Fer un balanç dels 15 anys del SONS és complicat. Aquest mes de maig, el Cicle de Músiques Independents de Castelló, celebrava aquest important aniversari i ho feia amb un concert magistral dels noruecs Einar Stray Orchestra. Diem que és important aquesta data perquè el fet que un certamen així, organitzat per una associació cultural sense ànim de lucre, i que involucra a professionals de diferents àmbits és tota una proesa. Proesa que s’incrementa al produir-se en una ciutat petita situada a la perifèria de la perifèria, però que ha sabut llaurar-se un nom fins al punt de convertir-se en veritable referent de l’escena musical alternativa de tot el país.

Alguna cosa té el SONS que hipnotitza. Per conèixer una mica més sobre aquest projecte, ens vam citar amb un dels membres fundadors del col·lectiu, José Luis Cuevas. És ell qui ens confessa que el projecte de crear un cicle musical d’aquestes característiques va ser fruit de la necessitat de veure a la nostra ciutat aquells grups i artistes que admiraven. Cuevas recorda amb un somriure aquells inicis en els que tenien molt clar aquella idea o concepte associat a l’anticapitalisme del «do it yourself», és a dir, faci-ho vostè mateix. «En lloc de queixar-nos de la inactivitat cultural de llavors, vam decidir actuar en conseqüència i ens vam llançar a organitzar un cicle que, estàvem convençuts, anava a gaudir més gent de la mateixa manera que ho feiem nosaltres».

Com començar? Quins són els passos a seguir per crear una programació musical en una ciutat com Castelló? El procés que van dur a terme va ser, a priori, senzill. «Seguíem a diferents músics a través de la premsa, de la ràdio. Artistes que giraven per Espanya i tocaven a Barcelona, Tarragona, a Madrid... El que vam fer va ser esbrinar qui organitzaven aquestes gires, cridar-los i dir-los amb total sinceritat que volíem organitzar un concert a Castelló», ens explica, per afegir, «tot i que, això sí, des d’un inici teníem clar que no volíem organitzar concerts aïllats, no volíem ser promotors, volíem crear una identitat». Aquesta és la clau, per a mi, del seu èxit: crear una identitat.

SINGULARITATS

Si alguna cosa té el SONS és que compta amb un públic fidel que, vist l’últim any, ha augmentat i s’ha anat transformant, fins al punt de veure en un mateix concert a públics de totes les edats. «Busquem un perfil de públic inquiet, que apreciï la música en totes les seues vessants», assegura Cuevas, qui es mostra agraït i molt content amb l’assistència de les actuacions més recents, que han superat el centenar de persones, la qual cosa és digne de menció programant els dilluns, una decisió que van prendre fa uns anys i que ha estat tot un risc. «La peculiaritat de fer els concerts els dilluns i amb entrada lliure, amb la possibilitat de fer un donatiu, és una cosa que hem incorporat per evitar la sobreprogramación que hi ha a Castelló. Vam decidir apostar per aquest dia tot i saber que perdíem públic potencial, però el que intentem és compaginar i compartir un espai de programació amb les sales privades, que són les que es juguen els seus diners i pateixen més amb la simultaneïtat d’actes que es produeixen en la ciutat i que cada vegada són més nombrosos i gratuïts, la qual cosa crec que pot arribar a ser perjudicial», remarca José Luis Cuevas. Certament, si el que es pretén és que la indústria musical castellonenca segueixi funcionant, hi ha aspectes que haurien de debatre’s, com el fet que la música es consideri realment cultura i no oci.

A poc a poc, i sent conscients que les propostes que han anat oferint en aquests 15 anys eren molt arriscades per a una ciutat com Castelló, el SONS no ha desistit en el seu afany de despertar l’interès per altres gèneres i sonoritats, per altres atmosferes. En altres paraules, aquest cicle s’ha preocupat per obrir les ments de músics locals i públic, enriquint-se, nodrint-se d’aquests estils i maneres d’entendre la música o d’entendre la vida a través de la música. «El que volem és oferir concerts per a aquells que tinguin curiositat o simplement vulguin gaudir d’un acte cultural de qualitat», comenta Cuevas, que es mostra convençut que any rere any han aconseguit complir amb aquest objectiu, per més que hagin hagut de superar més d’un inconvenient.

VAIVENS

«Hem viscut anys de no disposar de cap tipus d’ajuda institucional o molt poca, i hem hagut de salvar el cicle amb les aportacions pròpies dels socis. També han hagut altres, farà uns set, vuit o nou anys, en què vam comptar amb ajudes fortes, el que ens va permetre poder programar un major nombre de concerts, pagant bé i com correspon als músics i podent fer concerts en diferents espais», ens diu Cuevas.

I ara? Quin és l’estat de salut del SONS? «Ara estem en una situació que sembla propícia però no ho és, la qual cosa resulta estrany. Som el cicle musical més longeu de Castelló, almenys el més longeu organitzat per una associació cultural sense ànim de lucre, i no tenim un conveni ferm amb l’Ajuntament, la qual cosa no acabem d’entendre», reivindica. La veritat és que resulta difícil concebre que un cicle com aquest, que omple un buit important en la programació de Castelló i que compta amb projecció internacional gràcies als artistes que han desfilat per ell, no tingui un suport ininterromput. Per més inri, el SONS ha facilitat l’aparició d’altres cicles similars en altres ciutats espanyoles. De fet, a Saragossa va sorgir Bombo y Platillo, també va aparèixer el SON Estrella Galicia i a Barcelona hi ha hagut intents similars. «Per tot Espanya es coneix el cicle fins al punt que molts han begut de nosaltres», comenta José Luis Cuevas. Raó no li falta. En aquest sentit, el seu caràcter proper i familiar amb els artistes convidats ha aconseguit que molts d’ells vulguin tornar a la ciutat. Aquesta actitud indica una absoluta passió pel que fan, sens dubte. Referent a això, Cuevas assegura que: «Tots els que estem involucrats en el SONS som amants de la música. Per a nosaltres, cada SONS és com una celebració».

Finalment, d’entre tots els concerts, quin podríem destacar en aquests 15 anys? «Jo recordo amb molt afecte el concert de Vic Chesnutt al Casino Antic. Va ser un concert molt especial, d’aquells que et posen la pell de gallina. Després els principis sempre van ser molt emocionants, amb la presència de Manta Ray al Raval. Han passat moltíssims grups —es poden consultar a la web del cicle: sonscicle.wordpress.com—. A la Casa de la Cultura hem programat concerts memorables com el de South San Gabriel, algun de Matt Elliott...».

En definitiva, que a Castelló es pugui gaudir d’un cicle així, que ha sabut llaurar-se una identitat pròpia —i canviant, perquè sempre s’ha preocupat d’indagar altres arrels musicals—, és una cosa sorprenent pel seu risc i, sobre tot, qualitat. El SONS és necessari. Llarga vida al SONS.