Jo, Ximo Puig i Ferrer, promet que aitant com tindré el càrrec de President de la Generalitat acataré la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia sense engany i guardaré fidelitat a la Generalitat i lleialtat sempre als valencians i valencianes.
Valencianes i valencians.
Senyor President.
Membres de la Mesa.
Senyores i Senyors Diputades i Diputats.
Ministro de Fomento, José Luis Ábalos
Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación, Luís Planas.
Presidents de la Generalitat,
Senyor Lerma, Senyor Alberto Fabra.
Delegado del Gobierno.
Alcalde de València.
Teniente General Gran Jefe
de Cuartel de Alta Disponibilidad.
Presidenta TSJCV
Fiscal Superior TSJCV
Rectores i Rectors de les universitats valencianes.
Diputats i senadors.
Eurodiputats.
Alcaldesses i alcaldes.
Presidente CEV
Secretario General CCOO-PV
Secretario General UGT-PV
Miquel Iceta.
Ángel Gabilondo.
Representants de la societat civil.
Mitjans de comunicació.
Autoritats.
Bon dia, moltes gràcies per estar ací este matí de diumenge:
Senyories,
Em permetran dir que, tot i que m’adreçe a vostés com representants legítims del poble valencià, m’estic dirigint a totes les valencianes i valencians com si estiguéreu ací al Palau dels Borja, seu de les Corts Valencianes.
És davant les Corts i davant ningú més, que el President de la Generalitat ha de prometre el seu càrrec evocant així allò que passava en les Corts forals quan els reis juraven els Furs.
Eixe fet diferencial valencià retrata l’anclatge de les nostres arrels, la força i la legitimitat d’oritgen del nostre autogovern.
Senyores i senyors Diputats,
L’autogovern és història però mai no pot ser autocomplaença folclòrica.
La Generalitat són 600 anys d’història compartida. És una estructura institucional, és un escut de protecció per a valencianes i valencians.
És passat, però, per damunt de tot, és present i és futur. I són persones. Som les dones i els homes agermanats des de Vinaròs fins a Pilar de la Horadada, des de Xàbia fins al Rincón de Ademuz.
La Generalitat som les dones i els homes que compartim somnis col·lectius, somriures, plors i esperançes des de l’horta de Orihuela a la plana de Castelló, des d’Elx a Vila-real, passant per Riba-roja, la Vall d’Uixó, la Ciutat d’Alacant, la Ciutat de València, Teulada, Alcoi i Requena.
D'eixa tradició de pactar va nàixer un instrument de govern que ens va acompanyar durant segles: la Generalitat.
Senyories,
Pactar no és trair.
És l’única manera d’avançar sense trencament.
El nostre Estatut d'Autonomia reedita aquella voluntat d'acordar, d'arribar mitjançant el diàleg a objectius comuns.
El fet que canvia la història és la democràcia.
De les Corts estamentals passàrem a les Corts democràtiques.
Hui som hereus d'allò que ens identifica com a poble i protagonistes de la nostra capacitat per definir l’endemà.
Una història que s'enriquirà amb el que siguem capaços d’impulsar en estos quatre anys, a partir del nostre esforç, de la nostra integritat, i de la nostra adhesió a l'interés general.
Ara és l’hora.
Ara és l'oportunitat.
Ara és el moment de situar a la Comunitat Valenciana a l'Europa del segle XXI. És la nostra responsabilitat.
En els últims 4 anys hem recuperat la confiança.
Hem superat obstacles que pareixien insalvables. Hem recuperat el pols com a societat.
La Comunitat Valenciana torna a estar en l’agenda Espanyola i Europea.
Tanmateix, els reptes d’este temps exigeixen màxima determinació i cap conformisme.
Lluitar contra el canvi climàtic i fer una transició ecològica racional;
crear més ocupació i millorar la seua qualitat;
garantir el dret a una habitatge digne i fer el nostre Estat de Benestar viable;
impulsar definitivament la innovació en un nou model productiu i sobretot, acabar amb el terrorisme masclista.
Tots plorem esta setmana l’assassinat de Beatriz. Una dona d’Alboraia que ha estat la víctima 1000 de la violència masclista a Espanya des que hi ha eixa dolorosa estadística.
