Un any més, les festes de la capital de les comarques de Castelló suposen el principal lloc de trobada dels seus pobles: danses populars, bandes de música, abundància de visitants i, esperem, Vins de Castelló.

Després d’aquells anys en què el Casal del Vi (Mesón del Vino) es va convertir en un excés alcohòlic, que va dur a la seua pràctica desaparició, l’associació Vins de la Terra de Castelló es va posar com a objectiu donar prestigi a un element indiferenciable de les festes de la Magdalena. Ho va aconseguir, però alguna cosa passa amb el govern local que el fa ser incapaç de valorar aquest mèrit, com tampoc el rellevant paper del Casal del Vi en la promoció dels nostres vins i, per tant, la seua contribució amb el desenvolupament econòmic dels pobles dels quals ostenta la capitalitat.

De la successió dels esdeveniments, respecte a la concessió de l’explotació del Casal del Vi, es desprèn un desinterès insospitat en un govern progressista com el que afirma ser el de Castelló. Assumir el paper de capital, no sols és acollir la Universitat, els hospitals, les administracions, la centralitat de les comunicacions o tantes altres infraestructures que s’han desenvolupat a Castelló, precisament perquè en el seu dia va ser designada com a capital provincial. Els salaris que se’n deriven dels serveis que es presten al conjunt de la província, les visites dels habitants dels pobles com a usuaris dels serveis, els lloguers que paguen els estudiants, etcètera, no es produeixen per altre fet diferent de que Castelló centralitza serveis que són de tots i de totes les veïnes dels pobles.

Les festes de la Magdalena, per tant, són també festes de la província, com s’evidencia quan una important part dels pobles decreten festiu local el primer dilluns perquè els seus fills desfilen al Pregó Infantil. Més enllà de l’element simbòlic de les Gaiates, si alguna cosa defineix les celebracions és la reivindicació de les essències locals, exaltant tot allò que fa dels castelloners singulars en entorns globals, cada vegada més homogenis. Així, tant a les cases com a les colles els festers s’entesten a convidar amics i visitants a tastar productes de Castelló, com més tradicionals, propis i singulars, millor. És una de les funcions bàsiques de la festa, potenciar la identitat amb el reforç de la comunitat i la reivindicació d’elements diferencials.

Sembla inversemblant que en aquest context, i amb unes festes com aquestes especialment reivindicatives d’allò propi, els nostres vins tinguen tants entrebancs per poder-se difondre entre propis i visitants. Més encara quan la qualitat és cada vegada més reconeguda i quan el seu model de gestió del Casal del Vi es basa en la identificació del vi com una beguda de diversió, però en cap cas de borratxera. El model Vins de Castelló és pel que cal apostar: respecte al vi, a les persones i a la festa, allunyant d’ella el botelló i les actituds incíviques.

Eixa és la festa que esperaríem que un govern progressista defensés: identitat, respecte, diversió... i de tots i per a totes.

És una fortuna comptar amb vins locals que representen allò millor dels nostres pobles. El nostre vi és territori liquat, fruit de l’esforç de moltes persones per recuperar un sector que és una de les esperances de recuperació de l’interior. Però necessita projecció, més que negoci.

Si l’Ajuntament planteja el Casal del Vi com un negoci, els nostres vins no entraran, perquè senzillament no poden competir amb vins de producció massiva.

Castelló ha d’assumir que els seus vins són un patrimoni de primera magnitud i que donant-los l’oportunitat de visibilitzar-se, al seu torn visibilitzarà el seu compromís amb el conjunt de pobles que donen sentit a la seua capitalitat. Seria ideal que Castelló fóra la primera de reivindicar els seus vins i el model de festa arrelat a la terra que li proposen.

Signen l’escrit:

• Ismael Sanjuan (President IGP Vins de la Terra de Castelló)

• David Remolar (President de la Federació de Sumillers de la Comunitat)

• David Buj (President de Asucap)

• Vicente Marín (President de l’Associació Enològica de Castelló)

• Sergio Garrido (President Ruta del Vi de Castelló i Vicepresident de la Federació

d’Enoturisme de la Comunitat)

• Carles Peris (Secretari General de la Unió de Llauradors i Ramaders)

• Juanjo Damià (Exdirector Generant Intercoop)

• Vicent Goterris (Exresponsable Unió de Llauradors i Ramaders a Castelló)

• Joan Ramón Peris (Director IVIFA)

• David Carot (President Cooperativa de Viver)

• Miguel Marín (President Cooperativa San Isidro de Torreblanca)

• Saturnino Ferrando (President Cooperativa de Benlloc)

• Vicente Clararamonte (President Cooperativa Sant Antoni de Benicàssim)

• Manel Nieto (Secretari General CCOO Comarques del Nord)

• Pau Pons (Coordinador de Castelló Intersindical Valenciana)

• Artur Aparici (Professor jubilat UJI)

• Xavier Ginés (AODL Benlloc - UJI)

• Joan Raul Burriel Calvet (UJI)

• Sole Segarra (Alcaldessa de Cabanes)

• Vicente Martín (Alcalde de Viver)

• David Monferrer (Alcalde de Llucena)

• Angel Ribés (Alcalde de Benlloc)

• Xavi del Senyor (Regidor Castelló en Moviment)

• Virginia Martí (Regidora Turisme Cabanes)

• Carlos García (Regidor Agricultura i Turisme Torreblanca)

• Alejandra Roca (Regidora Turisme i Comerç d’Alcalà de Xivert)

• Vicent Casanova (Regidor de Desenvolupament de Benlloc)

• David Casanova (Decidim)

• Maria Jesús Mora García (Tècnica de la Conselleria d’Agricultura - UJI)

• Carles Mulet (Senador Compromís)

• Pablo Roig (Diputat Desenvolupament Rural Diputació de Castelló)