Frente a la Casa Matutano de Castellón, donde un 21 de diciembre de 1932 se firmaron les Normes de Castelló --las reglas ortográficas del valencià, dentro de la unidad de la lengua catalana--, terminó la jornada para conmemorar el 85 aniversario de las normas, organizada por Castelló per la Llengua, con la colaboración del Ayuntamiento, bajo el lema Sense senyal, no sense veu: volem ja À Punt i TV3. La lectura del manifiesto, a cargo de Núria Vizcarro, puso el broche a la cita, reivindicando medios de comunicación públicos en valencià, precisamente la semana en la que han empezado las emisiones de À Punt Ràdio. «Només construint un espai de comunicació propi podrem seguir construint un futur per a la nostra llengua», apuntó desde el balcón de la cuna de les Normes. Castellón batega en valencià o Trau la llengua... son algunos de los mensajes que se pudieron leer en las pancartas de los colectivos que participaron en la feria de entidades, entre los que estaban la Acadèmia Valenciana de la Llengua, Acció Cultural del País Valencià o el Institut d’Estudis Catalans, e incluso había un puesto de Arran. Actuó la Rondalla Primer de Maig, la Conlloga-Muixeranga y la Muixeranga de Cullera; y se realizaron talleres de cultura popular, como el de Botafocs. Escola Valenciana, por su parte, aprovechó el evento en Castellón para reivindicar una ley de Igualtat Lingüística.

A continuación, pueden leer el manifiesto completo de la plataforma Castelló per la Llengua, leído por Núria Vizcarro, de la compañía de teatro La Ravalera:

Sense senyal, no sense veu: volem ja À Punt i TV3!Commemoració dels 85 anys de les Normes de Castelló"Com cada any des de 2011, la plataforma Castelló per la Llengua hem cridat la ciutadania castellonenca i valenciana a commemorar la signatura de les Normes de Castelló. Un acord segellat el 21 de desembre de 1932, en aquesta mateixa Casa Matutano on ens apleguem. Un consens clau en el nostre llarg i inacabat camí cap al redreçament cultural. En la nostra lluita per a mantenir el valencià com una llengua viva, i apta per a totes les funcions. Per a consolidar-la com l’element identificador i cohesionador del poble valencià, solidari i agermanat amb els altres territoris de parla catalana.Les Normes són el llegat preciós dels intel·lectuals i les entitats que, ara fa 85 anys, van unir esforços a l’entorn d’una sola norma ortogràfica. Un requisit indispensable per a introduir el valencià a l’escola i als mitjans de comunicació. Les autèntiques puntes de llança del procés de modernització que s’albirava en l’horitzó de la Segona República, i que ens van arrabassar amb la violència de la Guerra Civil, i amb els foscos anys de repressió franquista.Les últimes dècades han estat fetes d’esperances i desenganys. Hem vist com s’aprovava una Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, a hores d’ara rebregada, fatigada. Hem vist, amb alegria, com la llengua anava fent-se espai a l’escola, sovint a espentes i redolons. Hem sintonitzat primer TV3, i més endavant Canal 9, i hem vist per primera vegada a les nostres pantalles pel·lícules, noticiaris o dibuixos en català.També hem vist amb tristesa, i hem combatut, indignats, els atacs a l’escola valenciana, pública i de qualitat; la censura, en ple segle XXI, de TV3 i de Catalunya Ràdio; o el tancament de la Ràdio Televisió Valenciana, decretat per Alberto Fabra i el Partit Popular. Hem assistit, incrèduls, a la desaparició del valencià de les ones. Ens han deixat privats de referents i productes culturals en la nostra llengua. Ens han arrabassat el principal mitjà per a vertebrar el territori, i per a poder-nos pensar i repensar com a País.Però no oblidem, i tenim memòria. I encara que no tenim senyal, no ens han deixat sense veu. És per això que, pocs dies després de l’obertura de la ràdio À Punt, cridem el poble valencià a continuar mobilitzant-se. Perquè cal continuar reclamant l’obertura i la consolidació dels nostres mitjans públics. Una ràdio i una televisió valencianes que volem rigoroses i plurals, públiques i de qualitat, autocentrades, obertes al món en clau valenciana, i 100% en valencià. Una crida, també, a alçar la veu per a recuperar el senyal de TV3 i de Catalunya Ràdio, per a reclamar l’arribada d’IB3, i per la reciprocitat entre tots els mitjans en català.Perquè els drets només s’aconsegueixen lluitant. I només construint un espai de comunicació propi podrem seguir construint un futur per a la nostra llengua".