Ja n’hi ha prou de terrorisme i foscor. Treballem tots junts, amb la Generalitat al capdavant, per una societat lliure d’este malson, una societat que aïlle i acabe amb l’ou de la serp.
Senyores i senyors Diputats,
Estos desafiaments als que ens enfrontem no els podrem superar sols.
Necessitem defensar sense ambigüitats una relació justa al si de l’arquitectura institucional espanyola.
Gracias Ministro Ábalos, gracias Ministro Planas por vuestra presencia esta mañana representando al Gobierno de España.
Sois conscientes de la realidad de la Comunitat Valenciana.
Confiamos que pronto haya Gobierno y que se confirme la voluntad expresada por el Presidente Sánchez de abordar la financiación justa para la Comunitat Valenciana.
La Comunitat Valenciana necesita un trato justo, 5 millones de españoles quieren ser iguales.
No quieren privilegios, quieren justicia.
En esa reivindicación no hay un ápice de victimismo, somos conscientes de nuestros errores y de la parte que nos corresponde asumir.
El cambio del modelo de financiación, las inversiones adecuadas en línea con los presupuestos de 2019 no aprobados y la solución a la deuda son las urgencias que tenemos por delante.
La solución del problema valenciano en esta legislatura es irrenunciable, inaplazable e imprescindible para la Comunitat Valenciana y para España.
Señores Ministros, Diputados al Congreso y Senadores, nuestro mensaje es claro: lo que es bueno para la Comunitat Valenciana es bueno para España.
Senyories,
En este racó de l’Europa mediterrània som conscients que els valors de l’humanisme -la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la confiança en la Ciència- són fonamentals per a combatre les incerteses que promouen els que volen retrotaure’ns a un passat de crispació i violència allunyat de l’imaginari que anem conquerint.
Un imaginari que és: respecte, diàleg i deliberació col·lectiva com a fonament substancial d’un futur que el volem, com deia Espriu, lliure i noble.
Perquè Occident -l’Occident que coneixem- es va alçar des de la premissa del Dubte i des de la voluntat de diàleg.
No hem fet altra cosa en estos quatre anys: aprofundir en eixa convicció. I ho continuarem fent.
Per a viure, deia Fuster, nomes fan falta tres o quatre conviccions.
Les nostres estan clares. Són les del humanisme i la modernitat.
Eixe és el renaixement del que moltes vegades he parlat.
La creació d’un imaginari, un esperit col·lectiu, arrelat en els valor que ens han fet poble i ens han afermat com a individus que saben a quina terra pertanyen, d’on venen i on van.
Perquè no és veritat que les grans idees es facen ordinàries amb el pas del temps, com suggeria Borges.
Ni és cert que el simulacre tinga mes importància que la realitat, com repetia Baudrillard
Ni que ens trobem en societats dèbils, líquides, com ens han fet creure els pessimistes de la història.
Nosaltres venim d’una tradició -abans l’he apuntada- on l’optimisme històric és la substància generadora de les societats obertes.
I esta societat, la que ara representa el Govern de la Generalitat, sempre ha estat una societat oberta, hospitalària, de comerciants, que ha sabut -almenys des de l’esplendorós segle XV- atraure coneixement relacionant-se en els països de la Mediterrània.
El comerç ens farà lliures, va sentenciar Voltaire, i no serà perquè els valencians no ho hem pres al peu de la lletra.
La política, al cap i a la fi, no es proposa -ni proposa- altra cosa que millorar el benestar de la gent.
Els valencians hem d’aprofundir en el relat comú.
Que cohesione el territori, que respecte la diversitat i que sume front a la divisió.
Com els deia Senyories, em dirigisc a totes les dones i homes que estimen la nostra terra, a la nostra gent.
Als cinc milions de persones que viuen a les nostres ciutats, els nostres pobles i les nostres comarques i als prop de 135.000 que resideixen a l’estranger per motius laborals, familiars o d’estudis.
Sóc el vostre president i em sentisc molt a prop de tots vosaltres, perquè sóc un de vosaltres.
Vos done la meua paraula, com a President, com a valencià, de que cada dia quan entre al Palau -amb tota l’emoció i tot el sentit de la responsabilitat- seguiré tenint-vos presents.
