L’arpellot de marjal retorna la vida al Quadro de Santiago de Benicàssim

El Quadro de Santiago porta anys associat a Benicàssim a les inundacions, els mosquits, els abocaments i l’abandó. No obstant això, amagat entre canyissars i zones entollades, l’aiguamoll acaba de deixar una de les millors notícies mediambientals dels últims anys al municipi: per primera vegada s’ha confirmat la nidificació de l’arpellot de marjal, una rapinyaire catalogada en perill d’extinció a la Comunitat Valenciana.

La troballa de dos nius i cinc polls en aquest enclavament del sud del municipi no sols suposa una notícia rellevant des del punt de vista ornitològic. També reobre el debat sobre què fer amb un espai de més de 760.000 metres quadrats protegit com a zona humida i pendent des de fa anys d’una actuació capaç d’equilibrar la conservació ambiental amb la protecció de les vivendes pròximes davant les inundacions.

Els treballs de seguiment i anellament han sigut realitzats per ornitòlegs locals i experts anelladors col·laboradors de la Conselleria de Medi Ambient, junt amb agents mediambientals. L’any passat ja havien detectat indicis de presència d’aquesta espècie a la zona, però ha sigut enguany quan el seguiment específic ha permés localitzar dos nius ocults entre la vegetació.

En el primer van trobar quatre polls i en el segon un altre més, tots ells anellats en els últims dies gràcies a una autorització específica de la Generalitat per a poder desenvolupar aquest treball científic a Benicàssim.

El retorn d’una espècie desapareguda

L’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) va desaparèixer com a espècie nidificant a la Comunitat Valenciana als anys 60. Durant dècades només podien observar-se exemplars hivernants procedents del nord d’Europa o de l’interior peninsular, que utilitzaven els aiguamolls mediterranis per passar l’hivern.

La situació va començar a canviar l’any 2000, quan es va detectar novament una parella reproductora al parc natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. Des d’aleshores l’espècie ha anat recolonitzant lentament altres zones humides valencianes, encara que continua mantenint una població molt reduïda.

Actualment existeixen al voltant de 30 parelles nidificants a tota la Comunitat Valenciana i el principal nucli reproductor continua situant-se precisament al Prat, on els seguiments dels últims anys han localitzat entre huit i deu parelles.

Per això, la confirmació de la cria al Quadro de Santiago té un enorme valor ambiental. L’arpellot depén de canyissars densos i zones humides tranquil·les per poder traure avant els nius. A més, els experts expliquen que es tracta d’una espècie molt difícil de localitzar perquè instal·la els nius en zones molt ocultes i de vegetació espessa.

La seua presència actua també com un indicador de qualitat ecològica. Tot i la degradació que pateix l’aiguamoll, el fet que aquesta rapinyaire haja triat el Quadro de Santiago per reproduir-se evidencia que encara conserva un potencial ambiental molt important.

Més fauna de la que molta gent imagina

L’arpellot no és l’única espècie destacada detectada en aquest espai. Els seguiments realitzats durant anys al Quadro de Santiago han permés localitzar també galàpag europeu, una tortuga d’aigua autòctona pràcticament desapareguda en molts aiguamolls valencians i amenaçada per la presència d’espècies invasores com les tortugues de Florida.

A la zona també nidifica regularment la camallonga, una elegant au limícola que construeix els nius en xicotets illots o làmines d’aigua superficial. La seua situació, però, resulta molt fràgil a causa de la falta d’aigua estable durant bona part de l’any.

Fins i tot la llúdria va arribar a detectar-se en aquest entorn fa uns anys. Naturalistes de la zona van aconseguir fotografiar-la amb càmeres de seguiment en 2018, encara que la falta de condicions adequades impedeix que espècies com aquesta puguen establir-se de forma permanent.

Els especialistes insisteixen que al Quadro de Santiago hi ha molta més fauna de la que la majoria de la gent imagina i consideren que el potencial ecològic del paratge podria multiplicar-se amb una gestió adequada.

