Què sabem de la tradició musical eslovaca? Aquest país de l’Europa central va formar part de l’Imperi austrohongarès i, posteriorment, de l’antiga república txecoslovaca, la qual cosa complica —encara que només una mica— la tasca de definir o establir un llistat de compositors d’aquesta regió de forma concreta. Tanmateix, si tenim en compte les seues ciutats principals, des de la seua capital, Bratislava, a altres com Košice, Prešov, ?ilina, Nitra, Banská Bystrica, Trnava i Martin, obtindríem alguns resultats (satisfactoris) que ens permetessin dibuixar o esbossar aquest mapa de la tradició musical eslovaca.

A Pressburg, actual Bratislava, va néixer un 14 novembre de 1778 un compositor a qui li tinc particular afecte. Es tracta de Johann Nepomuk Hummel. Nen prodigi, poc va trigar a convertir-se en alumne avantatjat d’aquest altre mestre, aquest altre geni anomenat Wolfgang Amadeus Mozart. Virtuós del piano —els experts el consideren, sens dubte, un dels millors pianistes de la seua època—, compositor extraordinari, Hummel podria considerar-se a dia d’avui com el gran pare, la referència de la música clàssica eslovaca, la tradició de la qual es manté incòlume, mostrant-igual d’enèrgica i vibrant que en l’era d’un compositor, Hummel, que va abastar tots els gèneres del canvi de segle: òperes, Singspiele, misses simfòniques i altres obres de música sacra, música de cambra, concerts, cançons, música per a piano sol, a més de molts arranjaments.

Dins d’aquesta rica tradició l’edifici Reduta juga un paper primordial. Aquest sumptuós immoble, que data dels anys 1911 a 1915, construït en estil eclèctic a l’antic emplaçament d’un graner barroc del segle XVIII, és el lloc d’activitat actual de la Filharmònica Eslovaca, i un dels punts més importants i representatius de la vida cultural i social al centre històric de Bratislava.

ELS ORÍGENS

La Reduta es va convertir en la llar de la Filharmònica Eslovaca a principis dels anys cinquanta i des de llavors ha ofert al gran públic una rica vida de concerts i actuacions d’artistes i agrupacions de tot el món, a més de les pròpies actuacions de la Filharmònica Eslovaca i l’Orquestra de Cambra Eslovaca que es va establir el 1960 gràcies al destacat violinista d’origen silesià, Bohdan Warchal, qui va aconseguir fer d’aquest conjunt cambrístic un dels representants més destacats de l’art eslovac a l’estranger. Testimoni, per cert, que va recollir Ewald Danel, el director artístic actual i a qui veurem a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló el dilluns, 22 d’octubre, acompanyat pel clarinetista Pablo Barragán i la resta de membres d’aquest conjunt que torna a Espanya després de més de deu anys d’absència i que oferirà un repertori molt atractiu, amb la Serenata per a corda, d’Eugen Suchon; el Quintet per a clarinet i cordes op. 34, de Weber; Música eslovaca, d’Ilja Zelenka; la Suite per a corda, de Leos Janacek i les Danses romaneses, de Béla Bartók. Un gran concert.