Els insectes, els éssers vius que marquen el pols de la salut del territori

Dels insectes només ens recordem quan es converteixen en una molèstia, afecten negativament a les produccions agrícoles o transmeten malalties, tot i que, com va defendre el biòleg Edward O. Wilson en el seu treball Les xicotetes coses que governen el món (La importància i la conservació dels invertebrats), si els insectes desaparegueren (un fet, afortunadament molt poc probable), el medi ambient col·lapsaria. Més val no haver de comprovar-ho.

L’entomòleg Eduardo Galante, catedràtic de Zoologia de la Universitat d’Alacant, incideix en el fet que «la diversitat més gran del planeta Terra està concentrada en el grup dels insectes i els artròpodes», una realitat que «passa inadvertida per a la gent, perquè són molt menuts, viuen amagats, per això només els veiem i en prenem atenció quan ens molesten, però viuen en tots els racons de la terra i tenen funcions essencials per a mantindre la vida».

Les dades ajuden a guanyar en perspectiva. Galante detalla que les espècies conegudes en tot el món (des dels bacteris i fongs, fins als éssers humans) sumen al voltant de 1.750.00 i 1.800.000. Del total, «més d’un milió són insectes i altres artròpodes, i menys de l’1,5% causen plagues o problemes». En conseqüència, són majors els seus beneficis que els perjudicis.

Galante recorda que d’ells «depén la pol·linització, la regulació de la vegetació, són l’aliment de molts vertebrats i fonamenten la producció de fruits silvestres i conreats», és a dir, «fan serveis ecosistèmics molt importants».

Entre eixes funcions que passen tan desapercebudes, però que són indispensables està la descomposició. «Són els garants de la sanitat ambiental als nostres camps».

Els insectes estan envoltats de perjuís com identificar-los amb la falta d’higiene. Per desmuntar eixa visió, Galante assenyala l’exemple dels miriàpodes (escolopendres, centpeus i milpeus), que després de dies de pluja solen aparéixer de manera abundant.

És contundent sobre el que s’ha de fer quan es deixen veure als habitatges: «No es pot ni es deu tirar plaguicides químics per a eliminar-los, perquè estarem acabant amb uns eficients destructors de matèria orgànica, contaminem innecessàriament el sòl, l’aire i l’aigua i, probablement, afectarem altres espècies».

Defén que «hem d’aprendre a comprendre i llegir la natura i conviure amb ella. En veure’ls, hauríem de pensar en la sort que tenim perquè estan ahí, actuen tot l’any, i només es concentren en moments puntuals per necessitats vitals de l’espècie». Són totalment innocus per a l’ésser humà. La seua eliminació, per tant, no està justificada ni des d’un punt de vista sanitari ni mediambiental. Que produïsquen fàstic no hauria de ser en cap cas raó per a eliminar-los.

«El millor símptoma que un entorn natural està en condicions acceptables i bones és anar a un camp de pastura i en alçar un excrement de vaca o ovella, trobar que allò està ple de vida»

Eduardo Galante

— Entomòleg i catedràtic de Zoologia de la UA

Els insectes i altres artròpodes descomponedors «són els escombriaires de la natura, la mantenen neta». Al medi natural «no s’observa molta matèria orgànica morta perquè els insectes s’encarreguen de desfer-la, triturar-la i alimentar-se d’ella, per a després deixar-la en el sòl a través dels seus excrements, compostos de bioelements que el fertilitzen».

El millor símptoma que un entorn natural està en condicions «acceptables i bones» és anar a un camp de pastura i en alçar un excrement de vaca o ovella, «trobar que allò està ple de vida». El contrari, seria una advertència d’un problema seriós.

Altres grups de descomponedors «que són molt importants i encara passen més desapercebuts són els cucs de terra». Galante afirma que «són tan importants com recicladors de matèria orgànica, que s’ha fet ús d’ells industrialment per a fer compost». No deixa de ser irònic que per a eixos processos industrials s’importen cucs de terra de Califòrnia per a fer adob, quan «eixa mateixa funció la fan cada dia al camp tots eixos éssers vius d’una manera natural i així ho va copiar l’agricultura tradicional».

Un món ocult que es deixa vore

Una vegada més, que els humans no siguen conscients d’una realitat, no significa que no existisca. I de sobte, crida l’atenció quan després de períodes tan plujosos com els que ha experimentat el territori de Castelló els últims mesos, trobem cucs de terra arrossegant-se per l’asfalt, com si fora una mena d’aparició. Galante explica que malgrat viure davall terra, respiren a través de la pell i si el sòl té un excés d’aigua, necessiten eixir a la superfície per a respirar «o s’ofegarien». Una vegada fora, poden acabar en superfícies pavimentades i fer-se visibles, però aleshores s’exposen al perill de morir deshidratats.

Eduardo Galante és un gran defensor del que descriu com «l’equilibri dinàmic de la natura» i les plagues no són més que la materialització dels desequilibris naturals. «Quan fem alguna cosa molt homogènia, com el monocultiu o l’ús d’agroquímics, eliminem eixe dinamisme» i els costos mediambientals i econòmics són molt elevats i complicats d’abastir. «L’ajust continuat és el que fa que la natura siga rica», de manera, que no s’hauria de simplificar la nostra relació amb els insectes, perquè «totes estes espècies conformen una xarxa molt complexa que manté la vida».

Suscríbete para seguir leyendo