Quin paper ha de desenvolupar la universitat, quina és la seua influència sobre el teixit social d’una comunitat? A què ha d’aspirar? Des que Ortega i Gasset va dictar el 1930 la seua conferència Misión de la Universidad molts han estat els que han intentat respondre a aquestes qüestions. Molt ha canviat aquesta institució, a nivell administratiu, conceptual, ideològic fins i tot. Ha patit, i continua patint d’alguna manera, en els últims temps, una depreciació, fruit de, potser, una mala praxi, o un sistema endogàmic que, fet i fet, ha provocat un notable distanciament entre la societat i la pròpia Universitat. Hi ha qui assegura que són dos mons totalment diferents, el teòric d’una banda, i el pràctic o «real» per l’altre. Però, és sempre així? Òbviament, no.
Existeix una persona que des dels seus inicis va voler acostar aquests dos mons dels quals parlo, fins al punt d’integrar-los. Tot això, des de, o a partir de, la filosofia i l’ètica. Em refereixo, com no, a Adela Cortina, una de les ments més brillants i influents de l’últim mig segle al nostre país. Va ser ella qui «va apostar per les ètiques aplicades», com ens explica el catedràtic d’Ètica de la Universitat Jaume I de Castelló, Domingo García Marzá, principal coordinador del llibre Ética y filosofía política: Homenaje a Adela Cortina (Tecnos, 2018), que es va presentar la setmana passada a la llibreria Argot.
A què es refereix García Marzá quan parla d’«ètiques aplicades»? «Un dels compromisos d’Adela, i una de les seues grans aportacions, ha estat sempre fer que la Filosofia surti de la Universitat, que tot aquest coneixement que es genera en els departaments d’aquestes universitats tingui una repercussió pràctica, substancial», assegura. Sens dubte, si volem pensar en la Universitat com a motor del pensament, ha d’implicar-se de forma activa en la societat. «Tot el que som, com a professors i investigadors, li ho devem a la Universitat, però aquests coneixements han de sortir fora, han d’anar a la vida», continua García Marzá.
En aquest llibre participen 50 dels millors i més importants investigadors, dels més influents, en l’àmbit de l’ètica i la filosofia política. Alguns d’ells, per què no dir-ho, vinculats de forma directa amb la Universitat Jaume I, entitat que al costat de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València han conformat un grup de treball que avui dia és un autèntic referent, per aquest motiu es parli fins i tot de l’existència d’una «Escola de València». I tot gràcies a la labor d’Adela Cortina, al seu esforç i tenacitat, a la seua visió d’un món en el qual creu, perquè creu en l’ésser humà.
ÈTICA AL SEGLE XXI
En la introducció d’aquest compendi d’articles de total actualitat, un llegeix: «Avui la paraula ètica està en boca de tots. És un dels conceptes més utilitzats i escoltats quan parlem del món que tenim i del qual volem tenir. De fet, s’ha arribat a dir que el segle XXI serà el segle de l’ètica». Però, no obstant això... Vivim un moment en el qual l’individualisme exacerbat és el pa el nostre de cada dia, en el qual sorgeixen de nou pensaments extremistes, odis irracionals... Què fer davant aquestes injustícies?
En preguntar-li directament a Adela Cortina sobre aquestes i altres preguntes relacionades amb la importància de la filosofia en l’actualitat, la catedràtica —i directora de la Fundació ETNOR i Premi Nacional d’Assaig, entre una infinitat de distintius i reconeixements— em responia que «en aquest moment, l’ètica i la filosofia política són clau per al nostre món i per al funcionament del nostre món. Realment, són moltes persones les que demanden aquestes disciplines, no és que no s’interessin per elles, tot el contrari. De fet, estem desbordats de gent que demana intervencions i xerrades d’ètica, de filosofia política, de com construir una democràcia, com construir una societat cosmopolita...».
El llibre recentment presentat a Argot, amb la presència de l’«homenatjada», García Marzá i Salvador Cabedo, professor emèrit de l’UJI, és un llibre que justament tracta d’aquestes qüestions, temes que són fonamentals de l’ètica i filosofia política actual i, per tant, fonamentals per a la societat en què vivim i construïm. No cal dir com és de necessària la seua lectura, més en els moments que corren. «La nostra capacitat d’actuar seguint valors i normes morals té molt a dir en societats complexes i globals, on els problemes no s’aturen a les fronteres estatals i el dret a penes treu el cap sense un, ara per ara, impossible, ordre cosmopolita. Com bé diu A. Sen, premi Nobel d’economia, l’ètica és com l’oxigen, només ens adonem de la importància que té quan ens falta», segueix un llegint al magnífic pròleg d’aquesta obra que té un fil conductor que és , en paraules de García Marzá, «una discussió directa o indirecta amb les aportacions que ha realitzat Adela al llarg d’aquests anys».
En Ética y filosofía política: Homenaje a Adela Cortina es reflexiona, entre altres aspectes, sobre la famosa distinció que en el seu moment fes Cortina sobre l’Ètica de Mínims i l’Ètica de Màxims, o sobre l’anomenada Ètica de la Raó Cordial, pensament que es basa en recordar-nos que la compassió és el motor que impulsa la cerca d’arguments per a construir un món a l’altura del que mereixem com a humans. És a dir, fomentar unes bases per a edificar una experiència vital, tant individual com col·lectiva, que es mostri incondicionalment compromesa amb l’objectiu d’enfortir les societats pluralistes, unes societats que no instrumentalitzin a les persones, que promoguin l’apoderament de les capacitats humanes, en les quals existeixi una veritable justícia social per a distribuir equitativament les càrregues i els beneficis, en les quals hi hagi una consideració dialògica dels afectats per les normes que es decideixen i en les quals existeixi una responsabilitat pels éssers indefensos de la naturalesa.
LLIBRE ACTUAL, GRUP PIONER
«És un llibre actual, no només un homenatge, que es pot llegir perfectament i que pot respondre a algunes de les preguntes d’avui dia, i que van des de la neurotecnologíes fins a la regressió democràtica actual», comenta Domingo García Marzá. Certament, aquestes ètiques aplicades que al seu dia ja afavorís Cortina ens han portat a desenvolupar —bé, han portat a desenvolupar en les Universitats— temes de bioètica, d’ètica empresarial, «temes que intenten donar una resposta concreta als problemes que tenim», afegeix el catedràtic de la Jaume I de Castelló.
Davant tots aquests reptes, aquesta «Escola de València», aquest grup de treball preocupat, que han estat tots alumnes d’Adela Cortina, és capdavantera a Espanya. «Jo crec que justament la nostra Comunitat Valenciana, des del punt de vista de la filosofia és totalment pionera i, sobretot, en l’àmbit de l’ètica i la filosofia política. En aquest moment, crec, en fi, honestament, que som una referència per a moltes altres gents», m’explicava Cortina al final de la nostra conversa. I acabava: «És una veritable alegria haver construït tot això». Jo afegeixo: és una alegria haver après i continuar aprenent de tots ells.
