“Recuperar TV3 a Castelló és de sentit comú en un territori unit per la llengua”

--No voldria ser presumptuós, però, en honor a la veritat, estic molt satisfet d’estos primers mesos. El llegat rebut de l’anterior equip de govern, i d’Ascensió Figueres en particular, ha sigut magnífic. Ara nosaltres, el nou equip, hem agafat eixe testimoni per a encetar una nova etapa que impulse i consolide els treballs normatius iniciats fins ara.

--En el seu discurs d’investidura assenyalà que hi hauria una “transició tranquil·la i de consens”. Com serà a partir d’ara el treball de l’Acadèmia i en què s’està treballant, principalment?

--L’Acadèmia vol ser de tots els valencians que estimen la llengua, i en eixa labor estem. Volem obrir-nos a la societat des de la normalitat. Ací no s’ha trencat res, ni molt menys partim d’una situació inestable. Ja van 111 plens, 400 sessions... i ja ens coneixem. L’Acadèmia sempre ha mostrat un tarannà de consens per a arribar a punts d’encontre, fins i tot amb aquells que discrepen, o discrepaven fins ara, amb l’AVL. Les coses van canviant perquè ens uneix la llengua.

--En quin moment està la llengua a Castelló i també a la Comunitat?

--El moment ha millorat respecte al que teníem fa trenta, quaranta o cinquanta anys, però no per això podem sentir-nos satisfets. És evident que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià ha significat un pas avant molt important, però la situació actual no és per a llançar coets, i és prou desigual dins del territori. A Castelló, per sort, la situació és millor. Ho ha sigut sempre. Les últimes enquestes ho confirmen. En estes comarques del nord la llengua es parla i es conserva d’una manera més viva que en altres zones de la Comunitat. Hem de treballar i d’esforçar-nos perquè avance i hem de sentir-nos orgullosos de tindre una llengua pròpia.

--Castelló sempre ha sigut bandera de l’ús lingüístic. Des de l’aprovació de les Normes del 1932 continua en eixe camí? De fet, l’AVL ha tingut des de l’inici dos presidents, ambdos castellonencs. Ascensió Figueres, de Nules, i vosté, de Vila-real.

--Castelló, per sort, sempre ha estat al marge de la confrontació existent en altres llocs, i ha sigut un avantatge. Per això, Castelló s’ha convertit en punt de referència des que l’any 1932 es firmaren les Normes que unificaven les regles ortogràfiques de la llengua comuna. El fet que tant Ascensió Figueres com ara jo mateix siguem de Castelló és pura casualitat, encara que és veritat que a Castelló la qüestió lingüística sempre s’ha vist amb molta més naturalitat i normalitat.

--Quins són els objectius de l’Acadèmia en esta nova etapa? I els principals reptes a aconseguir a curt i a llarg termini?

--L’actual situació econòmica condicionarà, a partir d’ara, els treballs de la institució. No obstant això, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua continua en les seues línies de treball. Fa pocs dies hem aprovat una remodelació dels òrgans (seccions i comissions) precisament per a augmentar l’operativitat i l’optimització dels recursos. El nostre pressupost ix de la butxaca dels valencians, i nosaltres som i volem ser conseqüents i respectuosos amb els valencians. Però, si parlen de reptes, el principal, per damunt de tot, és que el valencià siga una llengua viva, socialment viva. De res valdrà el nostre esforç si no aconseguim que el valencià es parle al carrer. I des d’un punt de vista institucional, l’edició del Diccionari Normatiu Valencià, sense cap dubte és l’objectiu. D’ací a un any confiem que serà una realitat. Ara es troba en una fase molt avançada, per la tercera revisió, però encara ens queda un any abans que veja la llum.