita guiada van gaudir de les explicacions del representant de AE Agró, Enric Amer. / Miguel Ángel Sánchez

Durant la jornada, els participants van tindre l’oportunitat de conéixer no sols els tresors naturals que amaga la marjal, sinó també els treballs de gestió i conservació que, de manera constant i sovint invisible, desenvolupen els voluntaris i activistes d’Acció Ecologista-Agró, en les més de 100 hectàrees de terreny que custodien dins d’este aiguamoll reconegut com a zona Ramsar. Esta tasca pacient i sostinguda ha permés revertir dècades de degradació i hui es tradueix en un espai viu, funcional i ple de biodiversitat.

Conservació

La Marjal d’Almenara no va deixar indiferent ningú. Les aigües brollen netes dels ullals, la vegetació aquàtica es mostra exuberant i la presència constant de fauna, especialment d’aus, sorprén tant a expertes com a persones que la visiten per primera vegada. El bon estat de conservació en què es troba actualment el pàratge no és fruit de la casualitat, sinó el resultat de més de 30 anys de treball actiu, lluita i perseverança per part d’Acció Ecologista-Agró, que ha aconseguit transformar un espai que estava a punt de desaparèixer en un aiguamoll de referència al País Valencià. Esta constància en la defensa del territori continua sent clau per mantindre viva una marjal que, malgrat la seua bellesa, està sotmesa a una pressió constant.

Vídeo: La Marjal i els Estanys d'Almenara a vista de pájaro

Josué Sáez

Transmetre tots estos coneixements, posar en valor les tasques que es duen a terme diàriament i facilitar una connexió emocional amb l’entorn a través de l’admiració de la seua bellesa és precisament el que va perseguir Acció Ecologista-Agró amb esta activitat commemorativa del Dia Mundial de les Zones Humides. Un treball de divulgació ambiental imprescindible, «ja que només des del coneixement i l’estima col·lectiva es pot avançar cap a una protecció efectiva i duradora d’un espai natural catalogat d’importància internacional», assenyalen des de l’organització.

Indrets emblemàtics

Amer va encapçalar un recorregut pels indrets més emblemàtics dels Estanys d’Almenara, realitzant parades explicatives en diversos terrenys custodiats per AE-Agró, com l’Ullal de Cavanilles, Quartons o la Palafanga. La visita guiada també va incloure altres zones d’interés, com els jaciments paleontològics i romans coneguts popularment com l’Atapuerca valenciana, que evidencien la llarga relació entre les persones i este entorn humit. Durant el trajecte, els assistents quedaren meravellats per la transparència dels lluents i pogueren albirar nombroses espècies d’aus residents i hivernants que troben en la marjal un refugi essencial durant esta època de l’any.

Un recorregut pels indrets més emblemàtics dels Estanys d’Almenara.

Un recorregut pels indrets més emblemàtics dels Estanys d’Almenara. / Miguel Ángel Sánchez

Moments crítics

La visita també va servir per a descobrir l’enorme esforç que hi ha darrere d’este paisatge tan ben cuidat. Amer va relatar les diverses lluites encetades en el passat per a la recuperació de la marjal, especialment les viscudes entre finals dels anys 90 i principis dels 2000, quan la sobreexplotació dels aqüífers va provocar l’assecament dels ullals i de les fonts que alimentaven l’aiguamoll, així com la salinització de terres tradicionalment dedicades als bajocars, tomatars i melonars. A partir d’ací, va explicar les tasques diàries de gestió de la vegetació, la fauna i els recursos hídrics, que duen a terme tant voluntàries sèniors com estudiants en pràctiques procedents de la universitat i de diferents cursos formatius. Aquest es, sense dubte, un relat necessari per a entendre que l’estat actual de la marjal no és immutable ni fruit de l’atzar, sinó el resultat d’un treball col·lectiu constant.

Els Estanys d’Almenara.

Els Estanys d’Almenara. / Miguel Ángel Sánchez

I és que, tal com va remarcar Enric Amer, «els aiguamolls són ecosistemes extremadament fràgils». Precisament per ser dels més productius, biodiversos i bells del planeta, pateixen de manera contínua fortes pressions humanes i econòmiques, que amenacen la seua supervivència. En este context, Amer va assenyalar com una de les principals amenaces actuals per a la Marjal d’Almenara: l’aeròdrom de la Llosa. «Situat en plena zona A de màxima protecció i amb un informe desfavorable del Servei de Vida Silvestre per a la seua regularització mitjançant una Declaració d’Interés Comunitari (DIC), este camp de vol d’ultralleugers pretén ampliar la seua activitat amb una escola de pilots i vols turístics constants, afectant greument les rutes habituals de les aus per a alimentar-se i reproduir-se», va explicar el representant d’AE-Agró, qui va recordar que aquesta circumstància es dona «tot i que anys enrere es va pactar i aprovar, amb una Declaració d’Impacte Ambiental favorable, el trasllat de l’aeròdrom a una altra zona de la marjal amb menors impactes ambientals. Finalment, la negativa de l’actual propietari a abandonar l’emplaçament actual ha obligat Agró a emprendre accions judicials». En este sentit, i ressignificant una coneguda expressió política, Amer va fer una crida clara a la responsabilitat col·lectiva: «Qui puga actuar que actue, la protecció de la marjal i el compliment de la normativa és responsabilitat de totes».

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents