L’obra del català Víctor Mateo es caracteritza per l’abstracció i l’energia que desprenen els seus llenços. Una energia que flueix gràcies al moviment gestual de l’artista que inconscientment deixa entreveure certa influència oriental, amb un estil que fluctua entre l’informalisme europeu i l’expressionisme abstracte nord-americà, on la matèria, el traç, la textura, el color i el gest trasllueixen tot el que Mateo tanca en el seu món interior. Sensacions, emocions i una infinitat de pensaments que flueixen a través de cadascuna de les seues pinzellades.
En la seua obra, els silencis es materialitzen deixant enrere qualsevol rastre d’angoixa, sofriment o dita. Plasma instants en què l’espectador connecta directament amb la pintura gràcies a la combinació de colors i textures que es barregen en cadascuna de les peces creant una sensació d’equilibri perfecte. Cada traç revelat pel gest ens evoca un univers únic i alliberat, deixant el seu significat en mans de la imaginació de cada un dels espectadors. Paisatges emocionals, suaus i delicats, que transfereixen plenitud, pau i tranquil·litat a una atmosfera només interrompuda pels grafismes que introdueix en les teles, trencant així l’homogeneïtat.
El poder evocatiu dels colors de la seua obra ens transporta màgicament a llocs llunyans com Tànger, Canadà o Barcelona íntimament lligats a la seua trajectòria artística. Mentre que l’ús de la paraula en l’art deixa patent quines són els seus antecedents i influències pictòriques, ja que al segle XX l’art es torna literari per a molts artistes com William De Kooning, que va afirmar: «res és positiu en l’art tret que sigue una paraula. A partir d’aquí, tot l’art es va convertir en literari. [...] L’art per si mateix és un tema sempre silenciós del que sempre pots parlar».
EL SILENCI
Així mateix, Mateo treballa el silenci de la mateixa manera que utilitza les paraules o l’abstracció; entenent per art abstracte el que l’artista Ad Reinhardt va escriure: «presentar a l’art com a art, i res més; convertir-lo en l’única cosa que és, separar-lo i definir cada vegada més, fer-ho cada vegada més pur, i buit, més absolut i exclusiu: no objectiu, no representatiu, no figuratiu, no imaginatiu, no expressionista, no subjectiu. L’única manera de dir el que és l’art abstracte o l’art com a art és dir el que no és». Un art amb un estil que denota l’energia, la força i la passió que concentra i plasma sobre el quadre usant mínimament l’expressió.
Silencis i expressions és una mostra que parla de la vida, de cada un dels camins que ha pres, de cadascuna de les ciutats o països en què ha viscut, de les seues influències tant personals com estètiques i com aquestes conflueixen sobre el llenç. Una combinació de taques i traços de pintura que representen i interpreten a través de l’abstracció cadascuna de les vivències de l’artista. Sens dubte, una manifestació artística on Mateo s’expressa sense cap tipus de condicionament figuratiu pictòric, seguint les premisses del expressionista abstracte Jackson Pollock, famós per l’action painting i el dripping: «L’artista modern, al meu entendre, treballa i expressa un món interior; en altres paraules, expressant l’energia, el moviment i altres forces internes».
En definitiva, pintures lliures, sense principi ni fi, sense títols supeditats a un motiu o raó, on es treballa únicament tenint en compte el temps i l’espai, així com els sentiments en detriment de les meres il·lustracions i / o representacions, i que podrem visitar al Mucbe de Benicarló fins el 18 de novembre.
