+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

Carnestoltes dels bombers

El col·lectiu va protagonitzar una de les vagues més salvatges en l’Ajuntament de Castelló. La conflictivitat social i laboral va créixer en vespres de les festes de la Magdalena

 

05/03/2017

Aquell mes de febrer de 1992, a pocs mesos d’inaugurar l’Expo de Sevilla i els Jocs Olímpics de Barcelona, va ser més fred del normal. Les temperatures van caure per davall dels zero graus en tot l’interior de la província, el que va provocar fortes nevades que van col·lapsar gran part de la xarxa viària de l’interior. Allò va ser en vespres del Carnestoltes, quan la Quaresma anunciava la seua arribada i les festes de la Magdalena, sempre més penitencials que el Carnestoltes, ja estaven en fase final de preparació.

El Carnestoltes d’aquell any va ser de modesta organització i participació. Es va encarregar d’això l’associació de dansa Tarsípcore, que presidia la dinàmica Gabriela Fochi. Però el nou equip de govern municipal, del Partit Popular, no va estar per la tasca de fomentar la festa de les màscares i va deixar els recursos sota mínims. Una cercavila i una festa en la plaça Major van ser els únics actes que es van celebrar quan en el Grau encara es limitava la festa a la iniciativa d’uns pocs entusiastes de la disfressa.

A Castelló, la Magdalena ho pot tot i ha anul·lat altres vells costums com la de celebrar Carnestoltes. Per esta raó, i com és costum, en aquelles dates prèvies al tercer dissabte de Quaresma, quan s’inicien les festes, tot era polèmica al voltant de la setmana gran. En primer lloc, l’itinerari de desfilades i processons, que una vegada inutilitzat per a estos menesters el carrer d’Enmig per les voreres que es van col·locar, no trobava un traçat que agradara als castellonencs. En aquell any es va apostar pel carrer Governador enfront de Major, el que va generar controvèrsia.

Però el gran problema va arribar del cos municipal de Bombers que va entrar, a només dos setmanes d’iniciar les festes, en un conflicte amb l’equip de govern de l’Ajuntament, que presidia llavors l’alcalde José Luis Gimeno. Els bombers castellonencs, conformats per 150 efectius, van exigir un nou conveni al consistori i el mateix tracte que la nova corporació va atorgar a la Policia Local, un dels pilars de la nova política popular. Increment de salaris, assegurances i fins a dies de lliurança a manera de Moscosos, es van posar sobre la taula. L’Ajuntament no va acceptar estes demandes i el xoc, en un ple municipal, es va fer inevitable.