La Unió Soviètica, una de les dos potències que dirigien el món juntament amb els Estats Units, havia deixat d’existir en aquell mes d’agost de 1991, quan va fracassar el colp d’estat amb què els falcons comunistes desitjaven detindre el procés de reformes que va impulsar fins llavors Mikhaïl Gorbatxov. El nou president Borís Ieltsin va esborrar de la història a l’històric PCUS, el partit comunista que va dirigir la nació més gran del planeta des de 1917, i va eliminar fins i tot el propi nom de l’estat, la Unió Soviètica, de manera que Rússia va tornar a ser la nació mil·lenària dels tsars, de l’església ortodoxa i del dragó de Sant Jordi.

I en este context de canvi inimaginable només una dècada abans, caigut el mur, quasi desaparegut el comunisme i amb la fi de la història que va profetitzar el pensador Francis Fukuyama, va arribar a Castelló Anatoly Karpov, un dels mites d’aquella vella Unió Soviètica i exemple de la predilecció del proletariat per un joc tan intel·lectual com el dels escacs. Karpov, que va ser campió del món de l’especialitat i rival etern d’un altre rus, Gary Kasparov, havia d’enfrontar-se a 30 rivals en una partida simultània que es va dur a terme en el Cercle Mercantil de Castelló.

Karpov va visitar Castelló a iniciativa de Mediterráneo en una acció promoguda pel rotatiu i pel propi Ajuntament de la capital de La Plana. Va arribar l’últim dissabte d’aquell mes de novembre i va ser rebut pel llavors director del periòdic, el periodista Jesús López. Karpov va passar un intens cap de setmana en la capital de La Plana on va visitar la galeria d’art d’Amparo Godoy, al carrer Alloza, el planetari i fins i tot a es va menjar un arròs a banda al restaurant Rafael del Grau.

En l’Ajuntament va ser rebut per l’alcalde en funcions Carlos Fabra, perquè el titular, Jose Luis Gimeno, es trobava a Saragossa en una reunió de la Federació de Municipis. Fabra, que aquells dies es queixava de l’estrès que li provocava la seua múltiple activitat política, va trobar en Karpov a un excel·lent conversador i la veritat és que es van fer molt amics. Però el plat fort va arribar el diumenge amb la partida múltiple a trenta contrincants en què el rus es va imposar sense problemes. Només tres castellonencs van poder empatar amb ell.