Vos done la meua paraula de que cada decisió la prendré, com ha estat fins ara, amb el desig i l’esperança de seguir avançant cap a un horitzó de progrés, d’igualtat i de justícia social.
Y desde ahora mismo os convoco a todas y a todos, sin ninguna excepción, a conjurarnos para ganar el futuro labrando el presente y pasando página del pasado.
“Alzad, moved las manos en un gran oleaje”, decía Miguel Hernández.
Pero eso sí, hagámoslo sin desmemoria, con la conciencia cívica de aprender de los errores para ir tejiendo los aciertos.
Con realismo, concordia y optimismo.
Valencianes i valencians, no vos puc prometre la mar, però si treballar per millorar la vostra barca, la nostra barca.
La meua obsessió, la meua determinació ha estat, és i serà la satisfacció de poder mirar-vos a tots i cadascun de vosaltres a la cara el dia que deixe la presidència.
Aquells que ocupem càrrecs públics estem per impulsar les institucions com a instrument democràtic al servei de les persones.
Tenim l’obligació d’honorar la nostra Generalitat, entesa com a voluntat de ser d’un poble per generar un espai on cada persona des de la seua llibertat puga fer possible el seu projecte de vida i
-almenys- alcançar ràfegues de felicitat.
La Generalitat ha d’adreçar-se especialment als més vulnerables, els que més necessiten de la solidaritat de la societat catalitzada a través de les institucions d’autogovern.
Quan es produeix l’infortuni la Generalitat ha de ser l’escut protector.
Som un país just amb un gran cor.
El nostre és el país de l’Aquarius, el país del Nuestra Senyora de Loreto i la gent de la mar de Santa Pola.
El país agermanat amb les persones migrants.
Un país de ciutadanes i ciutadans lliures.
El país que cada dia s’alça del llit per a vencer totes les revoltes del camí, que alça la seua mirada solidària per damunt de colors de pell, de procedències, de condició religiosa, sexual o política.
Alcem la vista ben amunt.
Cap ben alt, mirada alta com el Penyagolosa, el Puigcampana, la Serra d’Aitana, el Montgó o la Mariola.
Som una terra plural, una terra de mil colors.
Una terra blau mar, blau cel, blanc bromera, color taronja, roig cirera i or raïm.
Tenim el deure moral, ètic i polític d’alçar una Comunitat millor, i amb la força dels joves, lluitar contra el canvi climàtic, liderar un futur sostenible i propiciar una societat més oberta i saludable.
Ho podem fer i ho farem perquè som un gran poble, la Comunitat Valenciana.
El país dels valencians. El país de Miguel Hernández, de María Cambrils, de Juan Gil Albert, de Pere Maria Orts, de Manuel Broseta, de Vicent Andrés Estellés, de Carmen Alborch, d’Amado Granell, dels anòmims treballadors, llauradors, professores, ames de casa, estudiants, gent major…
Acabe des de l’humilitat amb el més profund sentit de l’agraïment.
Moltes gràcies Diputades i Diputats,
per la vostra confiànça,
per la vostra generositat,
per la responsabilitat compartida.
Gràcies Mònica,
gràcies Rubén,
gràcies Manolo.
El meu respecte a tots els Diputats i a totes les Diputades més enllà del seu posicionament ideològic.
Gràcies infinites al poble valencià.
Estaré eternament agraït (dins dels límits de l’eternitat) del privilegi que m’heu concedit.
Vos promet que governaré per a totes i a per a tots.
I gràcies a tots els que estime i m’estimeu, la meua família, als quals deuré sempre la riquesa dels millors valors.
I als meus fills i net, que m’estimulen a creure que hi haurà un futur millor.
Senyories,
Hui comença un nova etapa. Inaugurem-la amb les paraules de la mestra d’escola republicana Alejandra Soler que prop dels 100 anys deia:
“Tenemos que darlo todo para ir siempre avanzando. El mundo tiene que ser mejor”.
Avancem tots treballant colze amb colze perquè el moment valencià siga l’oportunitat valenciana;
per a conquerir des d’ara mateix, cada instant del hui, cada racó del demà.
Moltes gràcies.