El problema dels mosquits

Un dels aspectes que més malestar genera entre els veïns de les zones pròximes és la proliferació de mosquits, especialment després dels episodis de pluges i calor. No obstant això, els experts consultats insisteixen que aquest problema no es deu realment a l’existència de l’aiguamoll, sinó precisament al seu desequilibri ecològic i a la falta d’una gestió hídrica estable.

Expliquen que els mosquits proliferen especialment en aigües temporals i molt alterades. Quan el Quadro de Santiago es queda completament sec durant llargues temporades i després s’inunda de colp, pràcticament no existeixen peixos, amfibis, insectes aquàtics o altres depredadors naturals suficients per controlar les larves.

En canvi, en ecosistemes aquàtics més equilibrats i biodiversos sí es produeix un control natural molt més gran sobre aquestes poblacions.

Per això, els naturalistes defensen que una restauració correcta del Quadro de Santiago podria fins i tot ajudar a reduir aquest problema, sempre que l’espai mantinguera aigua de forma més constant i una biodiversitat més rica i estable.

Un aiguamoll pendent de recuperació

El Quadro de Santiago va ser inclòs en 2022 en el catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana, un reconeixement que va confirmar oficialment el valor ambiental del paratge i va reforçar la seua protecció.

Malgrat això, la realitat actual continua marcada pels abocaments, els enderrocs, la vegetació degradada i la falta d’una restauració integral.

L’Ajuntament de Benicàssim defensa des de fa temps la necessitat de posar en valor aquest espai i compatibilitzar la protecció ambiental amb la seguretat de les vivendes pròximes i dels sectors urbanístics afectats pels problemes d’inundabilitat.

Dins d’aquesta estratègia s’emmarca el projecte dels dics del Quadro de Santiago, una actuació hidràulica valorada en uns dos milions d’euros que pretén protegir la zona mitjançant un sistema perimetral capaç de controlar les avingudes d’aigua sense destruir l’espai natural.

El disseny contempla diferents dics al costat del camí de la Ratlla i el camí dels Lladres, a més d’integració paisatgística i miradors cap a l’aiguamoll. El consistori continua treballant actualment en la cessió dels terrenys necessaris per executar l’obra, ja que part de les parcel·les són de propietat privada.

La intenció municipal passa també per optar a finançament europeu vinculat a programes ambientals com LIFE, amb l’objectiu de transformar el Quadro de Santiago en un referent de turisme de natura.

La veu dels experts

Els experts veuen amb bons ulls aquesta possibilitat, encara que adverteixen que el resultat dependrà molt de com s’execute el projecte. Consideren fonamental mantindre nivells adequats d’aigua i respectar el funcionament ecològic de l’aiguamoll.

Si es fa correctament, creuen que el Quadro de Santiago podria convertir-se en un important atractiu ambiental per a Benicàssim, amb observatoris d’aus, itineraris interpretatius i espais per a l’observació de fauna, complementant així una oferta turística històricament vinculada sobretot al sol i platja.

Cada vegada més visitants busquen experiències relacionades amb la natura i la biodiversitat, i aiguamolls com aquest tenen un gran potencial per atraure aficionats a la fotografia, l’ornitologia o l’ecoturisme. El Quadro de Santiago podria complementar, a més, l’enorme valor mediambiental del parc natural del Desert de les Palmes, un dels grans tresors naturals de Benicàssim i referent per a senderistes i amants de la natura, ampliant així l’oferta ambiental del municipi més enllà del turisme tradicional de platja.

Mentrestant, l’arpellot de marjal ja ha deixat un missatge clar entre els canyissars del Quadro de Santiago. Allí on molts només veuen mosquits, fang o terrenys inundables, la natura acaba de demostrar que encara sobreviu un ecosistema capaç d’albergar una de les aus més amenaçades de la Comunitat Valenciana.