Esmeralda López va escriure un article extens sobre una companyia difícil d’etiquetar: La Cubana. En ell, assegurava que els innombrables guardons rebuts avalen la seua trajectòria. Raó no li falta, encara que si alguna cosa els ha caracteritzat des dels seus inicis ha estat i serà el fervor que desperten en el públic, sempre ansiós per gaudir d’aquestes esbojarrades situacions que presenten sobre l’escenari.

La companyia, creada per Jordi Milán i Vicky Plana a Sitges el 1980, va néixer, com explica López, «amb una clara voluntat de donar sortida a les ganes de fer teatre en un poble com aquell». Certament, «ni tan sols ells podien imaginar llavors que estaven emprenent una aventura de tals magnituds, tot i que estaven segurs de voler emocions fortes», remarca Esmeralda López, que consolida el seu argument afirmant que aquest afany aventurer ho demostra «el nom que li van posar al grup (cubanos eren tots aquells que havien marxat a fer les Amèriques, el que implicava un fort sentit de la responsabilitat i una decisió ferma, i havien tornat a Espanya amb diners)».

En aquestes gairebé quatre dècades de carrera professional, de rialles i divertiments, la clau del seu èxit ha estat la seua forma de treballar. Com bé assegura Esmeralda López en el seu article, «sempre han advocat per un mètode arriscat alhora que segur, que es basa en el joc amb el públic, la improvisació en moltes ocasions, i el factor sorpresa en cadascun dels seus espectacles». A més, i per si això fos poc, «mai s’han aturat davant de problemes amb els mitjans tècnics dels teatres, perquè ni tan sols els cal un teatre canònic de quatre parets per desenvolupar la seua màgia».

TOTS A UNA

Malgrat els anys que han passat des de la seua formació, dels premis que ha guanyat, de la repercussió que té allà on va, una altra dada que hem de tenir molt en compte sobre La Cubana és que manté «els ideals de les petites companyies ambulants i dels grups de teatre amateur: cadascun dels seus components és una persona de teatre completa «com ho van ser en el seu dia Lope de Rueda, Federico García Lorca o Jacinto Benavente», explica López, que afegeix que «s’impliquen en el procés creatiu; s’encarreguen de disseny de llums i escenaris; si han de cosir, cusen, i si han de escombrar, escombren. Munten, desmunten, carreguen furgonetes o pinten decorats segons convingui». En altres paraules, són uns tot terreny, capaços de donar més del 100% en cadascuna de les seues produccions amb l’únic objectiu de provocar el riure i fer-nos reflexionar sobre temes molt complexos a través de l’humor. Aquesta és la gràcia del teatre, la gràcia de La Cubana, que a dia d’avui segueix sent un referent indiscutible en el món teatral i, sobretot, per a les companyies més joves. A través de les seues obres, segueixen donant, com assegura Esmeralda López, «lliçons de mestratge amb la frescor que desprenen les seues creacions».

ADIÓS ARTURO

Els dies 26, 27 i 28 d’octubre, La Cubana representarà al Teatre Principal de Castelló el seu nou espectacle Adiós Arturo —la jornada de dissabte que ve es podrà gaudir a les 18.00 i 22.00 hores—, per a delit dels incondicionals d’aquesta companyia. I de què va aquesta obra? Segons asseguren ells, «del mateix de sempre. De l’única cosa que sabem fer i hem parlat en els nostres anteriors espectacles: de teatre. Del teatre de la vida».

«Ens repetim», diuen, «com els lloros», i la culpa d’això la té la seua «musa» inspirativa que sempre és la mateixa i és un ric «pou sense fons». Parlen, com no, del teatre que fem en la nostra vida quotidiana i passa inadvertit com a teatre; «aquest teatre que hi ha al carrer, als mercats, en els nostres treballs, en la família, amb les nostres amistats i com no, també socialment, on despleguem les nostres dots interpretatius en tota classe d’actes, festes, casaments, batejos, comunions i enterraments».

Així, a partir de la mort als 101 anys d’edat d’un polifacètic artista molt famós internacionalment, Arturo Cirera Mompou, el públic coneixerà el veritable guió de la vida d’aquest conegudíssim escriptor, pintor, escultor, col·leccionista d’art, poeta, compositor musical, dramaturg, actor i director.

«A La Cubana sempre ens han atret els dobles guions que utilitzem en la nostra vida. El guió que volem que es conegui i el que no. El que mostrem a la vista de tots i el que ens guardem per a la nostra més estricta intimitat», diuen. Per aquest motiu no vulguin desvetllar més. El secret i la sorpresa tornen a ser els protagonistes d’aquest espectacle i el públic castellonenc ho descobrirà en el seu moment. Dir, això sí, que Adiós Arturo és «un cant a la vida i de com cal viure intensament, deixant en evidència totes les convencions socials i les ximpleries que ens dificulten el poder fer-ho», ens diuen. Una boja comèdia i amb tocs surreals al més pur estil La Cubana, amb sorpreses i molt d’humor.