+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

Passió per la Cocatedral

La Fundació necessitava 500 milions per a acabar unes obres iniciades a l’any 1939. La Setmana Santa va suposar un gran impuls per a la reconstrucció de Santa Maria

 

16/04/2017

El diumenge de Pasqua de 1992 va ser un dia radiant i solejat després d’una Setmana Santa que es va caracteritzar pel fred i la pluja. La climatologia va donar, d’esta manera, un regal als milers de castellonencs que van aprofitar el dia gran dels cristians per a anar el camp i les platges a menjar la mona. Prèviament, en la totalitat de poblacions castellonenques, es van celebrar les tradicionals processons de l’Encontre. La de Castelló va ser espectacular amb l’eixida del Crist Ressuscitat des de l’Església de la Puríssima Sang per a trobar-se amb la Mare de Déu en la plaça Major de la capital.

Amb este acte, van concloure unes celebracions de Setmana Santa que van tindre en la processó del Divendres Sant el seu moment més emotiu amb la singular representació del Sant Enterrament i la desfilada de la imponent imatge del Sant Crist Jacent que tanta devoció registra a Castelló. Estes manifestacions es van repetir en tota la província i especialment en les poblacions de Torreblanca i Borriol on es va representar la Passió. En esta última població, reconvertida per unes hores en una singular Nova Jerusalem, el Senedrín va estar conformat per coneguts castellonencs com el president de la Diputació, Francisco Solsona, el regidor de Castelló, Víctor Falomir, l’economista Jaime Babiloni, el cineasta Enrique Viciano i fins al doctor Sixto Barberá, que seria el nou president de la Junta de Festes de la capital.

La Setmana Santa va ser molt especial per a l’Església diocesana, perquè la reconstrucció de la Cocatedral de Santa Maria va rebre un impuls definitiu amb l’inici de la campanya Santa Maria és obra de tots. Es necessitaven aconseguir 500 milions de les antigues pessetes i fins al moment la Fundació per a la reconstrucció, que presidia l’historiador José Sánchez Adell, només disposava de sis milions de pessetes. Les institucions anaven aportar prop del noranta per cent del pressupost amb el que el final de les obres, amb la construcció de l’absis i el cimbori, pareixia pròxim.

No es van acabar fins a l’any 1999 les obres del temple i el conjunt de les dependències catedralícies es va finalitzar l’any 2009. Aquella va ser la Setmana Santa de la reconstrucció d’una catedral que és història permanent de Castelló.