Ja fa dos anys, amb motiu d’un reportatge que vam dedicar en aquestes mateixes pàgines a les llibreries enteses com a veritables agents culturals de la ciutat, Pere Duch ens deia que Babel no seria el que és avui si no fos per la complicitat de la societat civil castellonenca. Va ser Babel pionera a l’hora d’exercir aquest paper social, convertint-se en un espai imprescindible que propiciés el debat. Aquesta capacitat i interès de reflexió va fer que la pròpia activitat cultural es nodrís poc a poc, enriquint a persones, col·lectius i entitats que van confiar i segueixen confiant en aquesta llibreria que celebra aquest any el seu 25è aniversari.

Que una llibreria aconsegueixi aquesta xifra és motiu d’orgull i satisfacció, de felicitat. Això és així perquè cada vegada resulta més difícil que empreses que adquireixin tal compromís envers la societat segueixin al peu del canó. I és que sol passar desapercebuda una funció de les llibreries que, fet i fet, resulta bàsica per al benestar de la societat, com el foment de l’esperit crític que duen a terme a través de les seues prescripcions, de les seues agendes d’activitats i presentacions, etc.

MÉS QUE UNA LLIBRERIA

Babel ha demostrat amb el pas dels anys que és molt més que una llibreria, que va més enllà de la simple venda de llibres, tal és la seua transcendència, que es pot comprovar en actes com el que va protagonitzar dijous passat l’artista vila- realenca Paula Bonet, que va exercir el seu extraordinari poder de convocatòria en la presentació del seu llibre La Sed (Lunwerg). La presència de Bonet no és intranscendent, ja que és la primera d’una sèrie d’aparicions que durant aquest mes de setembre i a principis d’octubre tindran lloc a la llibreria del carrer Guitarrista Tàrrega.

«Per Babel —ens deia Duch fa dos anys— han desfilat grans escriptors, personatges del món de la cultura, comunicadors... S’han presentat llibres, discos, obres teatrals...». Aquesta multidisciplinarietat és un altre dels trets característics d’una llibreria que s’ha erigit com a referent indiscutible en aquest model d’espai cultural actiu que no oblida el seu vessant de comerç, com tampoc ho fan la resta de llibreries de la província de Castelló, si bé, Babel va ser la primera.

Des de la seua fundació, a l’any 1992, l’ordenació de l’espai de Babel ha anat canviant —sobretot, des del seu trasllat del carrer Herrero a la ubicació actual—, potenciant aquest caràcter polivalent i integrador que a dia d’avui la determina. És, doncs, un espai per aglutinar tota mena d’activitats socioculturals, amb una petita zona per a exposicions i actuacions musicals. En definitiva, un espai dinàmic que permet la integració i convivència de totes les activitats que es realitzen en Babel, entre les quals destaca la convocatòria del Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado, en col·laboració amb la Diputació de Castelló i la Federació de Colles.

ÀMPLIA PROGRAMACIÓ

Babel té una programació cultural pròpia i això provoca que cada any realitzen aproximadament més de 175 actes culturals, una mitjana de més de 15 actes per mes, la qual cosa demostra, novament, que s’ha convertit en una autèntica tribuna cultural i literària. Tant és així que dins de les conferències i presentacions organitzades amb motiu dels seus 25 anys, el proper dimecres, 20 de setembre, estarà present un autor como Ferran Torrent, qui presentarà el seu llibre Individus com nosaltres (Columna), un llibre frenètic on ofereix un implacable retrat de la vida quotidiana d’un temps i d’un país.

El 27 de setembre serà Víctor G. Labrado l’encarregat de presentar Quan anàvem a l’estraperlo (Angle Editorial), la crònica apassionant d’un temps de misèria i picaresca, de repressió i restriccions. I el 29, Iolanda Ibarra parlarà de la seua obra Amor i més amor (La Rosella Editorial). Finalment, el 7 d’octubre, el periodista castellonenc Luis Herrero parlarà de la seua novel·la Dejé de pronunciar tu nombre (La Esfera de los libros) sobre la vida prohibida de Carmen Díez de Rivera.

Desitjem una llarga vida a Babel, per molts anys.