En una entrevista amb César López Rosell, el pianista bilbaí Joaquín Achúcarro remarcava que en la seua relació amb les obres sempre busca trobar «on hi ha la respiració de la música». És, ressalta, clau «agafar l’aire de la partitura, aspirar, captar l’emoció i poesia que està darrere de les notes d’un Beethoven, Mozart, Chopin, Schumann i tants d’altres, i deixar-les anar». Sosté Achúcarro —li deia a López Rosell— que el piano és tant un univers com «un ésser viu» amb el que cal saber relacionar-se.
Als seus 85 anys molts es pregunten si li queda alguna cosa per fer. I en aquesta mateixa entrevista de la qual ens fem ressò, responia que tot, li queda tot per fer. «La interpretació t’ensenya que sempre assimiles coses noves, així que em queda encara molt per fer», afirma, per afegir que tocarà fins que pugui fer-ho, cosa que fins ara ha demostrat que és capaç de fer, ja que a la seua edat encara fa 50 concerts a l’any, la meitat dels que afrontava en els seus moments de major activitat. «Això forma part del pla per mantenir-me bé», explicava a López Rosell.
ARTISTA NON-STOP
Achúcarro ha actuat al costat de grans mestres com Zubin Mehta, Claudio Abbado o, Daniel Baremboim, per citar només alguns. D’ells, assegura, ha après, si bé arriba un moment en què «un deixa d’imitar i troba un camí propi que no ha d’abandonar per mantenir la sinceritat interpretativa». I en aquesta mostra de sinceritat interpretativa que ofereix sobre l’escenari segueix posant-se tan nerviós o més abans d’actuar que quan era un adolescent. «Sento major responsabilitat en la mesura que vaig aprofundint en el pensament del compositor. I m’autoexigeixo més», li explicava a César López Rosell.
Achúcarro afirma que segueix descobrint nous matisos en les obres que interpreta. «Tot té a veure amb el creixement intel·lectual, la maduresa d’un mateix i l’acumulació d’experiències», assenyala. És per això, potser, que Zubin Mehta va arribar a reconèixer que el so, la forma de tocar de Achúcarro, no l’havia escoltat des de Rubinstein. I Sir Simon Rattle confessa que el bilbaí és un d’aquests pianistes extraordinaris, «amb un so molt particular que molts, molts pocs pianistes poden fer. És una cosa molt rara i és reconeixible a l’instant». Nombrosos mitjans i crítics no dubten a considerar-lo un «consumat artista» gràcies a una trajectòria artística impecable i exemplar. Tot això li ha valgut una reputació de la més alta qualitat tant a nivell nacional com internacional i és per això que la seva presència el proper 24 d’octubre a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló és un veritable luxe.
CONCERT
Achúcarro interpretarà a Castelló, als seus 85 anys, un programa en què recorre totala seua llarga i fecunda carrera musical. Peces principals de la literatura pianística, sense oblidar el seu estimat Chopin, de qui és un intèrpret referencial, entre les quals podrem escoltar un dels números de les Goyescas de Granados, de qui és un dels intèrprets més reputats.
Així, tindrem l’oportunitat d’escoltar peces de les més importants escoles pianístiques europees (alemanya, polonesa, espanyola, russa i francesa). Per començar, les Variacions sobre un tema de Schumann, de Johannes Brahms, peça a la qual seguiran quatre clàssics de Chopin, com són la Fantasia-Impromptu, la Barcarola, el Nocturn, op. 9, número 2 i la Polonesa heroica. Després d’escoltar amb atenció i autèntic delit les notes d’aquestes partitures que amb mestria el bilbaí interpretarà, seguirà amb Granados i la seua Goyesca «L’amor i la mort», que precedirà els Dos preludis, de Sergei Rachmaninov. Per clausurar aquest concert, Achúcarro oferirà el Gaspard de la nuit, de Maurice Ravel.
Dimarts, 24 d’octubre, la capital de la Plana tornarà a constatar que Joaquín Achúcarro és tot un mestre del piano, un virtuós que no deixa mai de sorprendre per la seua vitalitat sobre l’escenari i el seu mestratge.
