El Museu d’Art Contemporani de Vilafamés ha sigut protagonista diverses ocasions en esta secció d’efemèrides perquè sens dubte es tracta d’una de les institucions culturals més importants a la Comunitat Valenciana. Ens hem referit a este museu, creat el 1973 pel llavors alcalde de Vilafamés, Vicente Benet i pel crític d’art Vicente Aguilera Cerni, com la joia de la corona de les institucions culturals que hi ha a la província de Castelló i que desgraciadament no són moltes.

Sí que és cert que Castelló disfruta d’un magnífic Museu Provincial de Belles Arts, amb una molt bona col.lecció artística i etnológica, de dos museus de referència en l’àmbit de la ceràmica, els d’Onda i l’Alcora, un museu de medallística a Nules, col·leccions en molts municipis com a Vila-real o Morella i fins a un museu de Ciències Naturals també a Onda. Però cap d’estos centres atresora una col·lecció tan important, i paradoxalment tan desconeguda, com la de Vilafamés on es pot trobar obra dels millors artistes espanyols del segle XX.

Ara fa 25 anys, el centre, llavors anomenat Museu Popular de Vilafamés, va rebre el premi internacional de la Crítica que és un dels més alts guardons que s’atorguen en l’àmbit de la cultura i les arts. Va coincidir la concessió del guardó amb la constitució del Consell Valencià de Cultura en propìo Palau del Batlle, seu el Museu, sota la presidència de l’escriptor Juan Gil Albert. Per esta raó, a Vilafamés es van donar cita les primeres autoritats de la Comunitat encapçalades pel llavors conseller de Cultura i Educació, el socialista Andreu López, acompanyat del president de la Diputació Provincial, Francisco Solsona i del governador civil, Adolfo Sánchez Morón.

Tots van ser rebuts per l’alcalde Vicent Esteller, entusiasta defensor dels valors culturals de Vilafamés, qui no va dubtar a reivindicar, en aquella històrica jornada, un institut d’ensenyances mitjes. Però l’important aquell dia va ser el museu, que es va posar en valor gràcies al treball de Vicente Aguilera Cerni, cridat en aquells dies a ser director del potent Ivam però que va preferir la bellesa i la tranquil·litat d’un poble com Vilafamés que és hui considerat com un dels municipis més bonicos d’Espanya i amb un increïble museu d’ art.