Com ha ocorregut enguany, el fresc, que no el fred, va arribar fa 25 anys a les terres de La Plana amb el mes de novembre. Passada la festivitat de Tots Sants i encara instal·lada la fira d’atraccions en l’esplanada de l’edifici Goliat, els castellonencs van espolsar les seues robes d’abric i per fi es van poder lluir jaquetes i fins a algun abric. Però a pesar d’aquella baixada de temperatures, que en les comarques de l’interior van ser ja de gelades, aquell mes de novembre anava ser calent en el laboral. Castelló va entrar, de sorpresa, en una dinàmica de conflictivitat laboral que marcaria l’agenda informativa.

Un dels sectors punters de l’economia de la província, el citrícola, va esclatar en un conflicte social que es venia gestant des de l’any anterior. En 1991, eren més de cinquanta mil els valencians que tenien el seu lloc de treball en este sector i encara que l’agricultura ja no era, ni de lluny, el principal suport per a moltes famílies, el sector citrícola continuaven sent estratègic per al desenrotllament de la província de Castelló.

Baixos sous i una temporalitat acusada en la contractació van ser els motius que van portar a les centrals sindicals majoritàries a convocar una vaga indefinida que va deixar paralitzat a tot el camp valencià. Va ser la temuda vaga de collidors, hàbilment manejada pels sindicats UGT i Comissions Obreres. Ambdós centrals es van aprofitar la desunió de la patronal citrícola, llavors dividida entre les grans empreses exportadores i les cooperatives que no aconseguien posar-se d’acord amb l’hora de tancar el conveni col·lectiu del sector. La vaga que es va prolongar durant la primera setmana de novembre d’aquell any 1991, quan havia d’arrancar una campanya que es prometia important, va deixar les explotacions de taronja abandonades de collidors, imatge tan freqüent en estes dates de l’any. Els piquets recorrien camps i camins per a evitar que es recol·lectara la taronja. Inclús es va arribar a tallar en tràfic en la Nacional 340. Tot va acabar quan la poderosa patronal del sector es va assentar a negociar, Va accedir a les reivindicacions dels treballadors i van consentir un increment salarial del 7,5 per cent i la conversió dels treballadors en fixos discontinus. H